Revisió del 10:42, 14 gen 2019 modifica 62.43.203.252 (discussió) al Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:45, 14 gen 2019 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.644 edits m Revertides les edicions de 62.43.203.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula d'artista}} '''Joan Miró i Ferrà''' ([[Barcelona]], [[20 d'abril]] de [[1893]] - [[Palma]], [[Mallorca]], [[25 de desembre]] de [[1983]]) va ser un [[pintor]], [[escultor]], [[gravador]] i [[ceramista]] [[catalans\|català]], considerat un dels màxims representants del [[surrealisme]]. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu ~~aís~~país. Les seves primeres obres mostren fortes influències [[fauvisme\|fauvistes]], [[cubisme\|cubistes]] i [[expressionisme\|expressionistes]], evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre ''[[La masia (Miró)\|La masia]]'', de [[1921]]-[[1922]], que evoca el [[Mas Miró\|mas d'estiueig de la família]] a [[Mont-roig del Camp]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html "Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano"], ''La Vanguardia'', 14 maig 1991, p.8 {{es}} [Consulta: 26 febrer 2014]</ref> A partir de la seva estada a [[París]], la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del [[surrealisme]] però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.<ref>{{GEC\|0042852}}</ref> En nombroses entrevistes i escrits que daten de la [[dècada del 1930]], Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'[[estètica]] d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.<ref name="hgs">Hugnet, Georges, ''Joan Miró ou l'enfance de l'art'', [[Cahiers d'Art]] núm. 7-8, 6ème année, París, pàg. 335-340</ref> Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus [[Budisme Zen\|zen]] i per l'[[expressionisme abstracte]] dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic [[Josep Lluís Sert i López\|Josep Lluís Sert]]. Miró va morir a Palma als noranta anys. Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la [[Fundació Joan Miró]], fundada el [[1975]] i ubicada a [[Barcelona]]. Es tracta d'un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l'[[art contemporani]], constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d'obra seva a la [[Fundació Pilar i Joan Miró]] de [[Palma]], al [[Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou\|Centre Georges Pompidou]] de [[París]], al [[Museu d'Art Modern de Nova York\|MoMA]]<ref name=":0">{{Ref-llibre\|cognom = \|nom = \|títol = Joan Miró\|url = \|edició = \|llengua = anglès\|data = 1993\| editorial = [[Museum of Modern Art]] \|lloc = [[Nova York]] \|pàgines = \|isbn = 0870704303\| editor = James Leggio\|lccn = 93-78390}}</ref> al [[Museu Reina Sofia]] i a l'[[Espacio Miró]] de Madrid, al [[Museu Guggenheim (Nova York)\|Guggenheim]] de [[Nova York]], a la [[Tate Modern]] de [[Londres]] i al [[Moderna Museet]] d'[[Estocolm]]. == Biografia == [[Fitxer:121_Aquí_va_néixer_Joan_Miró,_pge._Crèdit-2.jpg\|thumb\|esquerra\|Placa de la casa natal de Miró al [[passatge del Crèdit]]]] Miquel Miró i Adzeries, fill d'un ferrer de [[Cornudella de Montsant]], tenia un taller d'[[orfebreria]] i rellotgeria a la porteria del número 34 del [[carrer de Ferran]] de [[Barcelona]].{{sfn\|Permanyer\|2003\|p=11}}{{efn\|Més endavant el negoci va prosperar i es va convertir en ''El Acuárium'', a la Plaça Reial, 4.}}{{sfn\|Malet\|1992\|P=9}} Allà va conèixer Dolors Ferrà i Oromí, filla d'un [[Ebenisteria\|ebenista]] mallorquí. Es van casar i van establir la seva residència al [[passatge del Crèdit]], on van néixer els seus dos fills, Joan i Dolors. Joan Miró i Ferrà va néixer el [[20 d'abril]] de 1893 a les nou del vespre, al primer pis del número 4 del [[passatge del Crèdit]].{{sfn\|Permanyer\|2003\|p=11}} Li van posar el nom del seu avi matern, Joan Ferrà.{{sfn\|Permanyer\|2003\|p=12}} Un any després, el 9 de desembre de 1894 va néixer el seu germà, Miquel Miró, que va morir el 12 de maig de 1895, amb cinc mesos de vida.<ref name=":0" /> El 16 de març de 1896 neix una germana, Josefa, que moriria al cap de poc. Més endavant, el 1897, va néixer la seva germana Dolors.{{sfn\|Permanyer\|1992\|p=10-12}}

Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions