Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons X de Castella»

m
Revertides les edicions de 83.41.156.171. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 83.41.156.171. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
== Orígens familiars ==
 
Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url= https://books.google.es/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK |llengua= | editorial=Feres & fils |data=1918 |pàgines=7 |isbn=}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]].
 
Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC|data=octubre de 2015}}
 
[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|thumb|180px|dreta|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thacker |nom=Shelby |cognom2=Escobar |nom2=Jose |títol=Chronicle of Alfonso X |url= https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of Kentucky |data=2015 |pàgines=17 |isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
 
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia|Múrcia]]), Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les [[Set Partides]]. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.
 
A pesar d'haver pactat amb [[Pere el Gran]] el [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> Alfons va decretar el desheretament de Sanç el [[8 de novembre]] de [[1282]], però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.
 
== Política cultural ==
[[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg|thumb|dreta|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]]
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web|url= http://knol.google.com/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170#|títol= ALFONSO X - Libro de los juegos| consulta=21 abril 2010 |obra= | editor= Paolo Canettieri|data= |llengua= italià }}</ref>
 
Alfons X va realitzar també la primera [[reforma ortogràfica]] (normalització) del [[castellà]], idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del [[llatí]], a nivell institucional.
 
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos [[cristià|cristians]], [[jueu]]s i [[musulmà|musulmans]] que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.
l.
 
== Núpcies i descendents ==