Art asturià: diferència entre les revisions

El [[19 de juliol]] de [[711]] va tenir lloc la [[batalla de Guadalete]], prop de [[Gibraltar]], on partidaris dels hereus de [[Vítiza]], amb el suport de l'exèrcit musulmà de [[Tàriq ibn Ziyad]], van matar el rei got [[Roderic]] i van destruir l'exèrcit visigòtic. Tot seguit, Tàriq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visigòtica, [[Toledo]], que va ser ocupada quasi sense oposició. El [[regne d'Astúries]] va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coronà el rei [[Pelai I]]. El [[28 de maig]] del [[722]] va tenir lloc la [[Batalla de CovadongaCuadonga]], on fou derrotat el general musulmà [[Al Qama]]. Mitjançant un acord, Pelai –cabdill astur– i el duc [[Pere de Cantàbria]] varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i [[Ermessenda d'Astúries|Ermessenda]], filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Astúries amb el nom d'[[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]].<ref>[[#Suárez| Suárez Fernández 1976]]: pàg.143-146</ref>

Com a precedent d'aquesta etapa, en el procés de transició cap a l'art preramirense a partir de l'evolució de l'art visigòtic, hi ha l'església de la Santa Cruz a [[Cangas deCangues d'Onís]], originàriament construïda sobre un [[dolmen]] prehistòric,<ref>{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=aQyG3u_sJacC&pg=PA38&dq=arte+asturiano&hl=ca&ei=a-I1Tfm0M4WcOurh6bQC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q=arte%20asturiano&f=false|títol=Los orígenes de la Reconquista y el Reino asturiano|editor= Akal |autor=Espino Nuño, Jesús |any=1996|llengua=castellà|pàgines= pàg.29|lloc=Madrid|id= ISBN 84-460-0459-3|consulta= 18-01-2011}}</ref> i reconstruïda després de la destrucció que va patir a la [[guerra civil espanyola]] i l'església de [[San Juan de Santianes]] ([[Pravia]]), edificada per orde de [[Silo I d'Astúries]]. En aquesta apareixen pràcticament tots els elements del preromànic asturià, encara que en essència segueix l'estil visigòtic, com són el [[pòrtic]] i la capçalera amb [[absis]] rectangular exterior i tres capelles interiors de forma quadrada al [[transsepte]], però ja té els [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] sostinguts per columnes quadrades i una planta basical en lloc de les visigòtiques que tenien diversos compartiments. Tots aquests canvis tenen ja una certa influència de l'art carolingi, segurament a causa dels contactes que va mantenir el rei Alfons II amb [[Carlemany]]. La construcció de la ciutat "reial" d'Oviedo va ser un intent d'imitació de la de [[Toledo]] i també de la d'[[Aquisgrà]]. L'antiga catedral del Salvador era al centre de la ciutat i a la part sud hi havia el palau amb la capella palatina o [[Oviedo#Cambra_Santa|Cambra Santa]] i la [[Oviedo#Cambra_Santa|cripta de Santa Leocàdia]] feta construir per Alfons II per guardar les [[relíquia|relíquies]] de la santa que havia fet portar des de Toledo. En aquesta època l'[[arquebisbe de Toledo|arquebisbe]] [[Elipand de Toledo]] va crear la tesi de l'[[adopcionisme]]. Els asturians van donar suport a [[Roma]] i Aquisgrà, que eren contraris a aquesta [[heretgia]] que fou declarada pel papa [[Adrià I]] l'any [[794]] per pressions rebudes pel mateix Carlemany. Per tots aquests motius, no és d'estranyar que l'art asturià fos més proper a l'[[art carolingi]] que a cap altre.<ref>[[#Nieto|Nieto Alcaide 1989]]: pàg.18</ref>