Viquipèdia

Egipte: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correccions lingüístiques
he posat mes informacio
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Polisèmia}}
<br />
{{infotaula geografia política
|preposicio_pais = d'
|gentilici = Egipci, egípcia, egipcis, egípcies<br />Egipcià, egipciana, egipcians, egipcianes<br />ant. Egipciac, egipciaca, egipciacs, egipciaques<ref>[[Diccionari català-valencià-balear]]</ref><ref>{{ref-web|url= http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/egipte/?searchterm=Egipte&Criteri=General |títol=Egipte | consulta=16 d'agost de 2012 | editor= [[ésAdir]] }}</ref>
|nom_comu = Egipte
|nom_original = جمهوريّة مصر العربيّة<br />(Jumhuríyyat Misr al-Arabiyya)
|imatge_bandera = Flag of Egypt.svg
|imatge_escut = Coat_of_arms_of_Egypt.svg
|lema_nacional = Silenci i paciència, llibertat, socialisme, unitat
|imatge_mapa = Egypt in its region (undisputed).svg
|idiomes_oficials = [[Àrab]]
|himne_nacional = [[Bilady, Bilady, Bilady]]
|capital = [[El Caire]]
|coordenades_capital = {{coord|30|02|N|31|13|E|type:country(1001449)|display=inline,title}}
|tipus_govern = [[República]]
|titols_liders = [[President d'Egipte|President]] <br /> [[Primer Ministre d'Egipte|Primer Ministre]]
|noms_liders = [[Adli Mansur]] {{mida|1= (Interí) }} <br /> [[Ibrahim Mahlab]] {{mida|1= (Interí) }}
|major_ciutat = [[el Caire]]
|area = 1.001.449
|posicio_llista_area = 29è
|magnitud_area = 1 E11
|percentatge_aigua = 0,6%
|codi_FIPS = EG
|poblacio_censada = 59.312.914
|any_cens_poblacio = 1996
|densitat_poblacio = 75
|posicio_llista_densitat = 93è
|tipus_sobirania = [[Independència]]
|events_establir_sobirania = &nbsp;- Data
|dates_establiment_sobirania = del [[Regne Unit]]<br />[[28 de febrer]] del [[1922]]
|moneda = [[Lliura egípcia]]
|codi_moneda = EGP
|zona_horaria = [[Zona horària#UTC.2B2|EET]]
|variacio_utc = +2
|zona_horaria_DST = [[Zona horària#UTC.2B2|EEST]]
|variacio_utc_DST = +3
|domini_TLD = eg
|codi_trucada = 20
|notes_al_peu =<references group="nb"/>
}}
'''Egipte''' (en [[àrab]]: '''مصر''' '' Miṣr'', en [[àrab egipci]] ''Máṣr'', en [[idioma copte|copte]] ''Kīmi'', en [[egipci|egipci antic]] ''Kemet''), oficialment '''República Àrab d'Egipte''', és un estat de l'[[Àfrica]] nord-oriental. Amb una extensió d'1.020.000&nbsp;km<sup>2</sup>, inclou la [[península del Sinaí]] (considerada part de l'[[Àsia]] sud-occidental), mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica. Limita amb [[Líbia]] a l'oest, amb el [[Sudan]] al sud, amb la [[mar Roja]] a l'est, amb [[Israel]] i la [[franja de Gaza]] al nord-est i amb la [[mar Mediterrània|Mediterrània]] al nord.
 
<br />
Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del [[nil|riu Nil]] (uns 40,000&nbsp;km²) i del [[canal de Suez]]. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del [[Sàhara]] i que molt sovint estan deshabitades. La capital és [[el Caire]], gran metròpoli de més de quinze milions d'habitants, i la segueixen en importància [[Alexandria]], amb més de tres milions i mig, i [[Gizeh]], dins l'aglomeració urbana cairota, amb més de dos milions; [[Shubra al-Khayma]] (també dins l'aglomeració del Caire) i [[Port Saïd]] passen del mig milió d'habitants.
 
El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les [[piràmides d'Egipte|piràmides]], el temple de [[Karnak]] o la [[Vall dels Reis]]. A hores d'ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural del món àrab.
 
== Etimologia ==
{{Hiero|''km.t'' (Egipte)|<hiero>km-m-t:niwt</hiero>|align=left|era=basic}}
Un dels noms del país en [[egipci]] antic és ''Kemet'' (kṃt), que significa "terra negra" (de ''kem'', "negre"), i fa referència als fèrtils dipòsits negres fruit de les inundacions periòdiques del [[nil|riu Nil]], en oposició a la paraula ''deshret'' (dšṛt), que significa "terra vermella", en referència al desert. El nom va passar al [[idioma copte|copte]] -última evolució de la llengua egípcia- com a ''kīmi'' o ''kīmə'', i al [[grec]] com a Χημία (''Khēmía'').
 
''Miṣr'' és la transliteració del nom àrab i modern del país, que en [[àrab egipci]] és ''Maṣr''. Aquesta paraula, d'origen [[semites|semita]] amb la mateixa arrel que la paraula [[hebreu|hebrea]] מִצְרַיִם (''Mitzráyim''), literalment significa "dos estrets", una referència a la separació dinàstica antiga de l'alt i el baix Egipte.<ref name="hebrewname">[http://www.ancient-hebrew.org/emagazine/011.html Biblical Hebrew E-Magazine. Gener de 2005]</ref> La paraula originalment presentava la connotació de "metròpoli" o "civilització", i també significa "país" o "terra de la frontera".
 
El nom català d'"Egipte" prové del [[llatí]] ''Aegyptus'' que es deriva al seu torn del [[grec antic]] Αίγυπτος (''Aígyptos''). El terme es deriva de l'[[egipci tardà]]: ''Hikuptah'', nom de [[Memfis]], una corrupció de l'[[egipci]] primer ''Hat-ka-Ptah'', que significa "terra del ''ka'' [ànima] de Ptah" el nom del temple del déu [[Ptah]] localitzat a Memfis. El nom en grec i els adjectius corresponents ''aigýpti, aigýptios'', van passar al [[idioma copte|copte]] com a ''gyptios, kyptios'' i del copte a l'[[àrab]] com a ''qubṭī'' que es transformà en ''qubṭ'', i precisament d'aquest mot prové la paraula catalana "copte".
 
