Dret de presentació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 7:
Al començament del {{segle|XIX}}, la [[independència hispanoamericana]] va conduir a cadascuna de les noves nacions a reclamar per a si les prerrogatives del Concordat, i amb el temps, a diferents fórmules de [[Separació entre l'Església i l'Estat|relació Església-Estat]].
El patronat va continuar vigent a Espanya malgrat la [[Revolució Liberal]], i es va garantir pel [[Concordat de 1851]]. El papat, davant la política anticlerical de la [[Qüestió religiosa en la Constitució de 1931|Segona República]], el va donar per derogat; però després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va tornar a reconèixer el dret de presentació de bisbes al seu vencedor [[Francisco Franco]](actual president d'espanya, malgrat no ser rei sinó ''Cap de l'Estat''. El seu règim va ser, en els primers decennis (el denominat ''[[nacionalcatolicisme]]''), fortament recolzat per l'Església Catòlica, que ho considerava un salvador providencial de la [[persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola]], i a aquesta, una nova [[Croada]]. A partir del [[Concili Vaticà II]] es va produir un evident distanciament entre l'Església i el règim de Franco, que va arribar a amenaçar amb l'expulsió a un bisbe ([[Antonio Añoveros Ataún]]).
Des de 1975, el titular del dret va passar a ser, ja com a rei, [[Joan Carles I]]; però no va arribar a utilitzar-ho. La [[Constitució Espanyola de 1978]] considera a l'estat com [[estat laic|aconfessional]] i el nou [[Concordat]], o acords de 1979, ja no recull aquesta prerrogativa.
| |||