Diferència entre revisions de la pàgina «Zumarraga»

2 octets eliminats ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
Dates claus en el municipi són: les primeres Ordenances Municipals de 1526; el primer Pla d'Ordenació, per l'arquitecte [[Estibanz]], de 1860; l'establiment del mercat quinzenal els dijous en 1865, avui setmanal, que se celebra els dissabtes en la [[Plaça d'Euskadi]] i que és aparador de la producció agrícola dels "baserritarres" de la zona; la inauguració de la nova Casa Consistorial en 1866, que ha estat reformada en 1986 sobre la base d'uns innovadors criteris estètics; la inauguració del nou Cementiri en 1875, que ha estat reformat en 1984 en una volta a la cripta; la primera portada d'aigües en 1901; i la instal·lació en la vila de l'empresa Esteban Orbegozo, S.A. en 1930, que va significar la creació d'abundants llocs de treball, amb una forta immigració en la dècada dels anys 50 i un impressionant creixement demogràfic -quadruplicant la població-, que va arribar la seva culminació en 1977 amb una població de 12.619 habitants, moment que la crisi econòmica varia la tendència i comença una emigració, superior a l'augment vegetatiu, que reduïx la població als 10.324 habitants actuals.
 
Esment a part mereix, per tractar-se d'un element decisiu en la història de Zumárraga, el [[ferrocarril]] doncs, no en va, s'ha arribat a contarcomptar amb tres estacions diferents. En 1864 es va inaugurar el [[Ferrocarril del Nord]] (avui [[RENFE]]), línia Madrid-París; en 1889 es van inaugurar els Ferrocarrils Vascongats, línia Zumarraga-[[Malzaga]]; i, finalment, en 1926 el Ferrocarril de l'Urola, conegut com el "Gure trena", línia Zumarraga-[[Zumaia]]. Tal fet, recollit amb caràcter alegóricoalegòric, en una escultura de [[Vicente Larrea]] (1986) situada en la Casa Consistorial, va convertir a aquest municipi en un dels nuclis de comunicacions més important del País Basc, a l'enllaçar la Meseta amb la costa guipuscoana i amb [[Biscaia]]. En l'actualitat només roman en funcionament [[RENFE]]. Zumarraga va ser bressol de [[Miguel López de Legazpi]], colonitzador de les [[Illes Filipines]] en el segle XVI -l'estàtua del qual presideix la Plaça principal de la vila des de 1897- i la casa natal de la qual, coneguda com [[Casa-Torre de Legazpi]] o Jauregi Haundia, encara es conserva remodelada. Actualment acull l'[[Escola de Música Secundino Esnaola]].
 
==Persones cèlebres==
399.457

modificacions