Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
Atret per aquest ideari, ingressà en les files del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], bona part de la qual els seus membres procedia del [[fabianisme]]; per aquell temps treballava com obrer en els molls del [[Tàmesi]] i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per a qui llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe.
 
El [[1914]] refusà les prerrogatives què, com universitari, la llei l'atorgava, i marxà al front; va estar a [[França]], [[Bèlgica]], [[Gelibolu|Gal·lípoli]] i en l'[[Orient Pròxim]]; va ser ferit de gravetat i assolí el grau de major. El [[1919]] inicià llurs activitats com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End. [[James Ramsay MacDonald]] el va nomenar ([[1924]]) el seu secretari parlamentari en la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]]; fou per aquest temps quan aprengué aquells mecanismes i subtilitzes del joc polític que li servirien posteriorment per assolir talla d'estadista internacional.
 
Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar la seva propietat. També va nomenar inspectors sanitaris, reduint la taxa de [[mortalitat infantil]] i va prendre mesures perquè els aturats trobessin feina.
 
[[James Ramsay MacDonald]] el va nomenar ([[1924]]) el seu secretari parlamentari en la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]]; fou per aquest temps quan aprengué aquells mecanismes i subtilitzes del joc polític que li servirien posteriorment per assolir talla d'estadista internacional.
 
== Situat políticament ==
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]]: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta al [[Pla Marshall]] i la recentment fundada [[OTAN]].
 
== Retir ==
925

modificacions