Diferència entre revisions de la pàgina «Uruguai»

482 bytes afegits ,  fa 1 any
m
ídem
m (ídem)
{{AP|Economia de l'Uruguai}}
=== Indicadors econòmics ===
[[Fitxer:Agricultura en Uruguay.jpg|200px|thumb|Camps de [[Bella Unión]], al nord del país.]]L'economia dde l'Uruguai està dominada pel sector agrícola orientat a les exportacions, i per un sector industrial desenvolupat. Després d'haver crescut un 5% per any durant el període de 1996-1998, l'economia es va veure fortament afectada per les recessions econòmiques del Brasil i l'Argentina, i la moneda es va devaluar a la vegada que ho feia la moneda argentina. L'Uruguai és membre del [[Mercosur]], i Montevideo n'és la seu.
 
L'Uruguai és un país agroexportador, per la qual cosa l'agricultura: -arròs, blat, blat de moro, gira-sol, sorgo, ordi, soja, canya de sucre (Bella Unió)- i la ramaderia (-bovins, ovins)- són els recursos fonamentals de l'economia. Les indústries principals són els frigorífics, la lletera i derivats, la tèxtil, la de paper i cartró, els fertilitzants, els alcohols, el ciment i la refinació d'hidrocarburs.
 
Si bé els recursos minerals i energètics són escassos, hi ha grans jaciments d'àgates i ametistes al nord del país (departament d'Artigas), jaciments de granit i marbre, i extracció d'or a la localitat de Mines de Corrals. També està en estudi la recerca de diamants i altres minerals.
 
Destaca també el sector de serveis (financers, logística, transport, comunicacions) així com la puixant indústria de les tecnologies de la informació, en particular el desenvolupament de programari i serveis vinculats. L'Uruguai és també el major exportador per càpita de programari d'Amèrica Llatina i el quart en termes absoluts, només superat per Mèxic, el Brasil i l'Argentina.98 En els últims anys ha crescut en importància l'explotació forestal d'''Eucalyptus grandis'' i ''Eucalyptus globulus'', amb vista a la producció de fusta serrada i fusta per a la producciól'obtenció de pasta de cel·lulosa. Així mateix, està en construcció una planta pertanyent a Montes del Plata, resultat de la unió de les empreses Stora Enso i Arauco, aixíi comtambé n'hi ha d'altres en estat de projecte. Es troba en funcionament una planta de pasta de cel·lulosa pertanyent a l'empresa finlandesa UPM-Kymmene (anteriorment Botnia), situada sobre el riu Uruguai, en el departament de RiuRio NegreNegro, prop de la capital d'aquest, FraFray Bentos.
 
Un altre dels principals ingressos econòmics al país és el turisme: la nació compta amb una línia costanera sobre el Riu de la Plata i l'oceà Atlàntic esquitxada de balnearis, entre els quals es destaquen els de Punta de l'Est i Piriápolis, de fama internacional. El turisme agropecuari, històric i termal té també la seva importància.
 
Després d'anys de creixement, en el període 1999-2002, l'economia va patir una recessió important, que derivava fonamentalment dels efectes indirectes dels problemes econòmics dels seus grans veïns, com Argentina i Brasil. La crisi bancària va ser provocada per la retirada massiumassiva dels actius de ciutadans argentins de la banca uruguaiana. Després, amb la intervenció de l'FMI, l'Uruguai va poder fer front als seus problemes, entre ells,els quals la reestructuració del deute. El creixement mitjà en el quinquenni 2004-2008 va ser del 8% anual. El deute extern al 31 de desembre de 2009, segons dades de la CIA The World Factbook, va arribar alals 12 .610 milions de dòlars.51
 
Segons estimacions de l'FMI, el 2009, després de la crisi financera internacional, l'economia va créixer al 0,6%. Segons el Banc Central, amb les dades processades en 2010, l'economia va créixer el 2009 en un 2,9% i l'any 2010 en un 8,5%.
 
El PIB nominal va arribar el 2010 als 40 .577 milions de dòlars, mentre que el PIB (nominal) per càpita, corregit per paritat de poder de compra, va arribar el 2011 als 14.296 dòlars, convertint-se en la quarta economia de l'Amèrica Llatina, després de l'Argentina, Xile i Mèxic. De fet, si es considera el PIB per càpita a preus corrents, l'Uruguai lideraria a la regió amb 11.998998€ per habitant, seguit per Xile, amb 11 .828, i l'Argentina, amb 91389.138.99 La inflació o IPC va ser del 8,6% el 2011 .
 
Segons l'INE, la taxa d'atur va arribar al 5,5% al ​​novembre de 2011. Segons la metodologia aplicada per aquest institut el 2008, la pobresa va arribar al 20,5% de la població, mentre que la indigència va ser de l'1, 5%. En comparar la incidència de la pobresa entre una raça i una altra, s'observen diferències contundents. Les persones de raça blanca són les que presenten menorsxifres guarismesmés baixes. La menor diferència és pel que fa a les persones de raça groga. Les bretxes més grans s'observen en relació a la població afro descendentsafrodescendent, que pràcticament duplica la incidència de la pobresa registrada per a les persones blanques a totes les regions del país. Per a l'any 2008, mentre la pobresa enentre les persones blanques era de 19,4%, les persones afro descendentsafrodescendents registraven un 43,1% per al total del país.[[Fitxer:Dedos.jpg|200px|thumb|Turisme a [[Punta del Este]].]]
[[Fitxer:World Tride Center Uruguay.jpg|200px|thumb|World Trade Center de Montevideo.]]
[[Fitxer:Montevideo downtown, Uruguay.jpg|thumb|200px|dreta|Avenida 18 de Julio, a Montevideo. Alberga una àmplia zona comercial.]]
* '''Taxa d'indigència (2005)''': 3,5%
* ''Principals països clients'': Brasil, Argentina i Estats Units.
* ''Principals països proveïdors'': Argentina, el Brasil i Estats Units.
 
=== Exportacions i importacions ===
==== Transport ====
{{principal|Transport a l'Uruguai}}
Respecte al [[transport]] de càrregues es fa per mitjà de camions i del [[ferrocarril]]. ReferentPel que fa a transport de passatgers existeixen línies d'òmnibus (o autobusos) de curta distància (menys de 50 [[km]]) i de llarga distància (de més de 50 km), els quals inclouen tot el país; concentrant-se a la ciutat de [[Montevideo]].
 
===== Carreteres =====
La xarxa viària nacional de l'Uruguai compta amb 8.705 km de [[carretera|carreteres]] d'un o més carrils, més de 2.300 km d'autopistes o autovies segons la ''[[National Geographic Society|National Geographic]]'', que es distribueixen en els 175.016 [[km²]] de territori i serveixen a més de tres milions d'habitants i desenes de milers de turistes, la qual cosa significa un dels més alts índexs d'accessos a diferents parts del territori d'Amèrica Llatina.
 
La característica principal és que la majoria de les carreteres conflueixen i es concentren a la capital, Montevideo, des d'on es distribueixen per mitjà de ''bypass'' i intercanviadors cap a l'interior del país. ActualmentEl està2010 enes projecteva inaugurar l'Anell Vial Perimètric de construccióMontevideo un-la anellruta perimètric102- que evitievita l'ingrés al centre de la ciutat.
 
Malgrat tot això, existeixen diverses rutes importants, que només recorren l'interior del país, facilitant així, el trànsit entre els departaments i les ciutats de l'interior sense passar per la capital; per exemple lesla rutesruta [[Ruta 26 (Uruguai)|26]] i, de 4 carrils, que va des de Maldonado a [[San Carlos (Uruguai)|San Carlos]].
 
