Creuer (vaixell de guerra): diferència entre les revisions

Un '''creuer''' és tipus de vaixell militar de mida considerable, caracteritzat pel fet que pot operar de forma independent de la flota durant llargues travessies o creuers (d'aquí en prové el nom). S'han utilitzat bàsicament des de finalsla defi [[segledel {{segle|XIX]]}} fins a finalitzar la [[Guerra Freda]], amb un paper destacat a les dues Guerres Mundials. Originalment eren utilitzats per atacar el comerç marítim o actuar a les llunyanes colònies. Amb el progrés de la tecnologia naval i militar van perdre la major part de la seva utilitat, relegats a tasques d'escorta de la flota i, més tard, d'atac amb [[míssil]]s. Avui en dia han estat substituïts en gran part per [[destructor]]s especialitzats.

== Segles XVII{{versaleta|xvii}} i XVIII{{versaleta|xviii}}: Els orígens ==

El terme ''creuer'' es va començar a utilitzar habitualment al [[{{segle |XVII]]}} per referir-se a un vaixell de guerra. S'anomenava així per la funció que tenia (fer creuers, patrulles que implicaven llargues travessies) i no pas per ser una nau amb unes característiques determinades. Tot i això el terme també es començà a utilitzar per a referir-se a vaixells útils per aquesta funció amb qualitats com la velocitat i la poca eslora, en contraposició als grans i pesants "vaixells de línia" utilitzats llavors per a les missions de gran abast.

Durant el [[{{segle |XVIII]]}} les [[Fragata (vaixell)|fragates]] van ser el principal tipus de vaixell de guerra utilitzat com a creuer. Les fragates eren vaixells de guerra petits, ràpids, amb una gran autonomia i lleugerament armats utilitzats per missions d'exploració, portar missives i atacar els mercants enemics.

== Segle XIX{versaleta|xix}}: Desenvolupament ==

Al [[{{segle |XIX]]}} la propulsió a vapor es va generalitzar a tots els vaixells de guerra. Aquests creuers amb propulsió a vapor podien ser tant vaixells amb buc d'acer com fragates o corbetes sense blindatge, la majoria de les quals tenia una propulsió mixta amb veles i calderes de vapor.

A la dècada de 1870, altres nacions van començar a produir naus cuirassades dissenyades per a patrulles i atacs al comerç, per tant ràpides i amb gran autonomia. Aquestes naus s'anomenaven ''creuer protegit''. Fins al final del {{segle |XIX|s}} aquests vaixells de guerra encara es construïen amb pals amb velam complet, per navegar en cas d'escassetat de carbó.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hill,|nom= Richard:| ''títol=War at Sea in the Ironclad Age''. |editorial=Cassell, London,|lloc= Londres|data=2000. {{ISBN|isbn=0-304-35273-X|llengua=anglès}}</ref>

Fins a finalsfinal del {{segle |XIX}} diversos vaixells de guerra no cuirassats es van seguirser utilitzantutilitzats com a creuers. Això era degut al fet que el blindatge pesant limitava molt l'autonomia a vapor (degut al seu gran pes) i això entrava en contradicció amb la necessitat dels creuers de servir en llargues patrulles a les llunyanes colònies. L'armament amb què hom equipava aquests vaixells de guerra acostumava a ser modern, amb munició explosiva, tot i que el menor calibre dels canons i el blindatge més lleuger feia que no es poguessin enfrontar als cuirassats.

[[Fitxer:Croiseur Aurore.png|thumbminiatura|250px|El creuer protegit rus ''Aurora''.]]

El creuers de torpedes eren petits creuers sense blindatge que es construïren en gran nombre entredes de 1880 icap finalsa la fi del {{segle |XIX}}. Podien assolir velocitats de fins a 20 [[Nus (unitat)|nusos]] –molt ràpides per l'època-època— i estaven armats amb torpedes i canons de calibres mitjans o petits. La seva missió principal eren les patrulles, l'exploració i la transmissió de senyals (la ràdio encara no estava generalitzada), també podien actuar com a vaixells de comandament de d'esquadres de llanxes llança-torpedes. A partir del 1900 s'abandonà aquest tipus de creuers a favor de dissenys més grans i ràpids, amb millors qualitats marineres i armament més potent.

[[Fitxer:HMS_Belfast_1_db.jpg|esquerra|thumbminiatura|250px|El creuer [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord|britànic]] ''HMS Belfast'' actiu durant la [[Segona Guerra Mundial]] i actualment [[vaixell museu]] al riu [[Tàmesi]].]]

A principis del {{segle |XX}} s'esdevé una revolució en el disseny dels vaixells de guerra. L'any 1905 després dels resultats de la [[Batalla de Tsushima]] entre les flotes russa i japonesa es van evidenciar els avantatges dels canons de gran calibre. Altres innovacions tècniques van permetre el desenvolupament de vaixells més ràpids i amb més potència: les torretes podien permetre que tots els canons principals disparessin alhora i l'ús de les turbines de vapor va augmentar considerablement la seva velocitat. Aquestes innovacions van deixar desfasats als antics creuers cuirassats, més lents i que comptaven amb pocs canons de gran calibre que, a més, tenien una cadència de tir molt menor a la de l'artilleria naval instal·lada en les noves naus de guerra.

A la [[Marina soviètica]], els creuers constituïen el fonament de les esquadres de combat. ADes finalsde la fi de la dècada dels 40 i inicisinici dels 50 del [[{{segle |XX]]}} es van construir creuers de gran desplaçament i calibre d'[[artilleria]]. Tot i això es van substituir ràpidament per creuers llançamíssils preparats tant per a atacs de superfície i contra altres vaixells com per a la defensa antiaèria. La classe ''Kirov'', en servei des dels anys 70, és la moderna d'aquests tipus de creuers pesants.