Diferència entre revisions de la pàgina «Publi Licini Cras Dives Mucià»

retoc i referència
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
(retoc i referència)
{{infotaula persona}}
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' (en [[llatí]] ''Publius Licinius Crassus Dives Mucianus'') va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' ({{lang-la|Publius Licinius Crassus Dives Mucianus}}) fou un cònsol i Pontífex Màxim, fill de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 175 aC i germà de [[Publi Muci Escevola (jurista)|Publi Muci Escevola]] que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per [[Publi Licini Cras]] el fill del cònsol del 205 aC [[Publi Licini Cras Dives I|Publi Licini Cras Dives]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Encylopedia Britannica |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=zuJFAAAAYAAJ&q=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&dq=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&hl=ca&sa=X&ei=MHW0UeHBD6iv7AbUqIGwDw&ved=0CGYQ6AEwBw |llengua=anglès |editorial=Encyclopedia Britannica |data= |pàgines=703 |isbn=0852291736}}</ref>
 
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' ({{lang-la|Publius Licinius Crassus Dives Mucianus}}) fou un cònsol i Pontífex Màxim,Era fill de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi Muci Escevola]] que fouva ser cònsol ell'any [[175 aC]] i germà de [[Publi Muci Escevola (jurista)|Publi Muci Escevola]] que fouho cònsolva elser l'any [[133 aC]]. FouVa ser adoptat probablement per [[Publi Licini Cras]] el fill del cònsol delde l'any [[205 aC]] [[Publi Licini Cras Dives I|Publi Licini Cras Dives]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Encylopedia Britannica |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=zuJFAAAAYAAJ&q=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&dq=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&hl=ca&sa=X&ei=MHW0UeHBD6iv7AbUqIGwDw&ved=0CGYQ6AEwBw |llengua=anglès |editorial=Encyclopedia Britannica |data= |pàgines=703 |isbn=0852291736}}</ref>
[[Ciceró]] diu que fou candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del ''[[cursus honorum]]''.
 
[[Ciceró]] diu que fouva ser candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del seu ''[[cursus honorum]]''.
El {{aC|131}} fou [[Cònsol romà|cònsol]] i [[Pontífex Màxim]]. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega [[Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC)|Luci Valeri Flac]], que era ''[[Flamen Martialis]]'', de prendre el comandament contra [[Aristònic de Pèrgam]], i li va imposar una [[multa]] per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
 
El {{aC|131}} fouva ser [[Cònsol romà|cònsol]] i [[Pontífex Màxim]]. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega [[Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC)|Luci Valeri Flac]], que era ''[[Flamen Martialis]]'', de prendre el comandament contra [[Aristònic de Pèrgam]], i li va imposar una [[multa]] per no respectar els ritus sagrats;. elEl poble li va pagar la multa, però també esel va decantarobligar pera l’obediència aacceptar les ordres del Pontífex Màxim.
Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra [[Aristònic de Pèrgam|Aristònic]], però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a [[Leucae]] i capturat en la seva fugida entre [[Elaea]] i [[Esmirna]]; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons [[Tit Livi]] fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Escipió Nasica]] ho havia fet abans el {{aC|133}} i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
 
FouVa ser ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra [[Aristònic de Pèrgam|Aristònic]], però la campanya fouva resultar desafortunada i fouva ser derrotat a [[Leucae]] i capturat en la seva fugida entre [[Elaea]] i [[Esmirna]];. perPer evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons [[TitTitus Livi]] fouva ser el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Escipió Nasica]] ho havia fet abans, ell'any {{aC|133}} i fouva ser justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
El seu cos fou enterrat a [[Esmirna]] i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per [[Marc Perpenna (cònsol 130 aC)|Perpenna]] i executat a Roma. [[Ciceró]] l’esmenta com a gran [[orador]] i jurista i [[Gneu Gel·li|Gel·li]], citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats {{cita|''{{lang|la|quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus}}''}} La seva filla [[Licínia Major]] es va casar amb [[Gai Sulpici Servi Galba]] fill de [[Servi Sulpici Servi Galba]] (cònsol el 144 aC); l’altra filla, [[Licínia Menor]], fou l’esposa de [[Gai Semproni Grac]].
 
El seu cos fouva ser enterrat a [[Esmirna]] i el seu cap foues va enviatenviar a Aristònic que l’any següent fouva ser derrotat per [[Marc Perpenna (cònsol 130 aC)|Perpenna]] i executat a [[Roma]]. [[Ciceró]] l’esmenta com a gran [[orador]] i jurista i [[GneuAule Gel·li|]],<ref>Aule Gel·li]]. ''Les nits àtiques'' I,13</ref> citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats {{cita|''{{lang|la|quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus}}''}} La seva filla [[Licínia Major]] es va casar amb [[Gai Sulpici Servi Galba]] fill de [[Servi Sulpici Servi Galba]] (cònsol el 144 aC); l’altra filla, [[Licínia Menor]], fouva ser l’esposa de [[Gai Semproni Grac]].
Fou un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.
 
FouEra un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. FouVa ser eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a [[Àsia emetiaMenor]] dictava els decrets en el dialecte corresponent.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=873-874 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==
27.570

modificacions