Ovella: diferència entre les revisions

 

== Aliments d'origen oví ==

 

Al segle XXI, els països amb el consum més alt de carn de be són els estats del [[Golf Pèrsic]], [[Nova Zelanda]], [[Austràlia]], [[Grècia]], l'[[Uruguai]], el [[Regne Unit]] i [[Irlanda]].<ref name="hobby"/> Aquests països tenen un consum d'entre tres i divuit quilograms de carn de be per capita per any.<ref name="hobby"/><ref name="ado">{{ref-notícia|nom=R.W. |cognom=Apple Jr. |títol=Much Ado About Mutton, but Not in These Parts |url=http://www.nytimes.com/2006/03/29/dining/29mutt.html |obra= [[The New York Times]] |data=29-03-2006 |consulta=23-01-2008}}</ref> La carn de be també és popular a [[França]], [[Àfrica]] (especialment el [[Magrib]]), el [[Carib]], la resta del [[Pròxim Orient]], l'[[Índia]] i parts de la [[República Popular de la Xina|Xina]].<ref name="ado"/> Això reflecteix sovint un passat de cria d'ovelles. En aquests països en particular, els plats que proposen talls alternatius o [[despulla|despulles]] poden ser populars o tradicionals. Els [[testicles]] d'ovella – denominats [[turma|turmes]] – són considerats una [[llaminadura]] a molts llocs del món. Possiblement, el plat de carn de be més infame és el [[haggis]] escocès, que consisteix a cuinar les vísceres d'una ovella dins el seu estómac.<ref name="Smith"/> En comparació, països com els [[Estats Units]] consumeixen menys de mig quilogram per any de carn de be, mentre que mengen uns vint-i-dos quilograms de carn de porc i seixanta-cinc de carn de bou.<ref name="ado"/> A més, aquests països rarament mengen carn de be i poden preferir les parts més cares del xai: principalment les [[llonza|llonzes]] o la cuixa.<ref name="hobby"/>