Art asturià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
Cap resum de modificació
Línia 10:
 
== Context històric ==
El [[19 de juliol]] de [[711]] va tenir lloc la [[batalla de Guadalete]], prop de [[Gibraltar]], on partidaris dels hereus de [[Vítiza]], amb el suport de l'exèrcit musulmà de [[Tàriq ibn Ziyad]], van matar el rei got [[Roderic]] i van destruir l'exèrcit visigòtic. Tot seguit, Tàriq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visigòtica, [[Toledo]], que va ser ocupada quasi sense oposició. El [[regne d'Astúries]] va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coronà el rei [[Pelai I]]. El [[28 de maig]] del [[722]] va tenir lloc la [[Batalla de CovadongaCuadonga]], on fou derrotat el general musulmà [[Al Qama]]. Mitjançant un acord, Pelai –cabdill astur– i el duc [[Pere de Cantàbria]] varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i [[Ermessenda d'Astúries|Ermessenda]], filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Astúries amb el nom d'[[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]].<ref>[[#Suárez| Suárez Fernández 1976]]: pàg.143-146</ref>
 
L'art asturià es va desenvolupar als territoris que actualment corresponen a [[Astúries]], part de [[Galícia]] i [[província de Lleó|Lleó]]. Es considera que es va desenvolupar a partir del [[segle VIII]] i fins a començaments del [[segle X]]. Els seus inicis se situen durant els regnats d'[[Alfons I d'Astúries]] (739-757), el seu fill [[Fruela I d'Astúries| Fruela I]] (757-768) i d'[[Alfons II d'Astúries]] (791-842), etapes en les quals va tenir lloc l'expansió de la monarquia asturiana, malgrat les contínues lluites que encara mantenia contra els musulmans en la seva retirada cap al sud de la península. L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el regnat de [[Ramir I d'Astúries|Ramir I]] (842-850), successor d'Alfons II, després d'un enfrontament amb l'usurpador [[Nepocià d'Astúries]]. [[Ordoni I d'Astúries|Ordoni I]] (850-866) va poder repoblar les ciutats abandonades a l'altre costat de les muntanyes, com [[Tui]], [[Astorga]] i [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], ja que havia heretat un regne molt sòlid des d'una perspectiva militar, mesurant el seu poder militar contra els àrabs amb resultats diversos; a la batalla de Clavijo (859), els va derrotar fàcilment encara que, sis anys més tard a la Hoz de la Morcuera, el seu exèrcit, dirigit per un dels seus generals, va patir una derrota que el va obligar a aturar la intensa repoblació de la primera part del seu regnat.
Línia 60:
 
=== Preramirense o alfonsí ===
Com a precedent d'aquesta etapa, en el procés de transició cap a l'art preramirense a partir de l'evolució de l'art visigòtic, hi ha l'església de la Santa Cruz a [[Cangas deCangues d'Onís]], originàriament construïda sobre un [[dolmen]] prehistòric,<ref>{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=aQyG3u_sJacC&pg=PA38&dq=arte+asturiano&hl=ca&ei=a-I1Tfm0M4WcOurh6bQC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q=arte%20asturiano&f=false|títol=Los orígenes de la Reconquista y el Reino asturiano|editor= Akal |autor=Espino Nuño, Jesús |any=1996|llengua=castellà|pàgines= pàg.29|lloc=Madrid|id= ISBN 84-460-0459-3|consulta= 18-01-2011}}</ref> i reconstruïda després de la destrucció que va patir a la [[guerra civil espanyola]] i l'església de [[San Juan de Santianes]] ([[Pravia]]), edificada per orde de [[Silo I d'Astúries]]. En aquesta apareixen pràcticament tots els elements del preromànic asturià, encara que en essència segueix l'estil visigòtic, com són el [[pòrtic]] i la capçalera amb [[absis]] rectangular exterior i tres capelles interiors de forma quadrada al [[transsepte]], però ja té els [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] sostinguts per columnes quadrades i una planta basical en lloc de les visigòtiques que tenien diversos compartiments. Tots aquests canvis tenen ja una certa influència de l'art carolingi, segurament a causa dels contactes que va mantenir el rei Alfons II amb [[Carlemany]]. La construcció de la ciutat "reial" d'Oviedo va ser un intent d'imitació de la de [[Toledo]] i també de la d'[[Aquisgrà]]. L'antiga catedral del Salvador era al centre de la ciutat i a la part sud hi havia el palau amb la capella palatina o [[Oviedo#Cambra_Santa|Cambra Santa]] i la [[Oviedo#Cambra_Santa|cripta de Santa Leocàdia]] feta construir per Alfons II per guardar les [[relíquia|relíquies]] de la santa que havia fet portar des de Toledo. En aquesta època l'[[arquebisbe de Toledo|arquebisbe]] [[Elipand de Toledo]] va crear la tesi de l'[[adopcionisme]]. Els asturians van donar suport a [[Roma]] i Aquisgrà, que eren contraris a aquesta [[heretgia]] que fou declarada pel papa [[Adrià I]] l'any [[794]] per pressions rebudes pel mateix Carlemany. Per tots aquests motius, no és d'estranyar que l'art asturià fos més proper a l'[[art carolingi]] que a cap altre.<ref>[[#Nieto|Nieto Alcaide 1989]]: pàg.18</ref>
 
Durant el regnat d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] va tenir lloc la descoberta del sepulcre de l'[[Jaume el Major|apòstol sant Jaume]] a terres de [[Galícia]] l'any 813. El rei va anar-hi amb la seva cort i va donar terres a prop del sepulcre, fent-hi edificar una petita església, que va esdevenir el primer edifici de la futura [[Catedral de Santiago de Compostel·la]].<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.cat/books?id=2NI-AAAAcAAJ&pg=PA64&hl=ca|títol=España Sagrada:Tomo XIX|autor=Antonio Marin|any=1765|pàgines=p. 64-65 |consulta= 23-01-2011|llengua=castellà}}</ref>