Tipus de ferm a les carreteres:
[[Ruta 1 (Uruguai)|Ruta 1]] (de Montevideo a Colonia del Sacramento cap a l'oest), [[Ruta 3 (Uruguai)|Ruta 3]] (de San José a Artigas, al nord), [[Ruta 5 (Uruguai)|Ruta 5]] (de Montevideo a Rivera), [[Ruta 8 (Uruguai)|Ruta 8]], [[Ruta 9 (Uruguai)|Ruta 9]] (de Maldonado a Rocha), Ruta 26, Ruta 101, [[Ruta Interbalneària]] (Montevideo, Canelones i Maldonado en direcció est), Avenida Italia, i Avinguda Giannattasio, entre d'altres.
 
Les rutes i carreteres del país estan en un bon estat de manteniment i senyalització, per la qual cosa el trànsit per elles és amè, tant en rutes de doble via (més de dos carrils), com en rutes simples. Fins i tot les rutes de tosca i les mal pavimentades, estan molt ben senyalitzades.
 
===== Ferrocarrils =====
[[Fitxer:Estación de trenes de Montevideo, Uruguay.jpg|thumb|200px|dreta|Estació de ferrocarrils a Montevideo.]]
Els ferrocarrils uruguaians compten amb aproximadament 2.900&nbsp;km de línies, de 14351.435 [[mm]], tracció dièsel i només 11&nbsp;km de doble via. La meitat de la xarxa està clausurada, circulant [[tren]]s de càrrega als ramals Montevideo - [[Rivera (Uruguai)|Rivera]] - Livramento, [[Piedra Sola]] - Tres Árboles, Sayago - Minas, Verdún - Planta ANCAP, Carnelli - La Teja, [[Chamberlain (Uruguai)|Chamberlain]] - Paysandú - [[Salto (Uruguai)|Salto]] - Concordia (Argentina) i Algorta - [[Fray Bentos]]. Es treballa en la reobertura de 25 de agosto - [[San José de Mayo|San José]] - Ombucitos, havent-se reobert el tram fins a San José pelsper als serveis de passatgers el desembre de 2006.<ref>[http://lfu1.tripod.com/index-6.html Ferrocarrils de l'Uruguai] {{es}}</ref>
 
Els serveis de passatgers es presten en tres línies suburbanes partint de Montevideo cap al Nord (25 de Agosto, 63&nbsp;km), Oest (San José, 96&nbsp;km, compartint els 63 de la línia a 25 de Agosto) i Nord-est (Empalme Olmos), 44&nbsp;km, compartint els primers 8&nbsp;km amb les altres dosdues). Des de l'1 de març de 2003 els trens de passatgers parteixen i arriben d'una nova i petita estació terminal situada 500 metres cap al nord de l'Estació Central de Montevideo, la qual roman tancada des de llavors. Això va significar una pèrdua de més de 100.000 passatgers pelsper als serveis de trens.<ref>{{Ref-web|url=http://lfu1.tripod.com/index-7.html|títol=Grupo de Pasajeros en defensa de la Estación Central|consulta=2018-04-18|nom=Marcelo|cognom=Benoit}}</ref>
 
L'Administració de Ferrocarrils de l'Estat és l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Està permesa la circulació de material d'altres empreses i institucions i algunes tenen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).
===== Aeroports =====
{{article principal|Llista d'aeroports de l'Uruguai}}
 
A l'Uruguai hi ha aproximadament 64 aeroports o aeròdroms secundaris, dels quals nou tenen pista d'aterratge pavimentada, sent els altres cinquanta-cinc, aeròdroms secundaris o pistes d'emergència amb la pista sense pavimentar amb paviment lleu.<ref name="https">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/uy.html CIA - The World Factbook - Uruguay] {{en}}</ref> Els dos més importants són l'[[Aeroport Internacional de Carrasco]], ubicat al [[departament de Canelones]], dins de la [[zona metropolitana de Montevideo]], i l'[[Aeroport Internacional de Laguna del Sauce]], al [[departament de Maldonado]]. L'Aeroport Internacional de Carrasco està en procés de construcció d'una nova terminal aèria la inauguració de la qual està prevista per a l'any [[2009]], destinantque preveu destinar l'actual edifici com a terminal de càrregues.
 
===== Navegació =====
Dins dels 450&nbsp;km de costes sobre el [[Riu de la Plata]] i 220&nbsp;km de costes marines s'ubiquen com a principals ports el Port de Montevideo, [[Colonia del Sacramento]], [[Fray Bentos]] (en realitat, en l'extrem sud del riu Uruguai), Nueva Palmira, [[La Paloma (Uruguai)|La Paloma]], [[Piriápolis]] i [[Punta del Este]].
 
==== Comunicacions ====
A l'Uruguai la llibertat de premsa està emparada per la Constitució. Segons un estudi realitzat per Reporteros Sin Fronteras el [[2006]], el país ocupa la posició número 57 en l'índex de llibertat de premsa mundial, tercera a [[Sud-amèrica]] (després de [[Bolívia]] i Xile) i setena a [[Llatinoamèrica]] (després de Bolívia, [[Trinitat i Tobago]], [[El Salvador]], Costa Rica [[Panamà]], i Xile).<ref>[http://web.archive.org/web/20070220064600/http://www.rsf.org/article.php3?id_article=19387 Índex sobre l'estat de la llibertat de premsa al món] (octubre 2006)</ref>
 
Per cada mil habitants circulen 293 diaris, hi ha 603 ràdio-receptorsradioreceptors, 530 televisions i 278 línies telefòniques. Tenint en compte una família de 4 persones de classe mitjana, en termes mitjans, totes gaudirien d'aquests béns.
 
Segons estimacions del [[2005]], a l'Uruguai hi ha 93 emissores de ràdio AM, 191 emissores de d'FM, 7 de d'ona curta i 62 emissores de televisió.<ref name="https"/>
 
El [[2007]], el país va assolir la xifra d'un milió d'usuaris d'Internet.<ref>[http://www.montevideo.com.uy/noticiappal_40643_1.html Montevideo COMM - Un millón de internautas], una xifra important tenint en compte que representa la tercera part de la població</ref>
 
El 2007, es va firmar un acord d'acceptació, per adoptar la norma de televisió digital europea, a diferència del Brasil, que va adoptar la norma [[Japó|japonesa]].
 
Al país hi ha 4quatre canals importants d'emissió per aire:
 
* Saeta TV Canal 10 - ''el canal uruguayo''
* Canal 12 La Tele
 
AlsA mateixosaquests lical s'han d'agregarafegir-hi els canals de l'interior del país i els seus repetidors; així com la televisió per cable i satelitalsatel·lit.
 
El sistema [[telèfon|telefònic]] uruguaià és 100% digital des de [[1997]], gràcies als esforços per millorar de l'empresa monopolista estatal de telecomunicacions, ANTEL. L'Uruguai va ser el primer país a tota Amèrica (inclòsinclosos els Estats Units) ena tenir aquest estatus.<ref>[http://www.antel.com.uy/portal/hgxpp001.aspx?2,371,419,O,S,0,MNU;C;124;4;MNU;, ANTEL - Ressenya històrica.] {{es}}</ref>
[[Fitxer:Base artigs.JPG|thumb|Vista de la [[Base Científica Antàrtica Artigas]] (Uruguai), [[Illes Shetland del Sud]].]]
A l'Uruguai hi ha més d'un milió de telèfons fixos,<ref name="https"/> 27,84 línies per cada 100 habitants, elcosa que constitueix la densitat més alta en telefonia fixa de Llatinoamèrica.<ref>[http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021547.pdf UNPAN - Benchmarking E-government: A Global Perspective (2002)]</ref> La meitat del sistema telefònic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).
 
