Diferència entre revisions de la pàgina «Fotografia estenopeica»

m
bot: -sinò +sinó
m (bot: -fenòmen +fenomen)
m (bot: -sinò +sinó)
 
=== Hemisferi occidental ===
En el [[Segle IV aC|segle IV a.C.]], Aristòtil, en la seva obra [[:en:Problems_(Aristotle)|Problemes]], comenta la formació d'imatges estenopèiques, fent-se preguntes com: "Per què quan la llum travessa un orifici quadrat, o per exemple passa a través d'un treball de cistelleria, no forma imatges quadrades sinòsinó circulars?(...)". Les preguntes del filòsof van quedar sense resposta fins al [[segle XVI]].
 
Temps després, en el segle X d.C., el metge i matemàtic àrab Ibn Al-Haitam va experimentar amb la formació d'imatges, el qual va desembocar en què acabès deduint la linealitat de la transmissió de la llum.
La característica principal de les imatges obtingudes amb aquest mètode és la [[profunditat de camp]] infinita. Això significa que en la fotografia resultant es veu clarament qualsevol punt sense necessitat de cap enquadrament especial, com s'hauria d'aplicar en fer ús de qualsevol tipus de lent professional.
 
A més, la simplicitat a l'hora d'obtenir aquest tipus d'imatges també és una gran característica seva: no s'usa cap tipius d`'objectiu ni lent, sinòsinó que només és necessari un petit forat.
 
El procés d'obtenció d'imatges perfectes es tecnifica amb la introducció de fórmules per a les distàncies focals entre l'estenop i el diàmetre de l'estenop, convertint-la en un gènere únic de caràcter rústic i independent dins de la fotografia, tot i no ser massa conegut ni totalment acceptat per la manera tan simple d'obtenir les imatges.
1.159.141

modificacions