Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 62.43.203.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 12:
El 1900 Miró va començar a anar a l'escola privada del carrer del Regomir, 13, on assistiria, entre d'altres, a classes de dibuix.<ref name=":0" /> No era un bon alumne. Més endavant, el 1907, va començar a estudiar [[comerç]], segons desig del seu pare, per així poder tenir una bona formació i aconseguir d'ésser «algú a la vida». Davant el desig del seu fill de matricular-se a l'[[Escola Llotja]] de dibuix, i en tenir la possibilitat d'assistir a les classes nocturnes, el seu pare ho va acceptar com si fos un passatemps per al noi. A la Llotja va rebre la influència de dos mestres: [[Modest Urgell]] i [[Josep Pascó]], tal com ho demostren diversos dibuixos de l'època conservats a la [[Fundació Joan Miró]].{{efn|Els dibuixos datats de l'any 1907, conservats a la [[Fundació Joan Miró]], són una bona prova de la influència exercida per Modest Urgell. També hi ha uns dibuixos de 1972, fets amb una simple però ferma línia horitzontal, que porten la inscripció: «Hommage à Urgell», i resumeixen el gran afecte que Miró va guardar sempre vers el seu mestre De les classes rebudes per [[Josep Pascó]], professor d'[[arts decoratives]], es conserven també uns dibuixos d'aire [[modernisme|modernista]] de 1908-1909, com el disseny d'uns fermalls representant un [[paó]]. D'aquest professor va aprendre la simplicitat de l'expressió i les tendències artístiques del moment.}}<ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6764&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Hommage à Urgell | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6722&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Paó | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }} i una [[serp]].</ref><ref>{{ref-web |url= http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6718&CISOBOX=1&REC=1 |títol=Paisatge. Fitxa de l'obra Serp | consulta=28 d'agost de 2011 |obra= | editor=Fundació Joan Miró |data=2011 |llengua= }}</ref>
 
El 1910, amb disset anys, va acabar els seus estudis de [[comerç]] i va entrar a treballar durant dos anys com empleat en l'[[adroguer]]ia ''Casa Dalmau i Oliveres'', ubicada al Passeig de la Indústria, 14, avui Passeig Picasso,{{sfn|Permanyer|2003|p=17}} fins que una [[febre tifoide]] el va obligar a retirar-se a la casa familiar que els seus pares tot just havien comprat al poble de [[Mont-roig del Camp]], ara conegut com a [[Mas Miró]], on es passà dos mesos al llit.{{sfn|Permanyer|2003|p=18}} Fou allà on el paisatge esdevindria un clar estímul a la seva pintura i on Miró va prendre la ferma resolució de ser pintor i, tot i que amb reticències, va comptar amb el permís patern. hola porque lo quitas
 
El 1912 va ingressar a l'acadèmia d'art dirigida per [[Francesc d'Assís Galí i Fabra|Francesc Galí]], on va conèixer les últimes tendències artístiques europees i on assistiria les tardes de 3 a 5 fins que es va clausurar el centre, el 1915.<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/arte/arado/cielo/elpepuculbab/20080823elpbabart_5/Tes |títol=El arado del cielo | consulta= 9 d'octubre de 2011 |cognom=Calvo Serraller |nom=Francisco |enllaçautor= |llengua= castellà |obra=El País |data=23/08/2008 }}</ref>{{sfn|Permanyer|2003|p=179}} Mentrestant, de 7 a 9. també assistia al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]], on rebia classes de dibuix de la natura. Fou aquí on Miró va descobrir la seva passió per la [[poesia]]{{sfn|Permanyer|2003|p=18}} i on va fer amistat amb [[Josep Francesc Ràfols]], [[Sebastià Gasch]], [[Enric Cristòfor Ricart]] i [[Josep Llorens i Artigas]], amb els qui anys més tard constituïren el grup artístic [[Agrupació Courbet]]. Poc després es va començar a interessar per la [[poesia]] i per les revistes d'[[avantguarda]]. El 1916 va conèixer el galerista i marxant [[Josep Dalmau i Rafel|Josep Dalmau]].{{sfn|Permanyer|2003|p = 28}}