Sobekneferu: diferència entre les revisions

'''Sobekneferu''' fou segurament filla d'[[Amenemhet III]] i germana (germanastra) i esposa d'[[Amenemhet IV]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Jacq|nom=Christian|títol=Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico.|url=|edició=2ª ed.|llengua=espanyol|data=octubre de 2000|editorial=Planeta|lloc=|pàgines=59-61|isbn=9788408036166}}</ref>. El seu nom vol dir '[[Sobek]] és tres vegades més bonic'. L'esmenta [[Manethó]], i les llistes de [[Karnak]] i [[Saqqara]], però no pas la [[llista d'Abidos]]. El seu [[Nom de Sa-Ra|nom ''Sade Sa-Ra'']] fou '''Neferusobek''' (variants: '''Neferusobeksatra, Neferusobekshedty '''i''' Raneserusobek'''); el seu [[nom d'Horus]] fou '''Meritra'''; el nom ''[[Nebty]]'' [[Satsekhemnabtawy]]; el [[Nom d'Horus d'Or|nom d'Horus d'or]] '''Djedetjau'''; i el seu [[Nom de Nesut-Bity|nom ''Nesut Bity'']] '''Sebekkara'''. Els grecs l'anomenen '''''Skemiofris'''''. El seu nom apareix també com a '''Biknebudyedetjau, Dedetkhe, Djedetkhaw, Escemiofris, Kasobekre, Meretre, Meritre, Merytra, Merytre, Nefrusobek, Satsekhemnebettawy, Sebekkare, Sebeknefrura, Sebeknefrure, Sebeknofiroure, Shedetsobknofrura, Shedetsobknofrure, Sitsekhem, Skemiophr, Sobeknefru '''i''' Sobkenophr'''.

En morir-se el seu marit, fou proclamada reina però, com era tradicional, ho fou com a regenta d'un menor d'edat, presumiblement un fill o parent proper d'Amenemhet IV. Així, se la suposa mare dels dos iniciadors de la dinastia XIII: Sekhemrakhuty, [[Sobekhotep I]] i Sekhemkare [[Sonbef]]. VaEn el [[papir de Torí]] diu que va governar unsdurant quatretres anys, deu mesos i vint-i-quatre dies vers 1790 aC a 1785 aC, tot i que alguns estudiosos afirmen que el seu regnat es va allargar fins els cinc anys<ref name=":0" />.

Pel seu nom complet de ''Sa Ra'' (Sobekneferu Shedty), es creu que va participar en la creació d'un centre religiós a la regió de l'[[oasi de Faium]], a la ciutat de [[Shedet]] (després [[Cocodrilòpolis]])<ref name=":0" />. És probable que, sent el centre del poder polític a la regió de Faium on el déu cocodril [[Sobek]] era el més adorat, foren els religiosos de Sobek els que afavoriren la seva regència. La regió, a més, havia estat afavorida pels darrers reis i el seu poder econòmic havia crescut.

El seu regnat està testimoniat, a més de per les fonts esmentades, per restes físiques: un [[segell cilíndric]] amb el seu nom i el del seu pare Amenemhet III, i una inscripció a la segona cascada del Nil. El fragment d'unes estàtues (tres) de basalt es van trobar a Tell al-Daba ([[Avaris]]), al delta oriental; en els fragments, s'observa que té pits i no porta falsa barba, cosa que demostra que era faraona, tot i ser dona. No es té cap constància de la seva imatge, amb la possible excepció d'una estatueta del [[Museu Metropolità de Nova York]], que és esmentada en un article publicat fa pocs anys, en què es mostra una dona amb corona al cap i vestida amb una capa d'hebsed[[Heb Sed]], però no se sap segur que li correspongui.

Va completar el temple mortuori del seu pare, on el seu nom apareix algunes vegades gravat en un [[arquitrau]]<ref name=":0" /> (en canvi, no apareix el d'Amenemhet IV).

La seva tomba no s'ha trobat. Se suposa que li correspondria la piràmide del nord a [[Mazghuna]]<ref name=":0" />. Si fos així, hauria deixat l'àrea tradicional de Faium, per la més propera a [[Memfis]] de Mazghuna (al costat de [[Dashur]]). De fet, no se sap quina fou la seva capital.