Manuel Tamayo y Baus: diferència entre les revisions

El seu discurs d'ingrés en la [[Reial Acadèmia Espanyola]], ''La verdad considerada como fuente de belleza en literatura dramática'' (1859) marca el punt d'inflexió entre ambdues estètiques. Comença fent adaptacions, com la que va titular ''Juana de Arco'' (1847), sobre ''[[La donzella d'Orleans (obra de teatre)|La donzella d'Orleans]]'' de [[Friedrich Schiller|Schiller]],<ref>{{ref-web|url= http://books.google.es/books?id=zUH1CWnCq30C&pg=PA194&dq=%22schiller%22+and+%22orleans%22&hl=es&sa=X&ei=PzyaUNCnC-XC0QXC-IGQDA&ved=0CD8Q6AEwBTge#v=onepage&q=%22schiller%22%20and%20%22orleans%22&f=false|títol=Shakespeare en España| editor= Ángel-Luis Pujante y Laura Campillo |llengua=|data= 2007| consulta= }}</ref> un dels seus autors de referència, o imitacions més o menys clares, com ''Una aventura de Richelieu'', que s'inspira en [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]]. Es dóna a conèixer amb la tragèdia ''Virginia'' (estrenada el 8 de desembre de 1853). Com les obres homònimes de de [[Vittorio Alfieri]] i [[Agustín de Montiano y Luyando]], representa l'abús de Claudio sobre Virgínia, el pare del qual la sacrifica per allunyar-la d'aquell; es conserven diverses redaccions d'aquesta [[tragèdia]]. Va triomfar amb ''La rica hembra'' (1854), i amb ''Locura de amor'' (representada el 12 de gener de 1855), un drama històric sobre la gelosa reina [[Joana la Boja]] i el seu marit [[Felip I de Castella|Felip el Bell]] que mostra l'influx del dramaturg alemany [[Friedrich Schiller]] i va ser portada al cinema per [[Juan de Orduña]] i interpretada per [[Aurora Bautista]]. Quan el seu amor xoca amb els interessos de l'Estat, els nobles li demanen que defensi Castella enfront del seu marit. Mort aquest, ella el plora i mostra un amor veritable, aliè a la raó d'Estat. Obres posteriors, com ''La bola de nieve'' (1856) situen a Tamayo en l'[[alta comèdia]] del [[realisme literari|realisme]] a l'estil de [[Adelardo López de Ayala]] i [[Ventura de la Vega]]. És nomenat cap de la biblioteca de l'[[Institut San Isidro de Madrid]]. En 1858 fou escollit membre de la RealReial Acadèmia Espanyola. La seva obra més famosa va ser ''Un drama nuevo'' (representat el 4 de maig de 1867), inspirat en el teatre de [[Shakespeare]], i on mescla amb geni el tema del teatre dins del teatre amb el de l'adulteri. El còmic Yorick representa una tragèdia sobre Manfred i l'envejós Walton li revela que la seva dona estima Edmon i ho prova durant l'actuació de Yorick. Aquest confon drama i realitat i mata Manfred -interpretat per Edmon- mentre Shakespeare elimina Walton. En 1870, arran del fracàs del seu drama ''Los hombres de bien'', va decidir renunciar a l'escriptura i centrar la seva vida en altres activitats, ja que va ser nomenat Secretari perpetu de la [[Reial Acadèmia Espanyola]] (1874) i director de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] (1884) i del cos d'arxivers, succeint [[Jenaro Alenda]]. Havia compost ja més de cinquanta peces dramàtiques.