Sant Cebrià d'Esponellà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
A la façana principal hi ha el portal d'accés, [[arquitectura romànica|romànic]], una finestra superior d'[[arc de mig punt]] i doble esqueixada, de l'edifici original, i dos finestrals tapiats procedents de l'antic [[campanar d'espadanya]] també del temple primitiu. El campanar actual segurament va ser afegit al segle XVI. És de planta quadrangular i té coberta en forma de petita [[cúpula]], construïda cap a 1920.<ref name="ipac" />
 
El portal d'accés té quatre arcs de mig punt en degradació. Tant els arcs com els [[brancal]]s estan fets de pedra treballada. L'arc exterior, gòtic, té un guardapols [[motllura|motllurat]] acabat en ogiva. Tots els arcs arrenquen d'una [[imposta]] de pedra motllurada que descansa sobre dos escuts heràldics gòtics, un a cada banda, situats a l'arrencada de l'arc ogival a manera de [[Mènsula|mènsules]]. L'escut de l'esquerra és el de la família [[Corbera (llinatge)|Corbera]] (d'or, amb un corb de sable passant cap a l'esquerra), senyors de la baronia d'Esponellà al segle XV. El de la dreta és el de la família [[Desplà (llinatge)|Desplà]] (losanjat d'or i sable, amb bordura de gules, carregada de vuit roses d'or), que enllaçà amb l'anterior. En una reforma posterior van esculpir un [[arc conopial]] a la [[llinda]]. L'[[intradós]] és cec i està fet de [[carreu]]s.<ref name="ipac"/>
 
La porta, de fusta, està coberta de reforços de [[ferro forjat]] en forma d'espiral, romànics, si bé reaprofitats d'almenys dues portes i recol·locats en el lloc actual durant les reformes dels segles XV i XVI. Té dos picaportes i dos panys, un d'ells amb un cap de serp o drac, també de forja.<ref name="ipac"/>
Línia 19:
L'església de Sant Cebrià i el lloc d'Esponellà són documentats des de l'any 921. En aquell any se celebrà un judici dintre del temple ("Sancti Cipriani... basilica in villa Espondiliano") per confirmar el domini del bisbe de Girona sobre diversos béns del lloc de [[Bàscara]] en presència del [[Comtat de Besalú|comte de Besalú]] [[Miró I de Besalú|Miró I el Jove]], els vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona [[Guigó de Girona|Guiu o Guigó]] i molts altres personatges, tots els quals juraren sobre les relíquies de l’altar de Sant Cebrià.
 
Els barons d'Esponellà del llinatge dels [[Corbera (llinatge)|Corbera]] van efectuar importants reformes estructurals a l'edifici i a l'ornamentació del portal durant els segles XV i XVI.<ref name="ipac" /> Els escuts de la portalada corresponen a [[Aldonça de Corbera]], senyora d'Esponellà, i al seu marit [[Guerau Desplà i d’Oms]] (mort el 1516), cavaller, senyor de la [[Les Quatre Torres (Alella)|casa d’Alella]] i del [[Castell de la Vall|castell de Güell o Desgüell]] ([[Llers]]), conseller de [[Ferran el Catòlic|Ferran II]] i [[mestre racional]], que era germà de l'ardiaca de Barcelona [[Lluís Desplà i d'Oms|Lluís Desplà]].
 
== Referències ==