La telefonia cel·lular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una de pública dependent d'ANTEL, denominada ''ANCEL'' (099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues de privades: [[Movistar]] (094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI Móvil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el ''boom'' de la telefonia cel·lular, oni més de dos milions d'habitants disposen de telèfon mòbil, dos terços de la població total.<ref>{{Ref-web|url= http://www.telcommunity.com/visor.php?id_noticia=18059|títol=Your Digital Medium - Telcommunity| consulta=2018-04-18|llengua=en-US}}</ref>
 
L'Uruguai és, així mateix, el primer país d'Amèrica on es poden enviar missatges de text amb veu a través del telèfon mòbil, una cosa que només es troba patent en alguns països d'[[Àsia]] i Europa.<ref>[http://www.elpais.com.uy/Registro/Login.asp?refacc=0&vurl=%2F07%2F09%2F28%2Fpciuda%5F305219%2Easp&erracc=99&url_qs= Article del diari uruguaià ''El País''] {{es}}</ref><ref>[http://mensajes-de-texto.uy.keegy.com/ Notícies electròniques de l'Uruguai] {{es}}</ref>
 
==== Tecnologia ====
La indústria de tecnologies de la [[informàtica]] és puixant a l'Uruguai. Els principals exponents són els productes GeneXus (Artech), Bantotal (DeLarrobla i associats) Memory. La indústria del programari és una de les majors exportadores del país. I malgrat les dificultats de la zona, aquesta indústria és una de quèles majorque presenta un creixement més gran i un futur més prometedor, sent l'única indústria amb desocupació zero a tot el país. Un dels projectes privats més importants dels últims anys ha estat "Zonamerica".
 
Actualment, l'Uruguai s'ubica com el primer exportador de [[programari]] per càpita de tota la regió.<ref>{{es}} [http://www.bnamericas.com/news/tecnologia/Exportadores_de_software_vuelven_para_cerrar_acuerdos ''Business News Americas: "Exportadores de software vuelven para cerrar acuerdos - Chile, Uruguay"'']</ref><ref>{{es}} [http://www.larepublica.com.uy/economia/330179-uruguay-es-el-primer-exportador-per-capita-de-software-de-la-region ''La República: "Uruguay es el primer exportador per cápita de software de la región"'']</ref><ref>{{en}} [http://www.export.by/en/?act=news&mode=view&id=14612 ''Uruguay now regional leader in software industry'']</ref>
{{principal|Demografia de l'Uruguai}}
[[Fitxer:Uruguay-demography.png|thumb|400px|Quantitat d'habitants 1961 - 2003. Font [[FAO]]. Nombre habitants en milers.]]
El 88% de la població uruguaiana és d'ascendència europea, principalment d'[[Espanya]], i més d'un quart de la població és d'origen italià. D'ellsaquets, 55.220 tenen nacionalitat italiana o són ciutadans italians.<ref>[http://www.migranti.torino.it/Documenti%20%20PDF/italianial%20ster05.pdf Un milió d'uruguaians amb ascendència italiana] {{it}}</ref><ref>[http://www.factum.edu.uy/estpol/analisis/2001/ana01035.html Article de ''Factum''] {{es}}</ref><ref>[http://www.cideiber.com/infopaises/Uruguay/uru0201.html Dades estadístiques de l'Uruguai] {{es}}</ref> En tercer lloc es troben els descendents de [[francouruguaià|francesos]] i d'[[Armenis de l'Uruguai|armenis]]. Els [[mestís|mestissos]] representen el 8% de la població i la població d'ascendència africana el 4%.<ref>[http://www.fhuce.edu.uy/antrop/cursos/abiol/links/Artics/sanssalzanoyc97esp.pdf Genètica uruguaiana (en castellà)]</ref> L'Uruguai té un alt grau d'alfabetisme, el més alt de [[Llatinoamèrica]], i la distribució de la riquesa és molt equitativa. La taxa de creixement és de les més baixes d'Amèrica i l'esperança de vida de les més altes. Es calcula que hi ha un grau d'[[analfabetisme]] del 2%, i que l'[[esperança de vida]] està al voltant dels 74 anys.
 
L'església i l'estat estan clarament separats. El 46% de la població es considera catòlica romana, l'11% és protestant, i l'el 2% professa la religió jueva, l'1% una altra religió. El 40% diu no tenir cap religió.
 
=== Emigració i immigració ===
 
[[Fitxer:Manifestación nacionalista vasca en Montevideo.jpg|thumb|Independentistes bascos a Montevideo.]]
L'emigració uruguaiana és un factor innegable de tota la seva història. Des de la seva independència, el [[1830]], Uruguai ha estat un país d'emigrants, i també va ser una nació receptora d'immigrants, i ho segueix sent en menor mesura que abans (sobretot de ciutadans argentins, brasilers i [[Perú|peruans]]).<ref>[http://www.larepublica.com.uy/politica/239088-uruguay-recibe-mas-inmigrantes-desde-argentina-y-brasil Article del periòdic uruguaià ''La República''] {{es}}</ref> El país va tenir el seu moment d'[[economia]] estable i de prosperitat financera a mitjan segle XX, pelper quela sequal licosa se'l va conèixer com la "Suïssa d'Amèrica". Els principals grups d'immigrants que van arribar al port de Montevideo, entre 1850 i 1940, provenien principalment d'[[Espanya]], sobretot de [[Galícia]], [[Astúries]], [[Andalusia]], [[Aragó]] i [[Canàries]] (vegeu [[Emigració espanyola]]); però també d'[[Itàlia]], i en menor quantitat, de [[França]], [[Alemanya]], [[Polònia]], països asiàtics i [[Europa de l'Est]]. El període durant el qual el país va rebre més estrangers va ser el del [[franquisme]], a-per als procedents d'Espanya,- i el de les guerres a Europaeuropees. El [[2001]] hi havia 52.353 espanyols residents a l'Uruguai, xifra que ha baixat a 40.720 el [[2007]], elcosa que converteix el país en el dècimdesè del món amb major població espanyola.<ref>[http://www.elpais.com./articulo/espana/EXPECTACION/LADO/ATLANTICO/elpepiesp/20080304elpepinac_39/Tes Article del diari espanyol ''El País'' sobre les eleccions de 2008 a Espanya] {{es}}</ref>
 
Pel que fa a l'emigració, molts espanyols que vivien a l'Uruguai han tornat al seu país d'origen per diversos motius, entre ellsels quals la crisi que va afectar l'economia el 2002 i 2004. D'altra banda, els països triats per la majoria dels uruguaians per viure i treballar són Espanya, Itàlia, [[Estats Units]], el [[Brasil]], [[Canadà]], els d'[[Europa Occidental]], en general, i l'Argentina, que, amb més de 110.000 censats, és el país amb major percentatge de residents uruguaians.
 
Segons dades de l'[[INE]], actualment resideixen a Espanya 55.480 uruguaians: 28.304 homes i 27.176 dones, dels quals 24.363 tenen nacionalitat espanyola.<ref>[http://www.ine.es/jaxi/tabla.do INE]</ref> Les comunitats autònomes amb major quantitat de ciutadans de l'Uruguai són Galícia, Canàries, [[Catalunya]], [[País Basc]], [[País Valencià]], [[Madrid]] i Andalusia.
 
A Catalunya resideixen 17.954 uruguaians, dels quals 6.000 tenen nacionalitat espanyola. Al País Valencià n'hi ha 9.246, a les Illes Balears, 5.217, i a [[Andorra]], 250.
 
