Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

4 octets eliminats ,  fa 1 any
m (Corregit: "produissin")
Una influència directa de l'Estil internacional a Catalunya es va donar el 1929 amb el [[Pavelló alemany|Pavelló d'Alemanya]] construït per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de Barcelona]], obra de [[Ludwig Mies van der Rohe]]. Es tracta d'un dels millors exemples de l'arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva concepció espacial i el seu intel·ligent ús d'estructures i materials, que van convertir a aquest pavelló en el paradigma de l'arquitectura del {{segle|XX}}. De planta rectangular, s'elevava sobre un podi recobert de [[travertí]]; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diferents materials (maó recobert de [[guix]], acer recobert de [[marbre]] verd i d'[[ònix]] del [[Marroc]]). La decoració es reduïa a dos estanys i una escultura, ''El Matí'', de [[Georg Kolbe]]. Demolit després de l'Exposició, va ser reconstruït entre 1985 i 1987 en el seu emplaçament original per [[Cristian Cirici i Alomar|Cristian Cirici]], [[Ignasi de Solà-Morales i Rubió|Ignasi de Solà-Morales]] i Fernando Ramos, seguint els plans deixats per Mies van der Rohe.{{Sfn|Grandas|1988|pp=125-131}}
 
El GATCPAC va sorgir amb voluntat renovadora i alliberadora del [[classicisme]] [[noucentisme|noucentista]]-. Volia introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme. Defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de [[fibrociment]] o la [[uralita]], a més de materials més lleugers com el vidre.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=323}}
 
El racionalisme català va tenir unes qualitats pròpies, com l'allunyament del formalisme, una certa tendència [[expressionisme|expressionista]] i una clara vinculació política amb la [[Segona República Espanyola|Segona República]],{{Sfn|Miralles|2001|pp=136-137}} com es denota en la creació el 1936 del SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya), dirigit per Torres Clavé i Fàbregas, que defensava la intervenció en el control de la construcció, la col·lectivització de l'habitatge i l'orientació de l'ensenyament.{{Sfn|Miralles|2001|p=161}} Torres Clavé va ser director de la revista ''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931-1937), basada en revistes avantguardistes com ''Das Neue Frankfurt'', dirigida per [[Ernst May]], o ''L'Esprit Nouveau'', de Le Corbusier i [[Amédée Ozenfant]].{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=325}} Editada a Barcelona entre 1931 i 1937, es van publicar vint-i-cinc números, en els quals es van donar a conèixer les noves idees renovadores de l'arquitectura, amb un grafisme avantguardista i innovador.{{Sfn|Midant|2004|p=5}}
4.546

modificacions