Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) va ser un polític [[Regne Unit|britànic]] del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], arribant al càrrec de [[Primer Ministre del Regne Unit]]. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].
 
Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,<ref>[http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/poll.aspx?oItemId=661 Ipsos MORI: Rating British Prime Ministers. Rànquing de primers ministres britànics] www.ipsos-mori.com</ref> gràcies al fet d'haver liderat el govern que va establir el modern [[estat del benestar]] al Regne Unit i que reconstruí el país després de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
== Joventut i coneixement del món obrer ==
El [[1914]] refusà les prerrogatives què, com universitari, la llei l'atorgava, i marxà al front; va estar a [[França]], [[Bèlgica]], [[Gelibolu|Gal·lípoli]] i en l'[[Orient Pròxim]]; va ser ferit de gravetat i assolí el grau de major. El [[1919]] inicià llurs activitats com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End.
 
Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar la seva propietat. També va nomenar inspectors sanitaris, reduint la taxa de [[mortalitat infantil]] i va prendre mesures perquè els aturats trobessin feina.{{sfn|Beckett|1998||pp=62–63}}
 
[[James Ramsay MacDonald]] el va nomenar ([[1924]]) el seu secretari parlamentari en la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]]; fou per aquest temps quan aprengué aquells mecanismes i subtilitzes del joc polític que li servirien posteriorment per assolir talla d'estadista internacional.
{{commonscat}}
 
* {{cite book
| last1 = [[Francis Beckett|Beckett]]
| first1 = [[Francis Beckett|Francis]]
| date = 1998
| title = Clem Attlee: A Biography
| publisher = Blake
| isbn = 978-1860661013
| ref = harv
}}
* [[Enciclopèdia Espasa]]. Suplement 1967-68, pag. 210.
 
925

modificacions