Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m YoaR ha mogut Batalla de Covadonga a Batalla de Cuadonga: toponímia oficial |
toponímia oficial |
||
Línia 2:
{{Infotaula conflicte militar|imatge = [[Fitxer:Don_Pelayo.jpg|150px|Pelai I]]
|peu_de_foto=Pelai I
|nom_de_la_batalla=Batalla de
|data = [[28 de maig]] de [[722]]
|localitat = [[
|mapa= {{Localització militar
|Espanya
|label=Batalla de
|position=right
|lat_dir=N |lon_dir=W |lat_deg=43 | lat_min=18 | lat_seg=32 |lon_deg=5 | lon_min=03 |lon_seg=20
|float=none
|caption=Batalla de
|width=300
}}
Línia 32:
{{referències}}
La '''Batalla de
== Antecedents ==
Segons alguns documents escrits per [[mossàrabs]] del nord d'Ibèria durant el segle XIX, els [[visigots]] van elegir, el 718, al noble [[Pelai I|Pelai]] (681–737) com el seu líder. Pelai era el rebesnét d'un antic rei d'[[Hispània]], [[Khindasvint]], i fill de Favila, qui havia estat dignatari a la cort del rei [[Ègica]] (687–700); va establir el seu quarter a [[
Des del principi de la invasió musulmana, refugiats i combatents del sud de la península s'havien desplaçat cap al nord per evitar l'autoritat islàmica. Alguns d'aquests s'havien refugiat a les muntanyes d'Astúries, al nord-oest de la península Ibèrica. Allí, d'entre aquests desposseïts del sud, Pelai va reclutar la seva banda armada. Les seves primeres accions van ser negar-se a pagar la [[jizya]], un impost establert als no musulmans, i ataar les petites guarnicions omeies estacionades a la zona. Finalment, van aconseguir expulsar al governador provincial, anomenat [[Munuza]], de la regió asturiana. Tot i un seguit d'intents, per part dels musulmans, de recuperar el territori, Pelai i els seus homes van aconseguir mantenir les posicions, fundant-se el [[regne d'Astúries]], entitat que es convertiria en punt de contenció cristiana davant de possibles nous avenços de l'expansió musulmana.
En aquests primers anys, no obstant, la rebel·lió no suposava cap perill pels nous amos d'Hispània, que havien establert la seva capital a [[Còrdova]]. Així, en aquell punt només es van realitzar petits intents per sufocar-la. Pelai no sempre va poder mantenir als musulmans fora d'Astúries, però aquests tampoc van poder derrotar-lo definitivament; sempre que els musulmans es retiraven, a l'hivern, els asturians podien recuperar el control del territori. Els exèrcits omeies estaven centrats en practicar [[ràtzia|ràtzies]] a [[Narbona]] i la [[Gàl·lia]], motiu pel qual no disposaven de prou homes per derrotar la insurrecció de les muntanyes. Pelai mai va intentar forçar la situació, motiu pel qual és possible que fos la derrota omeia en altres indrets la que desemboqués en la batalla de
== Batalla ==
[[File:The Battle of Covadonga.jpg|thumb|Rei Pelai a la Batalla de
El 722, forces omeies comandades per [[Al Qama]] i [[Munuza]] i, segons la llegenda, acompanyats pel bisbe [[Oppas]]<ref>Archer, Thomas Andrew and Charles Lethbridge Kingsford, ''The Story of the Crusades'', (G.P. Putnam's Sons, 1895), 25.</ref> de Sevilla, van ser enviats cap Astúries. Com que Al Qama va passar per bona part de la regió, la tradició diu<ref>"Spain: The Northern Kingdoms and the Basques, by Roger Collins." The New Cambridge Medieval History. Ed. Rosamond McKitterick. Vol. II. Cambridge: Cambridge UP, 1995. Print.</ref> que Oppas va intentar aconseguir la rendició dels seus companys cristians, però que no ho va aconseguir- Pelai i les seves forces es van retirar cap a l'interior de les muntanyes asturianes, finalment retirant-se fins a una vall flanquejada per muntanyes, localització fàcilment defensable gràcies a la impossibilitat de llançar un atac frontal. És possible que Pelai només comptés amb uns 300 companys d'armes.
Al Qama, finalment, va arribar fins a
Després de la victòria de Pelai, la població dels pobles conquerits d'Astúries van alçar-se en armes, matant molts dels soldats omeies en retirada. Munuza, al saber de la derrota, va organitzar una nova força, reunint els supervivents de la batalla. Posteriorment també s'enfrontaria amb Pelai, qui ara disposava d'un exèrcit més poderós, prop de l'actual [[Proaza]]. Pelai va tornar a vèncer, i Munuza va morir en el combat. Tot i que els musulmans, en les seves cròniques, asseguraren que 30 infidels no podien fer res, mai van tornar a enfrontar-se directament amb el [[regne d'Astúries]]. La batalla és commemorada, actualment, al santuari de Nostre Senyora de
== Referències ==
Línia 56:
{{Reconquesta}}
{{ORDENA:
[[Categoria:Batalles del Regne d'Astúries]]
[[Categoria:Batalles dels Visigots a Hispània]]
| |||