[[Estrabó]] va formular una etimologia folklòrica en què el grec ''Aigyptos'' havia evolucionat com a nom compost de l'Aἰγαίου ὑπτίως (''Aegaeon uptiōs'') que vol dir "per sota de l'Egeu".
 
== Geografia física ==
[[Fitxer:Egypt sat.png|thumb|280px|dreta|Vista satèl·lit d'Egipte]]
Egipte és un Estat de l'Àfrica septentrional amb una extensió d'aproximadament 1 milió de quilòmetres quadrats. És situat al nord-est del continent africà, tot i que inclou la península asiàtica del [[Península del Sinaí|Sinaí]]. Limita al nord amb la [[mar Mediterrània]], al nord-est amb [[Israel]], a l'est amb la [[mar Roja]], al sud amb [[Sudan]] i a l'oest amb [[Líbia]]. La major part del territori és desèrtic; només la franja fèrtil al llarg del riu [[Nil]], el delta del Nil i altres oasis dispersos són habitables.
 
El Nil és l'element més important de la topografia d'Egipte, i divideix el territori en dues parts en creuar-lo de nord a sud amb una extensió de 1.200&nbsp;km. Les franges o petites valls a les ribes del Nil són molt fèrtils i fecundes en comparació amb el desert que les envolten.<ref name=brit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/180382/Egypt Egypt]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 22 d'abril, 2008</ref> Fisiogràficament s'hi distingeixen quatre regions:
* El desert de Líbia o [[desert Líbic]] a l'oest del Nil, un altiplà, l'altitud del qual augmenta de la costa mediterrània cap al sud, i dividit per la [[depressió de Qattara]].
* El [[desert Aràbic]] a l'est del Nil, format per una serralada costanera paral·lela a la mar Roja amb la qual limita a l'est, formada de materials cristal·lins i metamòrfics.
* La '''vall del Nil'''.
* La [[península del Sinaí]], un [[horst]] de forma triangular que uneix els continents asiàtic i africà, on es troba el punt més alt d'Egipte, el [[Huracà Katrina|Katrina]] amb 2637 m.
 
Atesa la situació geogràfica i les característiques fisiogràfiques del territori, el clima d'Egipte és predominantment àrid, llevat de la costa nord, que gaudeix d'un clima de tipus mediterrani sec. La precipitació anual és molt baixa i no supera els 250&nbsp;mm.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0023561 El clima]. Egipte. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 22 d'abril, 2008</ref> Les temperatures diürnes varien considerablement; de la mateixa manera hi ha una gran variació estacional, tot i que només s'hi distingeixen dues estacions: l'hivern i l'estiu. Les [[tempesta de pols|tempestes de sorra]] són molt comunes, i s'hi coneixen com a ''khamsins'', que en àrab vol dir "cinquantes", ja que hom diu que n'hi ha, de tempestes de sorra, cinquanta dies de l'any.
 
== Política i govern ==
[[Fitxer:Egypt Nil3.jpg|thumb|Riba del Nil a l'[[Alt Egipte]]]]
=== Estructura política ===
La República Àrab d'Egipte és governada actualment d'acord amb la [[constitució d'Egipte del 1971|constitució de 1971]], aprovada per [[referèndum]] l'[[11 de setembre]]. Segons aquesta, Egipte és Estat democràtic i socialista, en què l'[[islam]] és religió d'Estat i l'[[àrab]] la [[llengua nacional]]. El govern està dividit en tres branques:
* l'[[poder executiu|autoritat executiva]] és ostentada pel [[president d'Egipte|president de la república]], el [[cap d'estat|cap d'Estat]]. El president, des del 2005, és elegit per vot popular per un període de sis anys, i pot ser reelegit indefinidament. El president designa un o més vicepresidents, el [[primer ministre d'Egipte|primer ministre]] i els altres ministres. El president és el comandant suprem de les forces armades.
* l'[[poder legislatiu|autoritat legislativa]] resideix en l'[[Cambra de Representants d'Egipte|Assemblea del Poble]] ([[Majlis]] aix-Xab), integrada per membres electes -la gran majoria- i membres designats pel president. L'Assemblea ha de tenir un nombre específic de dones. Els membres electes hi són elegits segons un mètode complex de [[escrutini proporcional plurinominal|representació proporcional]] per un període de cinc anys. El president no té la facultat per a dissoldre el Parlament si no n'aconsegueix l'aprovació del poble per mitjà d'un referèndum. Des del 1980 hi ha una Assemblea Consultiva ([[Consell de la Xura (Egipte)|Consell de la Xura]]), com a [[cambra alta]], que pot proposar esmenes constitucionals i aconsella el president. A prop de dos-terços dels seus membres són elegits per vot popular, per un període de sis anys, mentre que la resta són designats pel president.
* l'[[poder judicial|autoritat judicial]] recau sobre una judicatura independent.
[[Fitxer:Mubarak.jpg|thumb|[[Hosni Mubàrak|Hosni Mubarak]], expresident d'Egipte que va dirigir el país durant gairebé 30 anys (d'octubre de [[1981]] fins a febrer de [[2011]])]]Tot i que constitucionalment Egipte és un [[sistema multipartidista]] i [[sistema semipresidencialista|semipresidencial]] en què el poder executiu es divideix entre el president i el primer ministre, a la pràctica gairebé tota l'autoritat executiva ha recaigut únicament en el president, el qual ha estat elegit durant més de 50 anys en comicis en què només hi havia un candidat. El 2005, però, després de l'aprovació de noves lleis per tal de "consolidar més llibertats i la democràcia",<ref>Business TodayEGYPT. [http://www.businesstodayegypt.com/article.aspx?ArticleID=4565 Mubarak throws presidential race wide open]. Març 2005.</ref> es van realitzar les primeres eleccions presidencials en què es van acceptar altres candidats. Tanmateix, la nova llei contenia restriccions diverses i estrictes que van evitar que la participació de possibles candidats molt populars, com ara [[Ayman Nour]], assegurant així la reelecció de Mubarak,<ref>Lavin, Abigail. [http://www.weeklystandard.com/Content/Public/Articles/000/000/012/034 kggwf.asp Democracy on the Nile: The story of Ayman Nour and Egypt's problematic attempt at free elections]. 27 de març, 2006</ref> acompanyada d'acusacions de frau i violència.<ref>Murphy, Dan. [http://www.csmonitor.com/2005/0526/p06s01-wome.html Egyptian vote marred by violence]. [[The Christian Science Monitor|Christian Science Monitor]]. 26 de maig, 2005</ref>
 