=== Influència dels immigrants europeus a l'Uruguai ===
[[Fitxer:Hospital italiano de Montevideo.jpg|thumb|esquerra|L''L<nowiki/>'Ospedale italiano Umberto I'', a [[Parque Batlle]], Montevideo.]]
Uruguai té la major proporció de població caucàsica d'[[Amèrica]] (per davant del [[Canadà]], EUA i l'Argentina). La població del país es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles indígenes originals han desaparegut, i això és degut principalment a un sistemàtic extermini dut a terme durant el [[segle XIX]], de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians són descendents d'[[Espanya|espanyols]] i [[Itàlia|italians]], seguits de [[França|francesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Polònia|polonesos]], brasilers, argentins, i d'altres països europeus i llatinoamericans (85% aproximadament.), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i àrabs (15% aprox.aproximadament).<ref name="https"/>
 
Molts europeus, sobretot d'Espanya i Itàlia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el [[franquisme]] i lales dictaduradictadures militarmilitars de mitjan [[segle XX]]. Entre ells destaquen els catalans [[Margarida Xirgu]], actriu, i l'arquitecte [[Antoni Bonet]]; [[Enriqueta Compte y Riqué]], mestra barcelonina; i il·lustres famílies de [[Catalunya]], [[Galícia]] i Itàlia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econòmic, polític i social del país. La família Batlle, oriünda de [[Sitges]], donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. José Batlle y Ordóñez, fill de [[Lorenzo Batlle y Grau]], que va separar l'església de l'Estat, va modernitzar el país i el va portar a un període de prosperitat financera que li va valer el nom de la "Suïssa d'Amèrica".<ref>[http://www.correo.com.uy/filatelia/frames/20019c.htm Els catalans a l'Uruguai] {{es}}</ref>
 
El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital públic que avui porta el seu nom, a Montevideo. [[Emilio Reus]], empresari madrileny, va invertir molt capital en la construcció de [[Reus (Montevideo)|nous habitatges]] destinats al comerç i la residència. El pintor [[Joaquim Torres-Garcia]], fill de pare català, va ser una de les icones artístiques més importants de l'Uruguai - i de Catalunya - al llarg del segle XX. Hi ha també un [[Casal Català de Montevideo|Casal Català]] a Montevideo, on es va celebrar el [[Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata]] el [[1936]].
 
La construcció d'un hospital italià anomenat Rei Umberto I, a començaments del passat segle, deixa entreveure la influència de la col·lectivitat italiana a Montevideo. De la mateixa manera, els gallecs, considerats el grup d'immigrants més nombrosos, amb 36.000 persones, al costat dels [[Principat d'Astúries|asturians]] (actualment n'hi ha 3.000 a l'Uruguai),<ref>[http://www.elpais.com.uy/07/09/18/ultmo_303513.asp Article del diari uruguaià ''El País''] {{es}}</ref> van fundar la "Casa Galícia", amb servei mèdic i hospitalari que atén pacients que, majoritàriament, són d'aquest origen.
 
D'altra banda, la implementació de la [[llengua italiana]] com a assignatura obligatòria en els plans educatius de batxillerat d'humanitats, operativa des de la dècada de 1950, fa veure la influència que els immigrants d'aquest país van exercir sobre la cultura local. A més, nombrosos comerços com gelateries, pizzeries, fleques, i fàbriques de pastes casolanes van començar a tenir un bon funcionament. Sense anar més lluny, tots els 29 de cada mes té lloc el dia del ''gnocchi'' (pasta feta a base de patata). També en l'àmbit gastronòmic, destaca l'influx d'altres cultures sobre la local; tal és el cas dels pans i les espècies catalans; la confiteria gallega, i elels vocablevocables francèsfrancesos de rebosteria en termes com a ''chantilly'', en comptes de nata.
 
Tres grans escriptors francesos dels segles XIX i XX van néixer a l'Uruguai: el [[Comte de Lautréamont]], [[Jules Laforgue]], i [[Jules Supervielle]]. A més, polítics com [[Daisy Tourné]], actual ministra de l'Interior, Julio María Sanguinetti, [[Luis Giannattasio]], i molts d'altres, denoten cognoms francesos i italians.
És predominant l'ús del '''''vos''''', en oracions com: ''¿vos qué hacés?'' o ''¿cómo andás vos?'', en comptes de ''¿qué haces tú?'' o ''¿cómo estás?'' L'accent recau gairebé sempre sobre l'última síl·laba. Les paraules que s'escriuen amb '''''z''''', com ''caza'', sovint es pronuncien amb '''''s''''' (per exemple: ''casa''). El "yeísme", que consisteix en l'exageració de la '''''ll''''' o la '''''y''''', pronunciant paraules com ''llave'' com ''shave'', és molt freqüent.<ref>[http://www3.unileon.es/dp/dfh/jmr/dicci/010.htm#Uruguay Llengua castellana de l'Uruguai]</ref>
 
A causa del passat històric i la mancadamanca de límits geogràfics concrets amb el Brasil, molts uruguaians que viuen en pobles o ciutats de la frontera, parlen castellà i [[portuguès]] o una barreja d'ambdós, el que es coneix com a ''[[portuñol riverense]]'' o ''fronteiriço''.<ref>[http://www.univ-rouen.fr/dyalang/glottopol/telecharger/numero_4/gpl408chareille.pdf CHAREILLE, Samantha. ''Aspectos de la situación lingüística de Uruguay: El caso del portuñol''.] {{es}}</ref><ref>GLOTTOPOL. Revue de sociolinguistique en ligne (Numéro 4, julliet 2004). {{fr}}</ref><ref>[http://webs.uvigo.es/ssl/actas1997/05/Carvalho.pdf CARVALHO, Ana Maria. ''Variation and difussion of Uruguayan Portuguese in a bilingual border town.''] University of California at Berkeley USA. {{en}}</ref>
 
En el passat, hi solia haver un bon grup de persones que parlaven l'italià o el francès com a primera llengua, però s'ha anat perdent amb el temps i amb la cessació de la immigració europea a Amèrica en les últimes dècades. També existeix una minoria considerable que parla català (i [[valencià]]), [[rus]], [[jiddisch]], [[llengua corsa|corsacors]], [[alemany]], [[guaraní]], [[lituà]], [[portuguès]] i [[plautdietsch]].<ref>[http://spanish.about.com/library/countries/aa-countries-uruguay.htm ''Uruguay for Spanish students] {{en}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://linguistlist.org/forms/langs/get-language-by-country.cfm|títol=The Linguist List for Uruguay| consulta=26 abril 2011|obra=International Linguistics Community Online| editor=Eastern Michigan University|data=|llengua=anglès}}</ref>
 
Hi ha una [[llengua de signes uruguaiana]] per a les persones sordes.
 
=== Salut ===
[[Fitxer:Hc frenteop.jpg|thumb|''Hospital de Clínicas'' de Montevideo.]]
L'Uruguai compta amb un sistema de salut mixt (públic i privat). El Ministeri de Salut Pública (M.S.P.) és el responsable de normalitzar, avaluar i fiscalitzar l'atenció a la salut a tot el país, tant per a l'assistència pública com privada.
 
Segons l'Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai, el [[2006]], el 97,2% de la població que viu en localitats de 5.000 o més habitants disposa d'algun tipus d'assistència mèdica, mentre que el 2,8% ha registrat l'absència total de drets per a l'assistència de la seva salut.
 
Aquest mateix estudi va revelar que pràcticament el 46% de la població es troba afiliada a una institució d'assistència mèdica privada, mentre que el 42% rep assistència a través del Ministeri de Sanitat Pública o l'Hospital de Clíniques (gestionat per la Universitat de la República). Dels afiliats a les institucions privades, més de la meitat (24,4%) compta a més amb servei d'emergència mòbil, mentre que només el 4,8% dels usuaris de salut pública enhi compten.<ref>[http://www.ine.gub.uy/biblioteca/uruguayencifras2006/salud.pdf INE - ''Uruguay en Cifras 2006''] {{es}}</ref>
 
Els recursos humans constitueixen un dels principals punts favorables en la salut a l'Uruguai, ja que segons un informe realitzat el 2006 per l'[[Organització Mundial de la Salut]], el país ocupa la segona posició d'Amèrica Llatina en el nombre de metges per habitant (3,65 per cada mil habitants) després de [[Cuba]], amb 5,91.<ref>[http://www.who.int/entity/whr/2006/annex/06_annex4_en.pdf Global distribution of health workers in WHO Member States (20 febrer 2006)] {{en}}</ref>
 
Uruguai és l'únic país d'Amèrica Llatina que ha aconseguit una cobertura gairebé universal d'[[Aigua potable i sanejament a l'Uruguai|accés a aigua potable segura i a un sanejament adequat]], amb alts nivells de qualitat de serveis (per a accés a aigua potable veurevegeu<ref>JMP [Programa Conjunt OMS/UNICEF de Monitoratge de l'Abastament d'Aigua i del Sanejament http://www.wssinfo.org/pdf/country/URY_wat.pdf]</ref> i per a sanejament veure).vegeu<ref>JMP [http://www.wssinfo.org/pdf/country/URY_san.pdf]) {{pdf}}</ref>). Atesos aquests èxits, la prioritat actual del govern és ampliar-ne l'eficiència, així com l'accés al servei de clavegueram en zones on esno fa servir sanejament ense'n llocdisposa.
 
