Sinjar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata
Línia 2:
|zoom=9}}
[[Fitxer:YezidiTemple.JPG|thumb|Temple [[yazidí]] a les muntanyes de [[Jabal Sinjar]]]]
'''Sinjar''' (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'[[Iraq]] situada a la regió muntanyosa transfronterera de [[Jabal Sinjar]], que compréncomprèn l'àrea entre el riu [[Tigris]] i el [[Khabur]]. Sinjar és cap d'un districte de la [[Governació de Nínive]] en disputa entre l'Iraq i el [[Kurdistan Iraquià]]. La seva població al cens del 2006 era de 39.875 habitants<ref> world-gazetteer.com: Iraq: largest cities and towns and statistics of their population </ref>
 
== Història ==
Fou l'antiga '''''Singara''''' (armeni ''Shngar'' o ''Mingara'', grec Σίγγαρα), originalment una fortalesa a la part nord de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] ocupada per [[Trajà]] com a posició avançada romana a l'[[Imperi Part]]. Sota els emperadors Sever i [[Gordià I]] fou colònia romana i fou escenari d'una batalla entre Constanci i el rei [[Sapor II]] de Pèrsia, del que les dues parts es van declarar vencedors. [[Amià Marcel·lí]] descriu la batalla però diu que n'hi va haver una altra a [[Eleia]]. Sota [[Julià l'Apòstata]] fou escenari d'un famós setge dels perses, que va acabar amb l'assalt a la ciutat.
 
La ciutat va seguir en general els mateixos esdeveniments que l'[[Adiabene]]. Hi vivien cristians, zoroastrians i jueus. Al segle VI o començaments del VII hi varen emigrar els àrabs de la tribu dels taghlibites o [[Banu Taghlib]]. Vers la meitat del segle VII fou ocupada pel cap àrab Iyad ben Ghanm. En el segle VIII hi van esclatar dos moviments revolucionaris, el primer dirigit per Atik, de caràcter [[kharigita]] (736), i el segon que [[al-Masudi]] calificaqualifica d'[[ibadita]] sense assenyalar la data. Al segle VII hi havia bisbes nestorians a la ciutat que s'hi van mantenir fins al [[1278]]. També hi va haver bisbes jacobites des del [[818]], i hi van restar almenys fins al [[1345]].
 
Sota domini musulmà va formar part del [[Diyar Rabia]] i després de tenir governadors del califa, els [[hamdànides]] van esdevenir emirs hereditaris, però el seu govern local va existir fins al [[970]]. Els dominis hamdànides van tornar al califat el [[978]] però els kurds [[yazidís]] de la zona, que s'havien instal·lat a la regió, van assolir el govern local. Després va ser governada pels [[ukàylides]] que van construir la ciutadella.
Línia 17:
El [[1920]] va quedar dins del nou estat de l'Iraq i va passar a formar part de la ''muhafaza'' (regió administrativa) de Mossul. Sota [[Saddam Hussein]], el febrer de 1976 la província o governació de Mossul fou rebatejada com a Nínive.
 
A l'agost de 2014 es va produir la [[batalla de Sinjar]] entre els militants sunnites del grup terrorista [[Estat Islàmic]] i els [[peixmerga]] [[kurds]]. Després de la derrota dels peixmerga va tindre lloc un èxode massiu de residents, especialment de la comunitat [[Iazidisme|iazidí]], que és considerada per Estat Islàmic com a "adoradors del diable".<ref>{{Ref-web|url=https://directa.cat/yazidites-abandonades-a-la-intemperie/|títol=Yazidites, abandonades a la intempèrie|consulta=2019-01-11|nom=Marc|cognom=Español|llengua=|editor=Directa|data=28 novembre 2018}}</ref>
 
El 13 de novembre de 2015 els soldats peixmerga kurds, al costat de la coalició internacional liderada per [[EUA]], van llançar una ofensiva llampec i a gran escala sobre la ciutat de Sinjar, en la qual van participar també les milícies iazidites de l'Aliança de Sinjar, entre elles les [[Unitats de Resistència de Sinjar]] (YBŞ). L'atac va ser llançat des de tres fronts -nord, est i oest- en diferents moments. Primer, l'atac va ser dut a terme des del nord, al costat del vessant de les muntanyes de Sinjar, amb forces d'infanteria. En la zona de l'est, desenes de combatents van poder infiltrar-se en els barris orientals de la ciutat. Finalment, des de l'oest, una altra força va aconseguir aconseguir el centre de la ciutat, enmig de l'esclat de violents enfrontaments en els barris residencials. La ciutat fou alliberada totalment del grup terrorista Estat Islàmic, els quals van abandonar la ciutat fugint entre les muntanyes veïnes de la ciutat. Sinjar, situada prop de la frontera siriana, era una localitat clau per als jihadistes perquè voreja una carretera utilitzada per l'[[Estat Islàmic|EI]] per a fer circular homes i material entre els seus bastions de Mossul a l'Iraq i [[Raqqa]] a [[Síria]].<ref>{{ref-notícia|nom= Loveday |cognom=Morris |coautors= |títol=Islamic State seizes town of Sinjar, pushing out Kurds and sending Yazidis fleeing |url=http://www.washingtonpost.com/world/islamic-state-seize-town-of-sinjar-pushing-out-kurds-and-sending-yazidis-fleeing/2014/08/03/52ab53f1-48de-4ae1-9e1d-e241a15f580e_story.html |periódico= [[Washington Post]]|editorial= |data= 3 d'agost de 2014|consulta= 23 d'agost de 2014 }}</ref><ref>{{ref-notícia|nom= Tim|cognom= Arango|coautors= |títol= Jihadists Rout Kurds in North and Seize Strategic Iraqi Dam|url= http://www.nytimes.com/2014/08/08/world/middleeast/isis-forces-in-iraq.html?_r=0,|periódico= The New York Times|llengua=anglès|editorial= |data= 7 d'agost de 2014 |consulta= 23 d'agost de 2014}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.nationalia.info/new/10682/from-survival-to-diaspora-the-yazidis-in-north-kurdistan|títol=From survival to diaspora: the Yazidis in North Kurdistan|publicació=Nationalia|data= 22 de desembre de 2015}}</ref>