Encàustica: diferència entre les revisions

L{{'}}'''encàustica''', que deriva del [[Idioma grec|grec]] ''enkaustikos ''('gravar a foc'), és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la [[cera]] com a aglutinant dels pigments.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.196|llengua= castellà| consulta=30 de novembre de 2014}}</ref> La barreja és densa i cremosa. La pintura s'aplica amb un pinzell o amb una [[espàtula]] calenta. L'acabat és un polit que es fa amb draps de lli sobre una capa de [[cera]] calenta, prèviament estesa (que, en aquest cas, ja no actua com a aglutinant sinó com a protecció).<ref name="SanzGallego2001">{{cite book|author1=Juan Carlos Sanz|author2=Rosa Gallego|title=Diccionario Akal del Color|url=https://books.google.com/books?id=2S3UJ3HB4QcC&pg=PA349|date=3 July 2001|publisher=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-1083-8|pages=349–}}</ref> Aquesta operació es diu encàustica i està perfectament descrita per [[Vitruvi]], arquitecte i enginyer romà (c. [[70 aC|70]]-[[25 aC]]), que explica que "Cal estendre una capa de [[cera]] calenta sobre la pintura i, a continuació, cal polir-la amb uns draps de lli ben secs."