El [[19 de març]], 2007 el parlament va aprovar trenta-quatre esmenes constitucionals que prohibeixen que els partits fessin ús de la [[religió]] com a fonament per a les activitats polítiques i permeten l'aprovació de noves lleis antiterroristes que reemplacen la legislació d'emergència vigent des de 1981. A més, donen al president l'autoritat per a dissoldre el parlament.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/6472031.stm Anger over Egypt vote timetable] [[BBC]] News.</ref> Els membres de l'oposició no hi van votar, i s'esperava un boicot en el referèndum com a protesta per les suposades violacions a les pràctiques democràtiques. Només el 27% dels votants registrats van participar en el referèndum. El 27 de maig, el govern va anunciar que el 75,9% dels que van participar en el referèndum van aprovar les esmenes constitucionals.
 
=== Divisió administrativa ===
{{AP|Governacions d'Egipte}}
 
Egipte es divideix en 27 [[governacions d'Egipte|governacions]] (en àrab: ''muhafazat'', sing. ''muhafazah'').<ref>[http://www.luventicus.org/mapas/egipto.html luventicus.org/mapas/egipto.html Mapa interactiu]</ref>
 
Les dades corresponen a l'any 2006.<ref> Dades a [http://www.geohive.com/cntry/egypt.aspx Geohive] basades en dades de la [http://www.capmas.gov.eg/ CAPMAS (Central Agency for Public Mobilisation and Statistics ) ]</ref>
[[File:Egypt, administrative divisions - Nmbrs - colored.svg|right|500px]]
{| class="wikitable"
! Núm. al mapa
Linha 313 ⟶ 231:
== Economia ==
{{principal|Economia d'Egipte}}
L'economia d'Egipte depèn principalment de l'[[agricultura]], les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha de tres a quatre milions d'egipcis treballant a l'estranger,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Adler |nom=Leonore Loeb |cognom2=Gielen |nom2=Uwe Peter |títol=Migration: immigration and emigration in international perspective |url= http://books.google.cat/books?id=Yw-_K6ek5IUC&pg=PA312&dq=three+milion+egyptians+emigration&hl=ca&ei=Cc_3Tc_kEsyE-wbu7qGICw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès | editorial=Greenwood Publishing Group |data=2003 |pàgines=p.312 |isbn=0275976661 }}</ref> principalment a l'[[Aràbia Saudita]], el [[Golf Pèrsic]] i [[Europa]]. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] també hi ha una població significativa d'immigrants egipcis. La construcció de la [[Resclosa d'Assuan#Presa Alta|resclosa alta d'Assuan]] el 1971 i el [[Llac Nasser]] han alterat l'agricultura i l'ecologia del riu Nil i d'Egipte. Una població en creixement ràpid, sumats a la limitada i escassa terra arable i dependència en el Nil continuen afectant negativament l'economia.
 
El govern ha treballat per a preparar l'economia per al nou mil·lenni mitjançant reformes econòmiques i grans inversions en comunicacions i infraestructures. Egipte ha rebut des de 1979 ajuda econòmica externa dels Estats Units (2.200 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]]/any). Els seus principals beneficis provenen del [[turisme]] i del trànsit marítim del [[Canal de Suez]].
 
Les condicions econòmiques han començat a millorar considerablement després d'un període d'estancament des de l'adopció de polítiques més liberals pel govern, també de l'increment dels beneficis i del mercat de valors. En el seu informe anual, l'[[Fons Monetari Internacional|FMI]] ha classificat Egipte com un dels països del món que emprenen més reformes econòmiques. Alguns dels principals punts de les reformes econòmiques inclouen una rebaixa radical de duanes, una nova llei d'impostos en vigor des de 2005 que redueix els impostos sobre les empreses d'un 40% a un 20%, que han comportat un augment del 100% en els beneficis dels impostos el 2006.
[[Fitxer:One egiptian pound.jpg|thumb|230px|dreta|[[Lliura egípcia]]]]
La inversió estrangera directa a Egipte ha augmentat considerablement en els últims anys a causa de les mesures de liberalització portades a terme pel ministre d'inversions Mahmoud Mohieddin, sobrepassant els 6.000 milions de dòlars el 2006. Egipte sobrepassà a [[Sud-àfrica]] com al màxim receptor d'Inversió Estrangera Directa el 2007 a [[Àfrica]].
 
Un dels principals problemes de l'economia egípcia és la davallada de la riquesa de la població mitjana, ja que els preus dels béns bàsics continuen pujant mentre el poder adquisitiu de la població mitjana es perd. S'està millorant la infraestructura ferroviària mitjançant inversions del govern (3.000 milions de dòlars), amb de la promesa del govern egipci després de l'accident ferroviari del 2006, que va costar la vida a més de 100 persones.
 
L'economia egípcia és considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un grup de països agrupats amb el nom de [[CIVETS]]
 
== Geografia humana i societat ==
 
''Vegeu la [[llista de les ciutats d'Egipte]]''
 
=== Demografia ===
Egipte és el país més populós de l'[[Orient Mitjà]] i el segon més populós del [[àfrica|continent africà]], amb una població estimada de 78 milions de persones. Gairebé la meitat de la població es concentra a les vores del Nil —en especial el Caire i Alexandria— o a la regió del delta del Nil i a prop del [[canal de Suez]]. Aproximadament, el 90% de la població és [[islam|musulmana]], i el 10% professen el [[cristianisme]], en especial el cristianisme copte.<ref name="Factbook">{{ref-web|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/eg.html|títol=Egyptian people section from the World Factbook|obra= [[The World Factbook|World Fact Book]] | consulta=29 de gener,2007}}</ref>
 
Els egipcis són el grup ètnic més gran del país, el 94% de la població total.<ref name="Factbook" /> Les minories ètniques són les tribus àrabs [[beduí|beduïnes]] que viuen als deserts orientals i a la [[península del Sinaí]], els [[siwis]], de parla [[berber]], i les comunitats antigues núbies. També hi viuen comunitats tribals dels [[beges|beja]], concentrades al cantó sud-est del país, i alguns clans [[Doms (ètnia)|doms]], que viuen al delta del Nil i a [[Governació d'el Faium|Faium]] els quals estan sent assimilats progressivament en incrementar-se la urbanització. L'antiga comunitat jueva, molt nombrosa en temps antics, ha desaparegut; només n'hi ha uns pocs. Algunes ruïnes històriques i arqueològiques jueves es troben a Alexandria, el Caire i altres ciutats.
 
