Villayón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Història: enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
| web = No en té
}}
'''Villayón''' (en [[Gallec-asturià|gallego-asturià]], ''Villayón'') és un [[concejo (Astúries)|concejo]] de la [[Comunitat Autònoma]] del [[Principat d'Astúries]] localitzat en la comarca occidental de la regió dins la conca del riu Navia. Limita al nord amb [[Navia]], a l'oest amb [[Coaña]], [[
Fins a [[1868]] va pertànyer al concejo de Navia, pel que és un dels que més tard va obtenir la seva independència. Comprèn una extensió total de 131,80 km² i la seva població actual és de 1.721 habitants. La carretera comarcal AS-25, que la connecta amb Navia és la seva més important via de comunicació amb l'exterior, tenint uns accessos rodats últimament molts més moderns i servicials d'acord amb l'època actual.
Línia 32:
Quant a la topografia del concejo podem afirmar que el concejo és muntanyenc, aflorant també diverses valls en diverses direccions conformats pels afluents i subafluents del [[Riu Navia|Navia]]. Les altures més importants són les següents: pel nord i el nord-est, tenim les serres d'Arbón, Brañuas i Panondres, aquesta última amb elevacions superiors als 800 metres. Al sud-oest veiem la serra de San Roque, amb pics com els de Gargalois i el del Prado de Roque amb més de 1.000 metres d'altitud. Al sud trobem la serra de Carondio, sent els becs Agut i del Comte els seus accidents més destacats, amb altures que ronden els mil metres. També al sud però més a l'est, tenim la serra de Busmayor. Finalment i ja en els límits orientals trobem la Bobia de Bullacente, amb pics de més de 1.000 metres. Si a tot això li sumim les llomes interiors de Loredo i Quintana, tenim conformat la majoria dels accidents muntanyencs de Villayón.
=== Hidrografia ===
De la seva xarxa hidrogràfica l'accident més destacat ho configura el riu Navia, que recorre el concejo per la seva banda occidental de sud a nord, constituint la frontera natural amb
=== Clima ===
El seu clima ve determinat per les característiques orogràfiques del terreny, presentant la major part del concejo una suavitat en les temperatures, no mostrant mai temperatures extremes. En les zones més elevades aquests trets suaus tendeixen a continentalitzars-e, presentant un major rigor tèrmic, i alguns fenòmens atmosfèrics característics d'aquest clima, com són les nevades.
| |||