Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
El nou primer ministre [[James Ramsay MacDonald]] el designà pel lloc de sots secretari de Guerra per llurs ja notables dots d'organitzador. Fou un dels membres de la comissió Simon i romangué en el gabinet d'<<Unió nacional>>, que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.
 
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant vint anys. En els anys anteriors a la segona guerra mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del feixisme continental; ell mateix participà, junt als republicans, en la [[guerra civil espanyola]]. EnOcupava encara el càrrec de líder de l'oposició quan va esclatar [[segona guerra mundial|la guerra contra]] l'[[Alemanya]] [[nazi]], i en formar-se el gabinet d'[[Unió nacional]] presidit per [[Winston Churchill]], Attlee fou nomenat viceprimer ministre d'aquest; llavors substituiria al cap conservador en les absències motivades per conferències i viatges; una vegada més, des d'un lloc tantant important, provà llurs dots d'organitzador i estadista. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.
 
== Cap del Govern Britànic ==
EnEl acabargabinet d'Unió Nacional va durar fins a la guerraderrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, comHerbert Morrisson va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de [[1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del [[Govern]], en uns moments què, a pesar de la victòria sobredels AlemanyaAliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
 
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[guerraGuerra fredaFreda]]. Com a primer ministre, portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949.
 
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]]: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta al [[Pla Marshall]] i a la recentment fundada [[OTAN]].
 
== Retir ==
925

modificacions