=== Llengües ===
La llengua oficial d'Egipte és l'[[àrab]], tot i que se'n parlen diversos dialectes, els quals poden diferir molt de la llengua original literària. La llengua àrab estàndard (''al-fusha'', àrab "clar") s'ensenya a les escoles i és la [[lingua franca]] del [[països àrabs|món àrab]]. Per contra, els dialectes moderns (coneguts com a ''al-ammiyahh'', àrab "comú") tot i que difereixen entre si, es coneixen com a llengua àrab egípcia col·loquial. Hom distingeix tres dialectes:
* el dialecte dels beduïns del desert oriental i de la península del Sinaí
* el dialecte dels beduïns del desert occidental
* el dialecte de l'Alt Egipte
* el dialecte del Caire
 
El dialecte del Caire és prominent, i ja que la ciutat és el centre de la indústria cinematogràfica del món àrab, aquest dialecte és entès per tots els parlants de l'àrab.<ref name=brit/>
 
El SIL International ha llistat un total d'onze llengües a l'estat egipci:<ref>Llengües d'Egipte [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=EG llistades pel SIL ]</ref>
* [[Àrab, egipci oriental, bedawi]]: 780.000 parlants a Egipte. Es parla sobretot a les regions Beduïnes, a la [[península del Sinaí]] i a zones de la costa de la [[Mar Roja]]. També es parla a [[Israel]], [[Jordània]], [[Palestina]] i [[República Àrab Siriana|Síria]].
* [[Àrab, egipci]]: 44.406.000 parlants a Egipte. També es parla a [[Iraq]], [[Israel]], [[Jordània]], [[Kuwait]], [[Líbia]], [[Aràbia Saudita]], els [[Emirats Àrabs Units]] i el [[Iemen]].
* [[Àrab, Sa`idi]], o alt egipci: 18.900.000 parlants a l'Egipte Meridional, des del [[El Caire|Caire]] a la frontera amb el [[Sudan]]. També hi ha alguns parlants a [[Líbia]].
* [[Àrab]] estàndard.
* [[Àrab, egipci occidental, bedawi]]: 300.000 parlants a regions beduïnes entre [[Alexandria]] i la frontera amb [[Líbia]]. També es parla als [[oasis]] occidentals.
* [[Domari]]: 234.000 parlants a Egipte, sobretot a [[Dakahlia]], al nord del [[El Caire|Caire]]. És una llengua d'origen iranià, parlada sobretot per [[gitanos]] (a Egipte n'hi ha 1.080.000).
* [[Egipci, llengua de signes]].
* [[Grec]]: 42.000 parlants a Egipte. La majoria a [[Alexandria]].
* [[Kenuzi-Dongola]]: 100.000 parlants a les valls de l'Alt [[Nil]], sobretot a [[Kom Ombo]].
* [[Nobiin]]: 200.000 parlants a la província del Nord, a la zona de [[Wadi Halfa]], a la frontera sud de l'estat.
* [[Siwi]]: 5000 parlants al desert del nord-oest, a l'[[oasi de Siwa]], a moltes poblacions aïllades als oasis occidentals. És una llengua berber.
* [[idioma copte|Copte]]: Llengua extinta.
 
A més a més, a Egipte també hi ha presents les llengües següents: [[Adyge amharic]] (5.000 parlants), [[amhàric|amharic]] (5.000), [[armeni]](100.000), [[àrab marroquí]], [[àrab sud levantí]] (50.000), [[àrab sudanès]] (3.800.000), [[tosk albanès]] (18.000) i [[oromo central occidental]].
 
== Cultura i oci ==
La cultura egípcia té més de cinc mil anys d'història escrita. L'[[Antic Egipte]] va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures d'Europa, de l'Orient Mitjà i d'Àfrica. Després de l'[[era faraònica]], tanmateix, Egipte va ser influenciat per l'[[hel·lenisme]], el [[cristianisme]] i la [[islam|cultura musulmana]]. En l'actualitat, molts aspectes de la cultura antiga d'Egipte coexisteixen i interaccionen amb altres elements posteriors, així com la influència de la [[cultura occidental]]. La capital d'Egipte, el Caire, és la ciutat més gran d'Àfrica, i per molts mil·lennis ha estat un centre d'aprenentatge, cultura i comerç.
 
=== Renaixement ===
Les obres de l'erudit del [[segle XIX]], [[Rifa'a at-Tahtawi]], van donar llum al [[Renaixement egipci]] i van marcar la transició de l'Egipte medieval a l'Egipte modern. Les seves obres van renovar l'interès en l'Antic Egipte i van exposar la societat egípcia als principis de la [[Il·lustració]]. Tahtawi va cofundar, amb el reformador de l'educació [[Ali Mubarak]], una escola nadiua d'[[egiptologia]] inspirant-se en els erudits medievals egipcis com ara [[As-Suyutí]] i [[Al-Maqrizí]], els quals havien estudiat la història i la llengua de l'època Antiga. El Renaixement egipci va continuar fins al [[segle XX]] a través de les obres de [[Muhàmmad Àbduh|Muhammad Abduh]], [[Ahmed Lufti el-Sayed]], [[Tawfiq el-Hakim]], [[Louis Awad]], [[Qasim Amin]], [[Salama Moussa]], [[Taha Hussein]] i [[Mahmoud Mokhtar]]. Van formar un camí liberal perquè Egipte expressés el seu compromís amb la llibertat individual, el secularisme i la fe en la ciència per fer progrés.<ref>Jankowski, James. "Egypt and Early Arab Nationalism" in Rashid Khalidi, ed. The Origins of Arab Nationalism. New York: Columbia University Press, 1990</ref>
 
=== Les belles arts ===
 
Els egipcis van ser una de les primeres grans civilitzacions a codificar elements de disseny en l'art i en l'[[arquitectura]]. Les pintures murals, al servei dels faraons, van seguir un codi rígid de regles i significats visuals. La civilització egípcia és reconeguda per les seves piràmides colossals i tombes. Alguns exemples són les [[Piràmide esglaonada de Djoser|Piràmides de Djoser]] dissenyades per l'arquitecte i enginyer [[Imhotep]], l'[[Esfinx]], i el [[Abu Simbel|temple d'Abu Simbel]]. L'art modern i contemporani d'Egipte és divers, des de l'arquitectura veràncula de [[Hassan Fathy]] i [[Ramses Wissa Wassef]] a les famoses escultures de [[mahmoud Mokhtar]] i la iconografia copta d'[[Issac Fanous]].
 