==== Estadístiques ====
{{principal|Educació a l'Uruguai}}
==== Resum general ====
Són principis fonamentals de l'educació pública uruguaiana el [[laïcisme]], la gratuïtat i l'obligatorietat, tal com fossinvan ser proclamats per [[José Pedro Varela]].
 
A l'Uruguai la població té accés a educació gratuïta des dedel primer nivell de preescolar fins a la secundària. El país compta amb una universitat pública, la [[Universitat de la República]], integrada per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educació privada que inclouen des de l'educació preescolar fins a la terciària.
 
Un dels èxits del sistema educatiu uruguaià, és la seva elevada taxa d'[[alfabetització]], la més alta d'Amèrica Llatina, al voltant del 98%, seguida dela de l'Argentina i Cuba (97%).<ref>{{Ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/|títol=Reports {{!}} Human Development Reports| consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref><ref name="https"/>
 
==== Estadístiques ====
Universitat: 35%
 
Docents de primària: un de cada 21 estudiants.
 
A l'Uruguai hi ha col·legis i instituts públics (finançats per l'Estat) i privats. El primer jardí d'infants del país - i de Sud-amèrical’Amèrica del Sud- va ser fundat el [[1892]] per la mestra uruguaianocatalana [[Enriqueta Compte y Riqué]]. L'[[educació primària]], d'altra banda, va des dels 6 als 11 anys i és de caràcter obligatori. Els alumnes de les escoles públiques han de vestir un uniforme que representa els colors de la bandera nacional: túnica blanca i una corbata de llacet blava ajustada al coll. Als col·legis privats, tanmateix, es fa servir l'uniforme distintiu de cada institució.
 
Els estudiants d'[[educació secundària]], (dels 12 als 14 anys,) i de batxillerat (dels 15 als 17 anys) que estudien en instituts públics, en general no han de vestir uniforme, si bé s'exigeix certa formalitat. Finalment, el batxillerat a l'Uruguai dura tres anys: un primer any comú i dos anys onen què l'alumne cursa orientacions al seu gust, és a dir, humanitats, ciències, biologia o arts, segons que hagi triat. L'últim any de batxillerat, al seu torn, es divideix en opcions dins de l'orientació elegida el curs anterior: dret, economia, enginyeria, arquitectura, medicina i agronomia. A final de curs es realitzen exàmens obligatoris de gairebé totes les matèries, a excepció de les poques que es poden aprovar si s'assoleix una mitjana de 7 (d'1 a 12) aen finalitzar l'any acadèmic.
 
[[Fitxer:Facu3.jpg|thumb|Facultat d'Enginyeria, a Montevideo (disseny de [[Julio Vilamajó]]).]]
 
==== Universitats públiques ====
En l'àmbit públic, l'única universitat a l'Uruguai és la [[Universitat de la República]], dedicada a brindar carreres professionals. Per atorgar carreres terciàries i tècniques eshi trobaha la Universidad del Trabajo de Uruguay (UTU).
 
==== Universitats privades ====
== Cultura i oci ==
{{principal|Cultura de l'Uruguai}}
La [[cultura]] de l'Uruguai té les seves arrels en nombroses tradicions i orígens diversos. D'una banda, la cultura que va deixar el passat indígena del país, abans de l'extermini dels indis natius. Per ununa altrealtra, l'enorme i important influència europea de finals dedel segle XIX i fins a començaments i a mitjans dedel segle XX. I, finalment, la influència d'origen [[Àfrica|africà]] que, encara que és minoritària, va tenir i té el seu espai en els costums uruguaians.
 
=== Herència ameríndia ===
[[Fitxer:Homage to Spain in Uruguay.jpg|200px|thumb|Homenatge a Espanya, a Montevideo. La verge representa la mare pàtria.]]
[[Fitxer:Mate uruguayo.jpg|thumb|''[[Mate (infusió)|Mate]]'', la beguda nacional de l'Uruguai.]]
El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indígenes que, després de l'arribada dels colons [[Europa|europeus]], es van veure fortament amenaçats. Les ètnies més conegudes són els [[xarrues]] - dels quals s'ha heretat el gentilici pelsper als nascuts al país -, els guaranís, els chanás i els tapís.<ref>{{Ref-web|url= http://www.escueladigital.com.uy/historia/precolonial/indigenas.htm|títol=La Escuela Digital - URUGUAY - Indígenas del territorio uruguayo| consulta=2018-04-18}}</ref>
 
En el cas dels indis xarrues, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula ''gurí'' o ''gurís'', el plural delde la qual és ''gurises'', que es refereix a "petit" o jove de curta edat, és una paraula d'origen xarrua.<ref>{{ref-web|url= http://www.chasque.net/vecinet/charruas.htm|títol=Los Charrúas| editor=Autogestión vecinal (vecinet)|lloc=Montevideo (Uruguai)|llengua= castellà|citació=Els indis xarrues}}</ref>
Tanmateix, a causa de la matança total i indiscriminada d'aquesta tribu a mans del primer president de la República, [[Fructuoso Rivera]], no és possible establir amb exactitud fins a quin punt la societat actual i la xarrua tenen alguna cosa en comú. A excepció d'un monument en honor a l'últim xarrua caigut en el genocidi, TabaréTacuabé, i dels petits estris i restes humanes que es conserven en museus de Montevideo, no queda res més d'aquest grup humà. Per acabar, el nomprenom de pila d'homemasculí Tabaré, que és bastant comú en el país (com per exemple, el nom de l'expresident, [[Tabaré Vázquez]]), també és xarrua.<ref>[http://www.juntacolonia.gub.uy/nomenclator/1999-jl_aborigenes.htm Noms i topònims autòctons (en castellà)]</ref>
 
Els guaranís, que en aquella època habitaven bona part del territori de l'actual Uruguai, després de la invasió per part dels europeus van fugir, en canvi, a regions properes. Els quique s'hi oposaven i feien front als atacs dels colons (com va ser el cas dels xarrues, i per això es parla de "coratge xarrua") eren afusellats o se'ls esclavitzava. Aquesta tribu, la guaraní, que avui habita en gairebé la totalitat del [[Paraguai]] i zones del nord de l'Argentina i el sud bolivià, va deixar moltes proves deen la que aleshores fou la seva terra. Per començar, el nom de l'Uruguai (riu de l'"uru", petita au que habitava la zona; o "uruguá", riu dels cargols o els ocells pintats), així com els noms del Paraguai o Taragüí (a la província argentina de [[Corrientes]]), són d'origen guaraní. Altres [[topònim]]s, com ara ''Tacuarembó'', ''Iporá'', ''Batoví'', i la majoria dels que es concentren al nord del país són també de procedència guaraní.
 
Els chanás i els tapíestapís van ser reduïts per l'Orde franciscà i es van convertir al [[catolicisme]]. Són potser els únics dos grups ètnics nadius que viuen en zones rurals de l'interior de l'Uruguai, en l'actualitat. Tanmateix, és important deixar en clar que a causa que molts d'ells es van casar amb colons europeus, la seva descendència és criolla i mestissa, així com els seus costums.
 
