Els amfibis són [[dioècia|dioisdioics]], és a dir, tenen sexssexes separats, i en mincraftsmolts casos hi ha [[dimorfisme analsexual]].<ref name=duellman/> Presenten [[fecundació]] interna i externa (sobretot els [[urodels]]), i la majoria d'ells són ovípars.<ref name=storer/> Com que els [[ou (biologia)|ous]] no tenen protecció contra la dessecació, la posta normalment es duu a terme en [[aigua dolça]], i la femella pon una miríada de petits ous units per una substància gelatinosa,<ref name=storer/> que també els cobreix, protegint-los dels cops, dels organismes [[patògens]] i dels [[depredador]]s. Els pares no solen cuidar de les cries, car la majoria d'espècies tenen una [[estratègia reproductiva R]]. Algunes excepcions són el [[calàpet de Surinam]], la [[granota de Darwin]]<ref name=hickman/><ref>Busse K. (1970) Care of the young by male Rhinoderma darwini. Copeia 2: 395.</ref> o les espècies del gènere ''[[Rheobatrachus]]'', extintes des de la dècada del 1980.<ref>Barker, J.; Grigg, G.C. & Tyler, M.J. (1995). ''A Field Guide to Australian Frogs''. Surrey Beatty & Sons. pàg. ;350. {{ISBN|0-949324-61-2}}</ref><ref>Angulo A (2002) Anfibios y paradojas: Perspectivas sobre la diversidad y las poblaciones de anfibios. Ecología Aplicada (Perú) 1:105-109.</ref>
Els amfibis han de romandre a prop de l'aigua, com mínim per [[reproducció|reproduir-se]]. Això és cert fins i tot en el cas de les espècies adaptades a climes secs, tot i que algunes, com les granotes del gènere ''[[Eleutherodactylus]]''<ref>El [[gènere (biologia)|gènere]] més gran de [[vertebrats]] en nombre d'espècies.</ref> o les [[pletodòntid|salamandres sense pulmons]], no necessiten aigües obertes.
