Assíria: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Portal Guardian from Nimroud. British Museum.jpg|thumb|Escultura assíria.]]{{Vegeu|l'Imperi de la zona de Mesopotàmia|Assíria (província romana)}}

'''Assíria''' ([[sirià]]: {{gran|ܐܬܘܖ̈}}) fou un Imperi hegemònic de la zona de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] que derivava el seu nom de la primera capital, [[Assur]]. PerEl a[[gentilici]] laés província romana d'Assíria, vegeu''assirià'''<ref>https: [[Assíria//bibiloni.cat/ambbonesparaules/serbi.html</ref> (provínciao romana''assiri'')]].

Establiments neolítics sS'han localitzattrobat establiments neolítics localitzats a [[Tell Hassuna]] i, a [[Arpachiyah|Arpačiyah]] i a altres llocs, que foren el centre de l'anomenada ''[[cultura d'Hassuna]]''. També s'han trobat jaciments d'[[Uruk IV]] i [[Djamdat Nasr]] amb les estacions de [[Tepe Gawra]], Nínive ([[KoyuncikNínive]] (Koyuncik) i [[Gabal Sinjar]]

Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia, però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de [[Nínive]] han aportat informació sobre els seus períodes culturals, no n'hi ha informació de caràcter etnopolíticetno-polític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni, no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de noms de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre el 2300 aC i 2100 aC, i després 10 reis dels quals se sap el nom del seu pare, del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per [[Sargon I]] d'Accad ([[Accad]]); vers el 2325 aC, la va fer part del seu imperi (''sar kibrat erbettim'' "rei de les quatre regions del món") i dels seus successors fins al 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributària dels [[Guti (poble)|guti]], època en la qual fou destruïda, però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per [[Ukhtengal]] d'[[Uruk]], que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel d'[[Urnamu]] d'[[Ur]] vers el 2100 aC, i es va descompondre al final del segle; i vers el 2020 aC, Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'''Ishahkuy,'' que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC), i mític antecessor de [[Salmanassar I]]. Els assiris van establir colònies comercials (nomenades ''[[karum]]'', és a dir, (port), que van arribar fins a Capadòcia; entre aquestes, la més coneguda la de Kanesh o [[Kanish]] (modern [[Kültepe]]) vers el 1920 aC. A finals del {{segle|XIX|-|s}}, Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar també a [[Eshunna]], i després per un temps les dues ciutats van continuar aliades.

Shamshi-Adad I (vers 18101808-17901776 aC)<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cheers|nom=Gordon|títol=Atlas histórico. Historia del mundo.|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2009|editorial=Tandem Verlag, GmbH|lloc=|pàgines=54,55|isbn=9783833150289}}</ref> era un cap [[amorrites|amorrita]] que es va apoderar d'Assur poccap abans delel 18101808 aC i va prendre el títol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (''Shar kissati'' = rei de la totalitat), i després va conquerir [[Ekallatum]], on va col·locar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continuïtat del comerç assirià. No va trigar a dominar Mari, on va posar al tron el seu altre fill Yasmah-Adad (Yashmakhadad) i, en poc temps, es va assegurar el domini de tot el nord de Mesopotàmia. Va fundar una nova capital a la vall del [[Khabur]], anomenada ''[[Shubat-Enlil]]'', propera a [[Urkesh]], la capital del principal regne hurrita. Ishme-Dagan el va succeir però, en canvi, Yasmah-Adad fou enderrocat i Mari es va independitzar i es va aliar a [[Hammurabi]] de [[Babilònia]]. A l'expansió de Babilònia, els assirians van respondre afavorint els enemics del poder babilònic. Després d'un temps de lluita, Hammurabi s'hi va imposar i va conquerir Assíria, on apareixen una sèrie de "fills de ningú" sense dret al tron, considerats usurpadors, probablement governadors o reietons nomenats per Babilònia. Els ''karum'' van aturar la seva activitat.

El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonassar]] (Nabu-Nassir 747-734 aC), que va actuar independentment, quan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron, va agafar el nom de Teglatfalassar III, i reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. VaL'any 729 a.C., després de conquerir Babilònia i sotmetre-la va sotmetre altra vegada a tribut;, desprésva ser coronat Senyor d'Àsia i rei de Babilònia<ref name=":0" />, deposant a Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Després va derrotar Urartu i els medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, isotmetent va sotmetretambé Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[filisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], quequi l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar-se el títol reial de Babilònia i deposà Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminà els vassalls dubtosos i els substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II el ''tartan'' (comandant en cap de l'exèrcit), que va ocupar Samària, va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assíria; també va atacar Jerusalem al regne de Judà; va fer la guerra a Elam, aliat de [[Mardukaplaiddina]], que s'havia independitzat de Babilònia, i per uns anys Babilònia va romandre independent; el 717 aC, va conquerir Karkemish<ref name=":0" />, va penetrar a l'altiplà iranià i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC, va poder ocupar Babilònia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon II va construir una nova capital anomenada ''[[Dur Sharrukin]]'' (ciutat de Sargon) prop de [[Nínive]], amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.

Sargon II fou assassinat durant la lluita contra els [[cimmeris]] i el va succeir el seu fill Sennàquerib, quequi va traslladar la capital a Nínive, on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb [[Egipte]]) i Sennàquerib va anar a Jerusalem, però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentrestrant, el 703 aC, Babilònia s'havia revoltat; poc després, Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i se'n va fer rei, però fou atacat per Sennàquerib, va morir i el tron de Babilònia fou lliurat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i, llavors, va donar el tron al seu fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC, va fer una campanya contra Elam, que va assolar; els elamites van atacar Babilònia i van capturar Assurnadinsumi, se'l van emportar a Elam i col·locaren en el tron Nergalusezib, però els assirians van tornar-hi l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat ''Musezib-Marduk'', ajudat pels elamites; però, al cap de quatre anys (689 aC), els assirians van tornar, el van ocupar, van destruir la ciutat i en deportaren els habitants. El 681 aC va morir, segurament assassinat (segons la [[Bíblia]]) pels seus fills [[Adramalec]] i [[Sharazar]], que van fugir a Urartu. La seva mort fou interpretada com un càstig dels déus per la destrucció de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon), que havia estat virrei de Babilònia uns 7 anys, va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar també [[cimmeris]] i [[medes]]; cap a l'oest, va envair Fenícia, on alguna de les ciutats s'havia aliat a Egipte (Sidó fou saquejada el 677 aC) i va capturar el rei rebel de Judà, Manasès, a qui va fer presoner; el 673 aC, va atacar Egipte sense èxit, però el 671 ho va aconseguir i va conquerir el país<ref name=":0" />; el faraó [[Taharqa]] (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assirians es van fer amos del país. Quan va fer una nova campanya contra Egipte va morir, el 669 aC.

El seu successor, [[Assurbanipal]], va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC, va instal·lar [[Psamètic I]] com a faraó vassall: [[Giges]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i, com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i, finalment, es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib ocupava Babilònia, on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin; però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de ''Kandalanu;'' però se sap que aquest encara vivia el 627 aC, mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general [[Nabopolasar]], d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei ([[23 de novembre]] del [[626 aC]]). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar la població assíria esgotada: les províncies no podien pagar el que calia i no hi havia prou gent per a l'exèrcit; els [[medes]] i [[escites]], d'altra banda, eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal, els reis següents no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els [[medes]] i [[babilonis]]. El 615 aC, [[Nabopolasar]] va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur, la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors, van intervenir-hi els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-613 aC<ref name=":0" />. Quan Nabopolasar va arribar-hi, la ciutat ja havia estat conquerida, però es va signar un tractat d'aliança amb el rei [[Ciaxares de Mèdia]], reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, [[Nabucodonosor II]], es va casar amb la princesa meda Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC), que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat un efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom ''Ashuruballit'', es va establir a [[Harran]] i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després per una força aliada entre els babilonis i els medes<ref name=":0" />.

Els assiris van excel·lir en els [[relleu]]s, com el cèlebre de la lleona ferida de Nínive o els que mostren al [[rei [[Assurnasirpal II]] al [[palau de Kalakh]] en escenes de caça o de guerra. Totes aquestes obres són d'una gran inventiva; utilitzen perspectives millor que els egipcis i són d'un naturalisme expressionista de gran vigor.