El [[Teatre d'Òpera del Caire]] és el centre d'[[art escènica|arts escèniques]] més important d'Egipte. A més, el Caire és el centre de la indústria cinematogràfica, televisiva i musical no només del país sinó tot el món àrab, amb més de 30 canals de satèl·lit i més cent pel·lícules produïdes a l'any. El festival de cine anual del Caire és un dels onze festivals de classe mundial, segons la [[Federació Internacional dels Productors de Cine]].<ref>[http://www.ukhotmovies.com/film-festivals/cairo-film-festival/information.html Cairo Film Festival information].</ref>
 
La literatura constitueix un element important en la vida d'Egipte. Els novel·listes i poetes egipcis van ser un dels primers a experimentar amb els estils moderns de la literatura àrab, i les formes que van desenvolupar han estat imitades per tot l'Orient Mitjà. La primera novel·la egípcia moderna, ''Zaynab'' per [[Muhammad Husayn Haykal]] va ser publicada el [[1913]] en el dialecte àrab egipci. El novel·lista egipci [[Naguib Mahfuz|Naguib Mahfouz]] va ser el primer escriptor en llengua àrab a guanyar el [[Premi Nobel]] en [[Literatura]]. Hi ha escriptores egípcies, com ara [[Nawal al-Sa'dawi|Nawal El Saadawi]], conegudes pel seu activisme feminista. La poesia vernacular és, potser el gènere literari més popular entre els egipcis amb les representacions de les obres d'[[Ahmed Fouad Negm]], [[Salah Jaheen]] i [[Abdel Rahman el-Abnudi]].
 
La [[música]] egípcia és una combinació rica d'elements nadius, mediterranis, africans i occidentals. En l'[[Edat antiga|Antiguitat]], els egipcis tocaven [[arpa|apres]] i [[flauta|flautes]] així com dos instruments autòctons: el [[ney]] i el [[llaüt]] egipci o ''oud''. La música contemporània egípcia inclou les obres creatives d'[[Abdu-l Hamuli]], [[Almaz]] i [[Mahmud Osman]], que van influenciar altres músics prominents com ara [[Sayed Darwish]], [[Umm-Kulthum (cantant)|Umm-Kulthum]], [[Mohammed Abdel]] i [[Abdel Halim Hafez]].
 
== Història ==
:''Article principal: [[Història d'Egipte]]''
[[Fitxer:Nil.jpg|thumb|esquerra|El [[nil|riu Nil]] a Egipte]]
Hi ha proves de presència humana a la vall del Nil des del [[paleolític]] com ara artefactes i [[petròglif]]s a les vores del Nil i als oasis del desert. El 10000 aC, una cultura de [[societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors]] i [[pescador]]s reemplaçaren una cultura anterior que molia grans. Els canvis climàtics o l'excés en l'ús de les àrees pastorals dessecaren les àrees verdes, formant el [[Sàhara]]. Les tribus antigues començaren a emigrar al [[nil|riu Nil]] on desenvoluparen una [[sistema econòmic|economia]] [[agricultura|agrícola]] i una [[societat]] més centralitzada.<ref>Midant-Reynes, Béatrix. ''The Prehistory of Egypt: From the First Egyptians to the First Kings''. Oxford: Blackwell Publishers.</ref>
 
Al voltant del 6000 aC, ja havien aparegut a la vall del Nil l'agricultura organitzada i la construcció d'edificis de gran magnitud. Durant el [[neolític]], diverses cultures predinàstiques s'hi desenvoluparen de manera independent a l'[[Alt i Baix Egipte]]. La [[cultura badariana]] i els successors de [[Naqada]] són considerats els precursors de la [[Antic Egipte|civilització dinàstica egípcia]]. Tot i que s'havien format altres comunitats al nord que coexistien amb les comunitats de l'Alt Egipte, romangueren culturalment separats, però units per mitjà del [[comerç]]. L'evidència més antiga dels [[jeroglífic]]s egipcis aparegué durant el període predinàstic a [[Naqada]], a prop del 3200 aC.<ref>Bard, Kathryn A. Ian Shaw, ed. ''The Oxford Illustrated History of Ancient Egypt''. Oxford: Oxford University Press, 2000. p. 69.</ref>
 
Es formà un regne unificat a prop del 3150 aC pel rei [[Narmer|Menes]], inaugurant una sèrie de dinasties egípcies que governaren Egipte per tres mil·lennis. A partir de llavors, els egipcis es referien al seu país unificat com a ''tawy'', que vol dir "dues terres" i després com a ''kemet'', la "terra negra" en referència als dipòsits de terra fèrtil negra del riu Nil. La [[Antic Egipte|cultura egípcia]] florí durant aquest període, única en la seva [[llista de personatges de la mitologia egípcia|religió]], l'art, la [[egipci|llengua]] i els seus costums. Les primeres dues dinasties de l'Egipte unificat prepararen el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]], c. 2700 al 2200 aC, conegut per les seves piràmides, sobretot la [[piràmide esglaonada de Djoser|piràmide de Djoser]] de la tercera dinastia i les [[piràmides de Gizeh]] de la quarta dinastia.
 
[[Fitxer:SphinxGiza.jpg|thumb|esquerra|L'Esfinx de Gaza i les Piràmides, construïdes durant el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]]]]
El Primer Període Intermedi d'Egipte començà en un temps d'agitació política. Les abundants inundacions del Nil i l'estabilització del govern, tanmateix, permeteren la prosperitat del país durant el [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne Mitjà]] c. 2040 aC en què destacà el regnat del [[faraó]] [[Amenemhet III]]. Un segon període de desunió, conegut com el Segon Període Intermedi, fou herald de la primera dinastia estrangera, del poble semita dels [[hikses|hiskses]]. Els invasors hikses prengueren la major part del Baix Egipte a prop del 1650 aC i fundaren una nova capital a [[Avaris]]. Foren fets fora per una força de l'Alt Egipte encapçalada per [[Amosis|Amosis I]] que fundà la 18a dinastia i mogué la capital de [[Memfis]] a [[Tebes (Egipte)|Tebes]].
 