Dels països veïns, és a dir, Argentina i Brasil, es va introduir un patrimoni cultural important. És possible que entre les tribus existís una espècie de contacte i fins i tot d'organització i intercanvi monetari o de matèries primeres.
 
Quan els colons [[Espanya|espanyols]] i [[Portugal|portuguesos]] van arribar a aquesta regió d'Amèrica, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. ADavant talsd'aquestes inclemències, i a la dura feina de cacera i construcció que realitzaven els indígenes nòmades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resistència per part dels nadius. Allà van descobrir una espècie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i a l'est del Paraguai, i van decidir realitzarfer plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la història han donat un lloc privilegiat a la regió.
 
Els efectes nocius, estimulants i curatius dedel l'[[herba mate|mate]] (molt similars als del te tradicional), es van estendre ràpidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis quítxues, llavors, van adaptar la ''yerba mate'' a la seva vida i en van dir "''matímañana''" (vas o recipient) ade l'espècie de carbassa allargada on es diposita ''l'herba'' i l'aigua calenta per beure el que s'ha castellanitzat comanomenat "''[[mate (infusió)|mate]]''".<ref>{{Ref-web|url= http://www.rau.edu.uy/uruguay/cultura/mate.htm|títol=El mate| consulta=2018-04-18|nom=Red Académica|cognom=Uruguaya}}</ref>
 
A l'Uruguai, a diferència d'altres països de la regió, el ''mate'' característic és el ''cimarrón''.<ref>[http://www.lobuenodeuruguay.com/Internas/termomate.html Article en castellà sobre el mate uruguaià]</ref> Se serveix en un recipient amb forma de carabassó, buidat, que pot ser d'un fruit que es fa servir aper talsa efectesaixò, o bé de fusta o metall. Es diposita l'herbael mate a l'interior del recipient, després de "curar"-lo (és a dir, aconseguirdesprés que s'hagi humitejat i hagi assolit un color i estat propicis per al seu bon ús), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi col·loca una vareta metàl·lica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorció de la infusió, i que es coneix localment com a ''bombilla''. L'acte de servir ''mate'', es coneix com a ''cebar''.
 
El ''mate'', que varia d'acord als gusts del consumidor, pot ser amarg, dolç (si hom hi afegeix sucre), cuit (bullit i servit com a te), amb llet, amb suc de fruites, amb closcapela de taronja o llimona, etcètera. El ''mate'' que més es consumeix a l'interior de l'Uruguai és el que se serveix en un recipient estret, en forma de galeta, i d'allà el seu nom: ''mate galleta'', en castellà.
 
L'hàbit de beure ''mate'' és tot un costum i una tradició pelsper als uruguaians. A tall de comparació, ésÉs tan important com ho és el [[te]] pelsper als anglesos o el [[cafè]] pelsper als colombians. És la beguda nacional per excel·lència i, encara que es conrea al Brasil o el Paraguai, és el producte més consumit per la població.<ref>[http://www.alimentosargentinos.gov.ar/0-3/infusion/yerba_mate/Yerba_mate_2006/Yerba_mate.htm Herba mate (en castellà)]</ref>
 
=== Herència europea ===
[[Fitxer:TortaFrita.jpg|thumb|esquerra|125px|''[[Torta frita]]''.]]
[[Fitxer:AlfajoresTriples.jpg|125px|dreta|thumb|''Alfajores'' de xocolata i sucre amb dolç de llet.]]
El patrimoni europeu va tenir lloc al [[segle XX]]. La seva influència es va veure reflectida en la construcció, els modes d'edificació, els hàbits i, sobretot, en la gastronomia. El país va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la residència i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus països. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al país amb intencionsla intenció de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.
 
Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fàbricafàbriques de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de ''milanesa'', perquè va ser introduïda pels italians.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Univision.com|publicació=Univision|llengua= castellà|url= http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=481613|data=|pàgines=}}</ref> A més, existeixhi ha la milanesa "napolitana", que té formatge i salsa de tomàquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La [[truita d'ous|truita]] espanyola va cobraradquirir certa popularitat, mentre que l'olla [[Andalusia|andalusa]], les espècies catalanes, l'arròs amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.
 
Els [[Anglaterra|anglesos]] van introduir la primera marca de calçat del país, ''Champion'', i per això als calçats esportius se'ls coneix com a ''championes''. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir fàbriques de begudes i processament de menjar.
 
Encara que existeix una gran controvèrsia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se sosté que el [[dolç de llet]] va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans aal servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, també es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si bé una quarta hipòtesi afirma que és d'origen andalús o que va ser creat en el camp argentí el [[segle XVIII]]. El cert és que tant el dolç de llet com la llaminadura de [[xocolata]] o sucre, plena d'aquest dolç, i que es coneix com a ''alfajor'', és molt característic del RiuRío de la Plata i forma part del seu patrimoni gastronòmic, al costat de les coques fregides (o ''[[tortas fritas]]'') de farina i greix boví en oli de gira-sol i que la tradició diu que s'han de consumir els dies de pluja.
 
L'Uruguai i l'Argentina també comparteixen el dia del ''gnocchi'', en què cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tomàquet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de ''caruso'' o ''tuco'' de carn o pesto.<ref>{{Ref-web|url= http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/Chef/noquis.htm|títol=Los Ñoquis del 29| consulta=2018-04-18|llengua=spanish}}</ref> A Colonia, d'altra banda, destaca la producció de [[formatges]] i melmelades casolanes d'origen suís.
=== Altres costums ===
{{AP|Gastronomia de l'Uruguai}}
Quant a la gastronomia, l'Uruguai també destaca per la seva graellada, ''parrillada'' (o barbacoa). Els ''chinchulines'', les pedreresentranyes, i tota mena de carn bovina, ovina i porcina, es consumeixen amb certa regularitat. És comú organitzar una "''parrillada''" (éscom a dir,un esdeveniment social) entre amics o familiars i consumir carn feta a lesla brasesbrasa o en una estufa ade llenya.<ref>[http://www.univision.com/content/content.jhtml;jsessionid=GQGCJQHN40FE4CWIABQCFFQKZAAGMIWC?cid=480935&pagenum=1 Article de ''Univisión'': ''Uruguay, paraíso para carnívoros''] {{es}}</ref> Un itinerarireguitzell de vins i altres begudes alcohòliques solen servir-se deper a la sobretaula. En aquesta línia, la ''grappamiel'' uruguaiana (''grappa'' italiana amb [[mel]]), se serveix com a beguda forta.<ref>[http://www.elgrancatador.com/2007/07/09/una-bebida-para-el-invierno-la-grappamiel/ Grappamiel, una beguda per l'hivern (en castellà)]</ref>
 
L'Uruguai ostenta, des del 13 d'abril de [[2008]], el rècord [[llibre Guinness dels rècords|Guinness]] per haver rostit més de 12.000 quilos de carn bovina, entre més de 1.250 persones i en una graella de 1.500 metres. El país aconsegueix entrar així en el llibre Guinness dels rècords, pel rostit més gran del món.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/368995/0/polemica/uruguay/asado/ Article del diari espanyol ''20 minutos''] {{es}}</ref>
 
=== Ciència ===
=== Música ===
[[Fitxer:Dia del candombe.jpg|thumb|Dia del candombe (2006).]]
Referent a la [[música]], el [[candombe]] representa un dels estils més representatius del país.<ref>[http://www.candombe.org/candombe/que%20es%20candombe.htm Informació sobre el candombe] {{es}}</ref> Va ser introduït pels esclaus africans en l'època colonial i des d'aquestde llavors s'ha tornat molt comú a tots els racons de la societat, tant entre negres com enentre blancs o altres grups ètnics. Les famoses ''murgas'', o les ''llamadas'', organitzades per la col·lectivitat africana a l'Uruguai, celebracelebren amb colors i tambors la clàssica festa i desfilada de disfresses, propera a la festa de [[carnaval|carnestoltes]] - el més llarg del món amb 40 dies de durada - el mes de febrer.<ref>[http://www.oei.org.co/sii/entrega15/art03.htm Organització d'Estats Iberoamericans (OEI)] {{es}}</ref> LaEl ''[[cumparsitatango]]'', ella ''[[pericónmilonga]]'' io ella dansa del ''[[tangopericón]]'' són altres estils musicals uruguaians que barregen ritmes africans, criolls i colonials.
 
