Diferència entre revisions de la pàgina «Cristianisme»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de Marki354. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
* [[Unció dels malalts]], signe d'assistència al malalt.
 
Les diverses denominacions sorgides després de la [[Reforma Protestant]] reconeixen molt menys de set d'aquests en nombre variable, en general, els [[protestantisme|protestants]] reconeixen la naturalesa sacramental del baptisme i el Sant Sopar (Eucaristia) i els de línia [[calvinisme|calvinista]] reconeixen la professió de fe equivalent a la Confirmació dels catòlics, però només quan la persona ja és totalment conscient de la seva salvació (actitud que també ha anat guanyant acceptació entre diversos grups catòlics). GroupsGrups [[Anabaptisme|anabaptistes]] i germandats afegeixen la [[immersió]].
 
[[Pentecostalisme|Pentecostals]] i grups [[Moviment carismàtic|carismàtics]] emfasitzen els "dons de l'Esperit" com ara la [[sanitat espiritual]], [[profecia]], [[exorcisme]], parlar en llengües, o (molt ocasionalment) [[maneig de serps]]. Els [[quàquer]]s neguen per complet el concepte de sagrament, però els seus "testimonis" de pau, integritat, uniformitat, i senzillesa poden ser esmentats com a equivalents funcionals. En general, la línia principal protestant tendeix a veure els rituals més una commemoració que un misteri. El seu concepte de pràctiques cristianes inclou actes de pietat personal com l'[[oració (religió)|oració]], lectura de la Bíblia, i un intent de viure d'una forma moralment correcta. Una profunda tradició diu que és impossible per a la gent reformar-se per si mateixa, però que aquest progrés només pot passar amb la gràcia de Déu.
=== Baptisme ===
[[Fitxer: Piero, battesimo di cristo 04.jpg|thumb|Representació del baptisme de Jesús]]
El [[baptisme]] és un ritu usual per mitjà del qual es fa una benvinguda al cristianisme. Involucra ruixar o vessar aigua al front o la immersió en aigua. Es pot aplicar tant a nens com a "creients adults" (el qual pot incloure joves adolescents). Algunes tradicions, com la que mantenen els [[Església baptista|baptistes]] insisteixen que el baptisme per immersió d'adults creients és l'únic mètode vàlid, ja que la paraula per "baptisme" que apareix en el text grec koiné en el qual va ser escrit el Nou Testament,''baptizein'', vol dir "submergir", "capbussar-se". D'altres, com els catòlics i ortodoxos, han reconegut tots dos mètodes en totes les èpoques, però afegeixen restriccions de qui pot dirigir vàlidament el ritual.
 
El baptisme prové de la pràctica jueva de la immersió ('' [[mikveh]] '') per a propòsits d'un ritual de purificació. La pràctica cristiana és derivada de l'anomenat de [[Joan Baptista]] al penediment ('' [[metànoia]] ''), i, segons el [[catolicisme]], és per purificació del [[pecat original]] o, segons la [[protestantisme|pràctica protestant]], per manifestar públicament un nou naixement espiritual. Al contrari que el ritual jueu de la immersió, un cristià només es pot batejar (vàlidament) una vegada.
:* L'[[Eucaristia]] (també anomenada Comunió Santa), és un ritual en el qual petites quantitats de pa i vi es mengen i prenen. Els protestants diuen que ''representen'' el cos i la sang de Crist, ortodoxos i catòlics diuen que es ''transformen'' amb el cos i la sang de Crist (la doctrina de la [[transsubstanciació]]). Les esglésies a la família "litúrgica" (ortodoxos, catòlics i alguns anglicans) veuen això com la part principal del servei, mentre que els protestants ho celebren de manera menys freqüent. En molts casos hi ha restriccions de qui pugui prendre part, per exemple, només catòlics que no es trobin en [[pecat mortal]] poden prendre part en una Església Catòlica.
 
:* Una "collita" de d'"ofrenes" en el qual a les persones se'ls demana que contribueixin amb diners. Els cristians tradicionalment fan servir aquests diners no només per mantenir l'església, sinó també per a obres de caritat de diversos tipus.
 
Hi ha un gran nombre de variacions o excepcions, en algunes ocasions, rituals com baptismes o casaments s'incorporen al servei. En moltes esglésies d'avui, els nens i els joves són excusats d'anar al servei principal per anar a l'[[Escola Dominical]]. Moltes denominacions es desvien del patró general en una forma més fonamental. Per exemple, els [[Església Adventista del Setè Dia|adventistes del setè dia]] es reuneixen en dissabte (el [[Sàbat]] bíblic), no com la resta de les branques del cristianisme, que les fan en diumenge. [[pentecostalisme|Pentecostals]] i [[Moviment carismàtic|carismàtics]] asseguren moure's espontàniament en l'[[Esperit Sant]], en comptes de seguir un ordre formal de servei. En les reunions dels [[quàquer]]s, els participants s'asseuen silenciosament fins que són moguts per l'Esperit Sant per parlar.
En algunes denominacions (principalment les litúrgiques), el servei és dirigit per un sacerdot. En altres (principalment entre protestants), hi ha un [[ministre (religió)|ministre]], [[predicador]] o [[pastor (religió)|pastor]]. Altres grups poden tenir dèficit de líders formals, sigui per principi o per necessitat local. A més, hi ha serveis "grans" d'església, caracteritzats per una gran solemnitat i rituals, i serveis "menors" on una atmosfera més casual preval, fins i tot si el servei en qüestió és de naturalesa litúrgica.
 
A esglésies ortodoxes, la congregació tradicionalment es manté a través de la litúrgia. Els catòlics romans i moltes esglésies protestants segueixen una mica predeterminat on els participants es posen dret per cantar, s'agenollen per pregar, i s'asseuen per escoltar (per exemple, en el sermó). Altres són menys programats, i poden ser molt animats i espontanis. Normalment s'incorpora música, i sovint inclou un [[cor]] o [[orgue]]. Algunes esglésies usen només música ''[[a cappella]]'', sigui com a regla (moltes [[Esglésies de Crist]] objecten l'ús d'instruments musicals en l'adoració) o per tradició (com en l'ortodoxa). Una tendència recent és el creixement de la l'"[[adoració integrada]]", la qual combina la litúrgia amb espontaneïtat. Aquest ordre en l'adoració és sovint un resultat de la influència de la [[renovació carismàtica]] dins de les esglésies que són tradicionalment litúrgiques.
 
=== Estil de vida cristiana ===
=== Pregària ===
 
Totes les versions i variacions conegudes del cristianisme practiquen l'oració. Les oracions cristianes podent ser formulades, improvisades o (segons els carismàtics) inspirades per l'[[Esperit Sant]]. Les oracions normalment s'agrupen en categories d'acció de gràcia, adoració, petició, intercessió i comunió. Les oracions cristianes poden ser dirigides a Déu Pare, a Crist o un [[sant]] (en el cas dels catòlics i ortodoxos). Els catòlics han desenvolupat una pràctica devocional de pregar al [[rosari]]. Entre les oracions formulistes el [[Pare Nostre]] i els [[Llibre dels Salms|Salms]], i en cercles catòlics el l'[[Ave Maria]] són molt comuns.
 
La pregunta per l'eficàcia de l'oració és plena de disputes teològiques. Algunes esglésies ensenyen que l'oració és capaç d'alterar l'ambient físic, tenint en compte coses com la sanitat espiritual. Exemples d'aquest tipus d'esglésies inclouen la [[Ciència Cristiana]] així com diverses esglésies del [[Nou Pensament]].
204

modificacions