El Nou Regne (c.1550−1070 aC) començà amb la 18a dinastia la qual protagonitzà l'Egipte com a potència i que estengué l'imperi fins a [[Jebel Barkal]] a [[Núbia]] i incloïa diverses regions del [[Est|Llevant]] a l'est. Aquest període és famós pels faraons [[Hatxepsut|Hatshepsut]], [[Tuthmosis III]], [[Akhenaton]] i la seva esposa [[Nefertiti]], [[Tutankamon]] i [[Ramsès II]]. Les primeres expressions [[monoteisme|monoteistes]] sorgiren en aquest període en l'[[atenisme]]. Els contactes freqüents amb altres nacions portaren noves idees al [[Imperi Nou d'Egipte|Nou Regne]]. El país fou envaït posteriorment pels [[líbia|libis]], [[nubis]] i [[assiris]], però els egipcis els feren fora i prengueren de bell nou el control del seu país.
[[Fitxer:Kairo Hanging Church BW 1.jpg|thumb|upright|Construïda durant els segles III i IV dC, l'[[Església Penjant]] del [[El Caire|Caire]]]]
La 30a dinastia fou l'última dinastia nadiua a governar durant el període faraònic; Egipte caigué en mans dels [[Imperi Persa|perses]] el 343 aC, amb la derrota de l'últim faraó nadiu, [[Nectabeu II]]. Després Egipte passà a mans dels [[període hel·lenístic d'Egipte|grecs]] i després dels [[Imperi Romà|romans]]. Així començà un període de dominació estrangera de més de dos mil anys.
 
Abans que Egipte es convertís en part de l'[[imperi Bizantí]], el [[cristianisme]] hi havia estat portat per [[Marc (evangelista)|Sant Marc]] l'evangelista, el primer segle dC.<ref>{{ref-llibre|cognom=Meinardus |nom=Otto Friedrich August |títol=Two thousand years of Coptic Christianity |url=http://books.google.cat/books?id=e8CINdFfTTYC&pg=PA28&dq=Mark+the+Evangelist&hl=ca&ei=uuebTePyIsnA8QPgupnkBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDUQ6AEwAg#v=onepage&q=Mark%20the%20Evangelist&f=false |llengua=anglès |editorial=American Univ in Cairo Press |data=2002 |pàgines=p.28 |isbn=9774247574 }}</ref> El regne de [[Dioclecià]] marcà la transició de l'Imperi Romà a l'Imperi Bizantí a Egipte, acompanyat d'un gran nombre de cristians egipcis. El Nou Testament ja havia estat traduït a l'egipci. Després del [[Concili de Calcedònia]] el 451 dC, s'establí fermament l'[[Església Ortodoxa Copta|Església Copta Egípcia]].<ref>Kamil, Jill. ''Coptic Egypt: History and Guide''. Cairo: American University in Cairo, 1997. p. 39</ref>
 
Els romans pogueren reprendre el control després d'una breu invasió persa al començament del segle VII, però el [[639]] fou [[conquesta àrab d'Egipte|envaïda pels àrabs]] [[islam|musulmans]], que hi portaren el [[sunnisme]]. Vegeu [[Egipte (província del Califat)]]
 
En aquest període els egipcis començaren a combinar llur nova fe amb llurs creences i pràctiques nadiues que havien sobreviscut a través del cristianisme copte, i així sorgiren les ordres del [[sufisme]] que han sobreviscut fins ara.<ref>El-Daly, Okasha. ''Egyptology: The Missing Millennium''. London: UCL Press, 2005. p. 140</ref> Els governadors musulmans, anomenats pel califat islàmic controlaren Egipte durant els sis segles següents, incloent-hi un període en què fou seu del califat sota els [[califat fatimita|fatimites]]. Amb la fi de la [[dinastia aiúbida]] els [[mamelucs]], una casta militar turca-circassiana, prengué el control del país el segle XIII. Continuaren governant fins a la conquesta d'Egipte pels [[imperi Otomà|turcs otomans]] el [[1517]].
[[Fitxer:Citadel2.jpg|thumb|esquerra|Mesquita de [[Muhàmmad Alí Paixà|Mehmet Alí]] construïda el segle XIX dins la ciutadella del Caire]]
La breu invasió francesa d'Egipte, encapçalada per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó Bonapart]] el 1798 tingué un impacte social important en el país i la seva cultura. Els egipcis foren exposats als principis de la [[Revolució Francesa]] i tingueren l'oportunitat de practicar una certa [[autonomia jurídica|autonomia]].<ref>Vatikiotis, P.J. ''The History of Modern Egypt''. 4th edition. Baltimore: Johns Hopkins University, 1992, p. 39</ref> Després de l'evacuació de les tropes franceses esclatà una sèrie de guerres civils entre els turcs otomans, els mamelucs i els mercenaris albanesos, a la fi de les quals l'albanès [[Muhàmmad Alí Paixà]] [[Guerra Egipciootomana (1831-1833)|prengué el control]] d'Egipte. El [[1885]] fou designat com el [[virrei]] otomà. Dirigí una campanya de modernització i d'obres públiques que incloïa diversos projectes d'irrigació, reformes agràries i la industrialització, que el seu successor [[Ismaïl Paixà|Isma'il Pasha]] continuà i estengué.
 