En l'actualitat, hi ha grups musicals que combinen ritmes llatins amb rock i pop. Entre els cantautors contemporanis destaquen [[Jorge Drexler]], Jaime Ross, [[Rubén Rada]], Pablo Sciuto, [[Natalia Oreiro]], Pablo Estramín, i [[Alfredo Zitarrosa]].
[[Fitxer:Joaquín Torres García - América Invertida.jpg|thumb|''América invertida'' (1943), de Joaquim Torres-Garcia]]
 
En l'àmbit plàstic i [[literatura|literari]], l'Uruguai va ser el bressol de grans talents artístics. Per començar, el pintor uruguaianocatalà [[Joaquim Torres-Garcia]],<ref>[http://www.joanducros.net/corpus/Joaquim%20Torres%20Garcia.html Breu biografia de Joaquim Torres-Garcia]</ref> al costat del seu compatriota [[Rafael Barradas]], que va viure la major part de la seva etapa artística a [[Catalunya]] i Espanya, són grans icones de l'art avantguardista, ia realista,una respectivament, eni ambdósaltra costatsbanda de l'Atlàntic.<ref>[http://www.l-h.cat/webs/CentreCulturalBarradas/43678_2.aspx Rafael Barradas. Biografia del Centre Cultural Barradas, a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat]</ref> El museu en homenatge a Barradas a l'[[Hospitalet de Llobregat]] i la memòria a Torres-Garcia com un dels autors que van contribuirformar part de a l'escenari artístic català es mantenen ben vigents. L'obra més popular de Torres-Garcia, almenys a l'Uruguai, és ''América invertida'' ([[1943]]). Un altre pintor uruguaià que va destacar fou [[Juan Manuel Blanes]], autor de moltes obres que reflecteixen els fets històrics més importants de l'Uruguai, com ara el desembarcament dels Trenta-Tres Orientals (en el quadre ''El Juramento de los Treinta y Tres Orientales''. [[Pedro Figari]], d'altra banda, amb les seves pintures en [[aquarel·la]] i sense rostres expressius, va destacar pels seus escenaris sobre la societat i els costums uruguaians, entre els quals el ''candombe''.
 
En el camp de les lletres, [[Juana de Ibarbourou]], filla de [[País Basc|bascs]] i més coneguda com a ''Juana de América'', es va donar a conèixer a tot Llatinoamèrica amb els seus relats i la seva [[poesia]]. [[Delmira Agustini]], de pares [[itàlia|italians]], va enamorar molts lectors amb la seva poesia sobre temes gòtics i va sorprendrecommoure tothom amb la seva mort primerenca, arranassassinada d'unpel homicidiseu exmarit. [[Horacio Quiroga]], nascut a [[Salto (Uruguai)|Salto]], va escriure contes i relats infantils, així com històries de por, terror, bogeria i mort; generalment és comparat amb l'escriptor nord-americà [[Edgar Allan Poe]], tant per la seva forma d'escriure com pel seu tràgic final. Cal citar també [[Felisberto Hernández]], que contribuí de manera molt singular a la literatura fantàstica llatinoamericana. Altres autors més contemporanis són [[José Enrique Rodó]], [[Mario Benedetti]], [[Juan Carlos Onetti]], [[Eduardo Galeano]], [[Bartolomé Hidalgo]],<ref>[http://www.elpelao.com/letras/3388.html Introducció a la literatura gautxesca] {{es}}</ref> [[Feliciano Sánchez]] o [[Carlos Liscano]], que va escriure sobre la dictadura militar uruguaiana de la [[dècada del 1970]], i altres autors promoguts per concursos literaris. Dins dels autors que van contribuir a la [[literatura francesa]] [[romanticisme|romàntica]], destaquen [[Jules Laforgue]] i el [[Comte de Lautréamont]]. En l'espai contemporani, destaca l'assagista i crític, nascut a Montevideo, [[Jules Supervielle]].
 
Quant a la [[filosofia]], [[Carlos Vaz Ferreira]] va impulsar nombrosos projectes i va fundar la Facultat d'Humanitats de la Universitat de la República, a més d'implantar l'assignatura en els centres d'ensenyament secundari. La seva obra ''Fermentario'', sobre la [[ciència]] i la pràctica, o l'abstracte i el mundà, en plans metafísics, van aportar un bon cabal de coneixement a la teoria filosòfica del segle XX.
 
En el [[teatre]] del segle XX hi va tenir un paper important l'obra de l'actriu uruguaianocatalana [[Margarida Xirgu]], que va aconseguir revolucionar la comèdia nacional i va influir en les generacions posteriors d'actors. Les seves representacions al Teatro Solís de Montevideo li van valer fama i reconeixement.<ref>[http://www.diariolarepublica.com/suplementos/mujeres/bin/core.mv?accion=BUILD_NOTE&registro=14&dia=28&mes=12&anio=2002 Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaià ''La República'']</ref>
 
En el [[cinema]] cal citar un altre català, [[Fèlix Oliver]], pioner del cinema a l'Uruguai.
[[Fitxer:Diego Forlán.jpg|100px|thumb|Diego Forlán amb la samarreta de la Selecció de Futbol de l'Uruguai.]]
 
L'[[esport]] amb més seguidors a l'Uruguai és el [[futbol]].<ref>[http://w.com.uy/uruguay-todo/uruguay.html Informació sobre l'Uruguai: Futbol com a esport nacional]</ref> Històricament el futbol ha estat un element fonamental en elpel que refereixfa a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecció internacional de la imatge de l'Uruguai com a país, alsa començaments del segle XX. [[Asociación Uruguaya de Fútbol|"La celeste"]] (renom històric de la selecció uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar a Europa amb les seves presentacions olímpiques i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'univers esportiu, col·locant al futbol sud-americà en ella més alt àmbit dealta consideració en una època en què l'esmentatel continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (i l'Uruguai, en particular, desconegut a tots els mapes, no solnomés al futbolístic). L'Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als [[Jocs Olímpics]] (París 1924 i ÁmsterdamAmsterdam 1928), sent durant 80 anys l'únic país sud-americà a ocupar el màxim llocnivell olímpic, un honor compartit aradesprés amb l'Argentina des de [[Jocs Olímpics d'estiu de 2008|Pekín 2008]] ​ i amb Brasil des de [[Jocs Olímpics d'Atenesestiu 2004de 2016|AtenesRío 2004de Janeiro 2016]] .(vegeu [[Uruguai als Jocs Olímpics]]).<ref>{{Ref-publicació|article=Athletes - Famous Olympic Athletes, Medalists, Sports Heroes|publicació=International Olympic Committee|llengua=en|url=http://www.olympic.org/uk/athletes/results/search_r_uk.asp|data=2018-02-20}}</ref>
 
