Llei de Hooke: diferència entre les revisions

a la 4a linea la F l'he canviat a (F)
(pronom)
(a la 4a linea la F l'he canviat a (F))
En [[mecànica dels medis continus]], la '''llei de Hooke''' enunciada el 1660 pel físic anglès [[Robert Hooke]] (1635-1703) indica que quan un [[sòlid]] és sotmès a una [[força]] de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament. Per estabilitzar aquesta deformació, s'equilibren les forces internes del sòlid amb les externes.<ref>{{GEC|0032914|llei de Hooke}}</ref>
 
La llei de Hooke és la relació entre les forces externes sobre un sòlid [[Elasticitat|elàstic]] amb les deformacions que experimenta el sòlid. Com més grans són les forces aplicades sobre el sòlid, més grans són les deformacions provocades i a més són [[proporcional]]s. Si per exemple, s'aplica una força (F), hi ha una deformació d'allargament (D), i si s'aplica una força 2F s'obtindrà un allargament 2(D).
Aquesta llei no es compleix quan la força aplicada és superior al [[límit elàstic]]. Si s'entra en la [[zona plàstica]], les deformacions deixen de ser proporcionals a la força aplicada.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Molera i Solà|nom = Pere|cognom2= Cruells i Cadevall|nom2= |autor2= Montserrat ''et alii'' |títol= Ciència dels materials|url= |volum= Volum 1 de ''Ciència dels materials''|editorial= Edicions Universitat Barcelona|lloc= Barcelona |data= 2007 |pàgines= 163-168|col·lecció= |isbn= 9788447531783|citació= |ref= }}</ref>
 
Usuari anònim