El 1866, es fundà l'Assemblea de Delegats com a institució de consell per al govern. Els membres de l'Assemblea foren elegits de totes les regions d'Egipte i tingué una influència significativa en les decisions governamentals.<ref>Jankowski, James. ''Egypt: A Short History.'' Oxford: Oneworld Publications, 2000. p. 83</ref> Després de la construcció del [[Canal de Suez]] el 1869, Egipte es convertí en un centre mundial de comerç i transportació. Tanmateix, el país s'endeutà severament amb les potències europees. Com a resultat, el [[Regne Unit]] prengué el control del govern d'Egipte el 1882 per a protegir els seus interessos financers, especialment dels interessos en el Canal de Suez, governat per la [[Convenció de Constantinoble]] de [[1888]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boczek |nom=Bolesław Adam |títol=International Law: A Dictionary |url= http://books.google.cat/books?id=NR7mFXCB-wgC&pg=PA314&dq=Constantinople+Convention+of+the+Suez+Canal&hl=ca&sa=X&ei=XBarUdGvKqWe7Aah54HgAQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Constantinople%20Convention%20of%20the%20Suez%20Canal&f=false |llengua=anglès | editorial=Scarecrow Press |data=2005 |pàgines=314 |isbn=0810850788}}</ref>
 
Poc després de la intervenció política, el Regne Unit [[guerra angloegípcia|envià tropes]] a [[Alexandria]] i a la zona del canal prenent avantatge de la debilitat militar d'Egipte. Amb la derrota de l'exèrcit egipci en la [[Batalla de Tel el-Kebir]], les tropes britàniques arribaren al [[El Caire|Caire]] i destituïren el govern nacionalista i les forces armades egípcies. Tècnicament, Egipte continuà com a província otomana fins al 1914, any en què el Regne Unit formalment declarà un protectorat sobre Egipte i destituí l'últim [[khediv]]e [[Abbàs Hilmí II d'Egipte|Abbas Hilmi II]]. El seu oncle, [[Hussein Kamal]] fou designat com a sultà.<ref>Jankowski, ''op cit''., p. 111</ref>
 
=== Moviment nacionalista i independència tutelada ===
Entre 1882 i 1906 es començà a formar un moviment nacionalista per la independència. L'incident de Dinshaway motivà els egipcis a prendre accions més directes en contra de l'ocupació britànica. Es fundaren els primers partits polítics. Després de la [[Primera Guerra Mundial]], [[Saad Zaghloul|Saad Zaghlul]] i el [[Partit Wafd]] dirigiren el moviment nacionalista egipci i aconseguiren la majoria de l'Assemblea Legislativa local. Quan els britànics exiliaren Zaghlul i els seus associats el [[8 de març]], [[1919]], el país s'aixecà en la seva [[revolució egípcia de 1919|primera revolució moderna]]. El Regne Unit declarà la independència unilateral d'Egipte el [[22 de febrer]], [[1922]].<ref>Jankowski, ''op cit''., p. 112</ref>
 
=== Revolució de 1952. Nasser ===
El nou govern egipci escrigué i promulgà una nova constitució el 1923 basada en el [[democràcia parlamentària|sistema parlamentari]] de representació. Saad Zaghlul fou elegit com a [[primer ministre d'Egipte]] el 1924. El 1936 se signà el [[Tractat anglo-egipci de 1936]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ismael |nom=Tareq Youssief |cognom2=Ismael |nom2=Jacqueline Sidonia |títol=Politics and Government in the Middle East and North Africa |url= http://books.google.cat/books?id=jXKTSQrTLO8C&pg=PA323&dq=1936+egypt+treaty&hl=ca&sa=X&ei=SF-uUc2ZOoyf7Abg6YC4CA&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=1936%20egypt%20treaty&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of Florida |data=1991 |pàgines=323 |isbn=0813010438}}</ref> La inestabilitat del govern, causada pels romanents del control britànic i la influència del rei obriren pas a un [[cop d'estat|cop d'Estat]] que destituí la monarquia i dissolgué el parlament, esdeveniment conegut com la [[revolució egípcia de 1952]]. Els militars en el [[Moviment d'Oficials Lliures|Moviment dels Oficials Lliures]], forçaren el rei [[Faruk I]] a abdicar a favor del seu fill [[Fuad II]]. El [[18 de juny]], [[1953]], es declarà la República d'Egipte, i el general Naguib, que seria titllat de dictador i eliminat del poder pel consell de la revolució. [[Gamal Abdel Nasser]] prengué el poder com a president i declarà la independència plena d'Egipte del Regne Unit el [[18 de juny]] de [[1956]].
 
=== Nacionalització de Suez i Guerra dels sis dies ===
La nacionalització del canal de Suez que emprengué Nasser el [[26 de juny]] de [[1956]], provocà una crisi política però hi permeté la llibertat de navegació excepte per a Israel que consideraren el gran enemic d'Egipte i que s'havia constituït com a Estat independent el 1948. El 1958 l'Egipte, i a instàncies dels sirians, es fusionà amb [[República Àrab Siriana|Síria]] per formar la [[República Àrab Unida]], presidida pel mateix Nasser i capdavantera del panarabisme.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0023574 La República Àrab d'Egipte]. La història. Egipte. L'Enciclopèdia Catalana.</ref> Tanmateix, Síria se'n separà el 1961. El 1964 es promulgà una nova constitució que nacionalitzà el 90% de les empreses i creà un partit únic, la [[Unió Socialista Àrab]].
 
[[Fitxer:View from Cairo Tower 31march2007.jpg|thumb|Vista del [[El Caire|Caire]], la ciutat més gran d'Àfrica i l'[[Orient Mitjà]]]]
Després de derrota en la [[Guerra dels Sis Dies]] en què [[Israel]] havia envaït i ocupat el [[Península del Sinaí|Sinaí]] Nasser presentà la seva renúncia, que l'Assemblea l'obligà a retirar. Tres anys després, Nasser morí i fou succeït per [[Ànwar el-Sadat|Anwar Sadat]]. Sadat canvià la política exterior, anteriorment aliat a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]], i s'apropà als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i expulsà els consellers soviètics el 1972. Inicià una política de reforma econòmica coneguda com la [[Infitah]], i alhora prengué accions dràstiques en contra de l'oposició religiosa i secular.
 
=== Guerra del Yom Kippur ===
El 1973 Egipte amb Síria iniciaren la [[Guerra del Yom Kippur]], un atac sorpresa en contra de les forces israelianes que ocupaven la [[península del Sinaí]] i les [[Alts del Golan]] des de la Guerra dels Sis Dies. Tots dos, els Estats Units i la Unió Soviètica hi intervingueren i aconseguiren un cessament al foc. Tot i que no fou un èxit militar, la majoria dels historiadors afirmen que la Guerra del Yom Kippur fou una victòria política per a Sadat que li permeté recuperar el Sinaí després a canvi de signar la pau amb Israel el 1979, després d'una visita històrica. Aquesta iniciativa de Sadat provocà una gran controvèrsia en el món àrab, per la qual Egipte fou expulsat de la [[Lliga Àrab]], tot i que tenia el suport de la gran majoria dels ciutadans egipcis.<ref>Vatikiotis, p. 443</ref> Sadat fou assassinat per un soldat fonamentalista religiós al Caire el 1981. Fou succeït per [[Hosni Mubàrak|Hosni Mubarak]]. Des de 1991, Mubarak ha emprès diverses accions ambicioses de reforma econòmica per tal de reduir el sector públic i expandir el sector privat; tanmateix, no hi ha hagut un procés paral·lel de reforma política.
 