Uruguai ocupa el primer lloc en quantitat de [[Copa Amèrica de futbol|copes Amèrica]], amb 15, seguit parper l'Argentina amb 14 et14i pel Brasil, que en té 7. En elPel que refereixfa a títols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la [[Copa del Món de Futbol]] (el [[Copa del Món de Futbol de 1930|1930]]<ref>[http://www.notasdefutbol.com/2006/03/16-uruguay-primer-campeon-del-mundo Notes de futbol: Uruguai, primer campió del món]</ref> i el [[Copa del Món de Futbol de 1950|1950]],<ref>[http://www.fifa.com/mm/document/fifafacts/mcwc/ip-201_10e_fwcdraw-history_8842.pdf Història de la Copa del Món de Futbol] {{en}}</ref> sent aquest un últim un èxit esportiu històric i un dels moments més dramàtics i inoblidables de la història del futbol uruguaià, la final del qual és coneguda des de llavors amb el renom del "''Maracanazo''"). A nivell de clubs, [[Club Nacional de Football|Nacional]] i [[Club Atlético Peñarol|CA Peñarol]], els dos principals equips uruguaians, han representat a l'Uruguai de forma magnífica, obtenint-hi tots dos vuit [[Copa Libertadores de América]] i sis [[Copa Intercontinental de futbol|Copes Intercontinentals]], a més d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de títols internacionals que els permeten ocupar, fins al novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Rànquing de Clubs de la [[CONMEBOL]] (Peñarol 1094 ptes.punts, [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] 1023 ptes.punts, Nacional 960 ptes.punts).<ref>[http://www.conmebol.com/ranking_index.jsp?slangab=S Rànquing de Clubs de la CONMEBOL] {{es}}</ref>
 
Hi ha molts jugadors uruguaians que formenhan format part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres països europeus i asiàtics. Entre els més destacats aen d'Espanyael futbol espanyol trobem [[Luis Alberto Suárez Díaz|Luís Suárez]], estandel [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]]; [[Diego Forlán]], de l'[[Atlético de Madrid]]; [[Pablo Gabriel García Pérez|Pablo García]], del [[Real Murcia]]; [[Walter Pandiani]], de l'[[Osasuna]], [[Ernesto Javier Chevantón|Ernesto Javier Chevantón,]] del [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla]]; i [[Fabián Estoyanoff]] del [[Real Valladolid Club de Fútbol]].
 
Altres esports que gaudeixen de molta popularitat són el [[bàsquet]] i el [[rugbi]], que últimamenthan haanat guanyatguanyant més adeptes, així com el [[ciclisme]]; en els [[Jocs Olímpics de Sydney 2000]], [[Milton Wynants]] va guanyar una medalla de plata, tornant a posar l'Uruguai al medaller després de 36 anys.
 
=== Festes ===
 
''Notes'':
* ''Arran de la naturalesa laica de l'estat uruguaià, les festivitats cristianes (Setmana Santa i Nadal) reben oficialment altres noms ("Semana de turismo" i ''Día de la familia''). Tanmateix, excepte la Setmana Santa, les mateixes són conegudes popularment pel seu nom cristià. Aquesta última se liés anomenaanomenada indistintament Santa, de Turisme, Criolla, o de la Volta Ciclista''.
* ''En els anys en què hi ha canvi de comandament presidencial (els acabats en 0 o en 5), l'[[1 de març]] és firat no laborable''.
* ''Els dies de descans no laborables són sempre inamovibles.''
{{principal|Història de l'Uruguai}}
[[Fitxer:Caseros.jpg|200px|esquerra|thumb|Batalla de Caseros.]]
Abans de les exploracions [[Espanya|espanyola]] i [[Portugal|portuguesa]], el territori estava poblat per algunes ètnies indoamericanes nòmades, d'entre les quals destaquen els [[xarrues]] i els [[guaranís]].<ref>John Street: ''Artigas and the Emancipation of Uruguay.'', Edicions: Cambridge University Press, o. O. 1971, {{ISBN|0-521-06563-1}}</ref>
 
Els primers assentaments [[Europa|europeus]] van ser els de [[Villa Soriano]], [[Colonia del Sacramento]] i [[Montevideo]]. Els espanyols ess'hi van assentarestablir a partir del [[1726]], any en què es produeix la fundació de Montevideo, a causa de l'avanç de les tropes portugueses a-i travésla deconsegüent l'actual territorifundació uruguaiàde iciutats- a la fundacióarreu de ciutatsl'actual perterritori aquestsuruguaià.
 
La ciutat de Montevideo es va fundar amb caràcter militar i mercantil, i va ser una important plaça militar -al sud- dels dominis realistes de l'[[imperi Espanyol]] al sud durant el [[segle XVIII]] i el principal port de l'estuari de la [[Riu de la Plata|Plata]]. La importància de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, [[Buenos Aires]].
 
El [[1798]] i entre el [[1806]] i [[1807]] es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repel·lir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la [[Revolució de Maig]] de [[1810]] i durant l'alçament revolucionari de les províncies del Plata, Montevideo es manté fidel a les autoritats espanyoles.<ref>Pacheco Schurmann; Sanguinetti Coolighan: ''Historia del Uruguay desde la Época indígena hasta nuestros Días.'', Edicions: Palacio del Libro, Montevideo, 1957</ref>
 
Al començament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independència a [[Sud-amèrica]]. El territori de la [[Banda Oriental]] - sota el poder de Buenos Aires -, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'[[Brasil|Imperi del Brasil]], influït per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexarannexionar el territori el [[1821]], després d'una invasió per part de Portugal el [[1816]], però l'Uruguai va declarar-ne la independència el [[1825]] i el [[1828]] - amb la [[Convenció Preliminar de Pau]] de [[Rio de Janeiro]] i amb interessos del [[Regne Unit]] - es va convertir en un país independent, sota tutela dels seus dos poderosos veïns fins a l'any [[1830]], quan adquireix la sobirania plena i absoluta.
[[Fitxer:Tabare Vasquez.jpeg|thumb|Tabaré Vázquez i el vicepresident Rodolfo Nin Novoa.]]
L'Uruguai va experimentar inestabilitat política i econòmica durant el [[segle XIX]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] l'economia es va col·lapsar en diverses ocasions i el govern va començar a perdre el suport ciutadà. Els ''Tupamaros'', un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb violència i van provocar la repressió per part del govern i la suspensió dels drets individuals. Finalment, el [[1973]], l'exèrcit va prendre el poder, donant inici a un període d'onze anys de [[Dictadura militar de l'Uruguai (1973-1985)|dictadura militar]] en un país que havia estat una democràcia estable. El [[1984]] la democràcia va ser restaurada.
 
En les eleccions presidencials realitzades el [[31 d'octubre]] de [[2004]] va resultar elegit [[Tabaré Vázquez]], candidat per la coalició d'esquerra [[Front Ampli|Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria]] amb el 50,6% dels vots, assolint la victòria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. És la primera vegada en la història del país que un partit polític no tradicional, i d'aire [[socialisme|socialista]], accedeix al Poder Executiu.
 
En les eleccions municipals realitzades el [[8 de maig]] de [[2005]], el [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] va obtenir deu intendències, l'EPla coalició Encuentro Progresista-FA[[Front Ampli|Frente Amplio]]-nmNueva Mayoría en va obtenir vuit, i el [[Partit Colorado de l'Uruguai|Partit Colorado]] en va obtenir una.<ref>{{Ref-web|url= http://www.equipos.com.uy/|títol=:: Equipos Consultores {{!}} Servicios profesionales ::| consulta=2018-04-18}}</ref>
 
Pel que fa a les [[eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009|eleccions presidencials]] del [[2009]], el partit oficialista d'esquerra, el Front Ampli, va obtenir un nouel govern sobre l'expresident [[Luis Alberto Lacalle]], amb el triomf del tupamaro [[José Mujica]] sobre l'expresident [[Luis Alberto Lacalle]].<ref>[http://www.lamalla.cat/internacional/article?id=313504 ''L'exguerriller José Mujica, nou president de l'Uruguai''], lamalla.cat</ref><ref>[http://www.esquerra.cat/documents/en/en167-mon.pdf ''Esquerra.cat: Uruguai, la presidència passa de la consulta mèdica al tractor'']</ref>
 
== Notes ==
2.545

modificacions