Diferència entre revisions de la pàgina «Alta Velocitat Espanyola»

Contingut canviat per «{{vegeu3|la línia d'alta velocitat|l'organització empresarial|Associació Valenciana d'Empresaris}} {{Infotaula xarxa de transports | sobrenom = AVE | inauguració =...».
(Contingut canviat per «{{vegeu3|la línia d'alta velocitat|l'organització empresarial|Associació Valenciana d'Empresaris}} {{Infotaula xarxa de transports | sobrenom = AVE | inauguració =...».)
Etiquetes: editor visual Substitució
| velocitat = ≃300 km/h
| ample via = 1435
}}
'''Alta Velocitat Espanyola''', més coneguda per les sigles '''AVE''', és la marca comercial<ref>{{ref-publicació|nom=Ministerio de Fomento|títol=15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España|publicació=Nota de prensa|data=21 abril 2007|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/doc/AVE_15ANIVERSARIO.pdf|consulta=3 octubre 2013}}</ref> creada el 1992<ref>{{ref-web|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/lineas_de_alta_velocidad/madrid_sevilla/historia_madrid-sevilla.shtml|consulta=3 octubre 2013|títol=Línea Madrid-Sevilla|editor=Adif}}</ref> de la companyia ferroviària espanyola [[Renfe Operadora]] per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'[[ample ferroviari estàndard]] (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en [[castellà]] buscant una imatge comercial per a aquests trens.
 
== Història ==
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la [[LAV Madrid-Sevilla|línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla]], que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[Adif]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
 
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.<ref>{{ref-notícia |títol=Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe |publicació=Levante-EMV |consulta=Levante-EMV |data=2018-12-16}}</ref> El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfec ferroviari entre Alacant i Madrid per a a partir de 2021, poden participar-hi operadors privats.<ref>{{ref-notícia |cognom=Benito |nom=F.J. |títol=El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021 |publicació=Diario Información |url=https://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/12/21/gobierno-aprueba-decreto-privatizar-ave/2100280.html |consulta=21 desembre 2018 |data=2018-12-21}}</ref>
 
==Crítiques ==
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de [[Barcelona]]-[[Madrid]] aporta diners a l'estat, i ha fet que [[Estats Units]] i [[França]] desestimessin el projecte per als seus propis països.<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html «AVE: la ruïna de l'Estat»] ''[[Avui]]'', consultat el 28 de juny de 2011</ref><ref>{{ref-publicació|títol=La ruïna de l'AVE|publicació=Ara.acat [Economia]|data=3 de juliol de 2011 |url= http://www.ara.cat/economia/ave-tgv_0_509949567.html|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html </ref><ref> http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios </ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mestre |nom=J.|títol=Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo |publicació= Levante-emv. El mercantil valencialo|data=24 de gener de 2011|url=http://www.levante-emv.com/portada-castello/2011/01/24/ferrmed-califica-ruina-ave-radial-madrid-reclama-eje-mediterraneo/776557.html|consulta=9 agost 2015}}</ref> També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».<ref>{{ref-notícia|cognom=Ruiz del Árbol|nom=Antonio|títol=Por qué el AVE es un tren para ricos|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/economia/AVE-tren-ricos_0_82941811.html|consulta=3 octubre 2013|data=24 desembre 2012}}</ref> Un dels crítics més significats ha estat [[Joan Amorós i Pla]], Secretari General de [[FERRMED]], un grup de pressió europeu liderat des de [[Catalunya]] i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|títol=Entrevista a Joan Amorós i Pla|publicació=Revista Relleu|data=Gener-Març de 2010|exemplar=103|url=http://www.relleu.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=459%3Aentrevista-a-joan-amor%C3%B3s-i-pla&tmpl=component&print=1&Itemid=9|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Torrent|nom=Quim|títol=AVE: la ruina del Estado|publicació=Navarralde|url=http://www.nabarralde.com/es/munduan/4944-ave-la-ruina-del-estado|consulta=9 agost 2015}}</ref>
 
Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.<ref>{{ref-notícia|títol=El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/economia/20120426/54285302484/ave-rentabilidad-viajeros.html|consulta=20 febrer 2018|data=3-5-2012}}</ref>
 
Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.<ref>{{ref-notícia |cognom=Suanzes |nom=Pablo R. |títol=Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros |publicació=El Mundo |url=http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2018/06/26/5b325744e5fdea322d8b4576.html |consulta=27 juny 2018 |data=26-6-2018}}</ref>
 
== Vegeu també ==
{{viquinotícies|El TGV arriba a Barcelona}}
* [[Alta velocitat a Espanya]]
* [[AVE pel litoral]]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
<references/>
 
{{LAV a Espanya}}
{{Renfe}}
 
[[Categoria:Alta velocitat a Espanya|*]]
Usuari anònim