=== Revolta popular del 2011 ===
{{principal|Protestes d'Egipte de 2011}}
La [[Revolució egípcia de 2011|Revolta popular del 2011]] va ser un seguit de manifestacions al carrer, protestes i actes de [[desobediència civil]] que van començar el [[25 de gener]] del [[2011]] i que es van difondre per tot el país. Les manifestacions i els disturbis van ser duts a terme per diversos grups socials i s'inspiraren principalment en la [[Revolució de Tunísia|Revolució del Gessamí]] de [[Tunísia]]. Les manifestacions i revoltes van ser espontànies i una resposta a l'excés de brutalitat policíaca, a les lleis d'emergència de l'estat, a les altes taxes d'atur, al desig d'augmentar el [[salari mínim]], a la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la mancada de llibertat d'opinió i les pobres condicions de vida.<ref name="causes">{{ref-web|cognom=Zayan |nom=Jailan |url= http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hP30nA0bbEaHZKjlpUKhdHxoN8Cg?docId=CNG.95111380dfbe35f8a08d6124c5e915e8.71 |títol=Egypt braces for nationwide protests | editor= [[Agence France-Presse]] |data=25 de gener 2011 | consulta= 25-1-2011| llengua=anglès|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20110304210618/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hP30nA0bbEaHZKjlpUKhdHxoN8Cg?docId=CNG.95111380dfbe35f8a08d6124c5e915e8.71|arxiudata=2011-03-04}}</ref> L'objectiu dels protestants és la dimissió del president [[Hosni Mubàrak|Hosni Mubarak]], qui ha estat en el poder més de 30 anys.<ref name="objectiu">{{ref-web|url= http://www.ara.cat/mon/Manifestacions-Egipte-demanant-Hosni-Mubarak_0_416958784.html |títol=Manifestacions massives a Egipte demanant que Hosni Mubàrak se'n vagi | consulta=28-1-2011 | editor= [[Ara (diari)|Diari Ara]] |data= 28 de gener de 2011}}</ref> Mubarak va dimitir l'[[11 de febrer]] del [[2011]].<ref>{{ref-web|url= http://www.3cat24.cat/noticia/1062566/mon/Mubarak-dimiteix-i-cedeix-el-poder-a-lexercit |títol=Mubarak dimiteix i cedeix el poder a l'exèrcit | consulta=11 de febrer de 2011 | editor= [[VilaWeb|Vilaweb]] |data=11 de febrer de 2011}}</ref>
 
El [[3 de juliol]] del [[2013]], l'exèrcit va donar un [[Cop d'Estat a Egipte l'any 2013|nou cop d'estat]], derrocant el poder dels [[Germans Musulmans]] i de [[Mohamed Mursi]], el primer president elegit democràticament a Egipte.<ref>{{ref-notícia|títol=Egipte: De la Primavera Àrab, al cop d'Estat i al bany de sang|publicació=324.cat|url= http://www.324.cat/noticia/2161028/mon/Egipte-De-la-Primavera-Arab-al-cop-dEstat-i-al-bany-de-sang| consulta=15 agost 2013|data=14 agost 2013}}</ref> Ni l'[[Organització de les Nacions Unides]] ni els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] van condemnar els fets.<ref>{{ref-notícia|cognom=Mir de Francia|nom=Ricardo|títol=Quan un cop no és un cop|publicació=El Periódico|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/quan-cop-cop-2467589| consulta=15 agost 2013|data=5 juliol 2013}}</ref> Els membres del nou govern de l'exèrcit egipci, encapçalat per l'economista [[Hazem el-Beblawi]], van suspendre la Constitució i van fer centenars de detencions dels partidaris del president derrocat.<ref>{{ref-notícia|títol=El nou govern egipci pren possessió amb el cap de l'exèrcit com a viceprimer ministre|publicació=324.cat|url= http://www.324.cat/noticia/2150633/mon/El-nou-govern-egipci-pren-possessio-amb-el-cap-de-lexercit-com-a-viceprimer-ministre| consulta=15 agost 2013|data=17 agost 2013}}</ref> El [[14 d'agost]] del [[2013]] l'exèrcit va matar a centenars de partidaris del president derrocat en un assalt policial. L'endemà, el Ministeri de Sanitat egipci va confirmar almenys 525 morts i 3.717 ferits, mentre que els Germans Musulmans denunciaven més de 4.000 morts.<ref>{{ref-notícia|títol=Més de 500 morts i almenys 3.700 ferits: el dia més sagnant de la història d'Egipte|publicació=ARA|url= http://www.ara.cat/mon/Lexercit-egipci-esclafa-islamistes_0_974902641.html| consulta=15 agost 2013|data=15 agost 2013}}</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Antic Egipte]]
* [[Història de l'antic Egipte]] (3000 aC - 332 aC)
* [[Egipte (fill de Belos)|Egipte (mitologia)]]
* [[Període predinàstic d'Egipte|Egipte Predinàstic]]
* [[Període hel·lenístic d'Egipte|Egipte Ptolemaic]]
* [[Província romana d'Egipte|Egipte (província romana)]]
* [[Egipte (província del Califat)]]
* [[Universitat del Caire]]
 
<br />
== Referències ==
{{Referències}}
 
*
== Enllaços externs ==
{{wikimedia|commons=Egypt|wikt=Egipte }}
* [http://www.egypt.gov.eg/english/ Govern d'Egipte] (en anglès) {{ar}}.
* [http://www.eip.gov.eg/ Portal d'informació d'Egipte] (en anglès) {{ar}}.
* [http://www.eternalegypt.org Història d'Egipte] (en anglès).
 
{{Patrimoni de la Humanitat a Egipte}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Egipte»