Diferència entre revisions de la pàgina «República d'Irlanda»

La resta dels [[Voluntaris Irlandesos]], que s'oposaven a donar suport al Regne Unit durant el conflicte, van iniciar una insurrecció armada contra el domini britànic durant l'[[alçament de Pasqua]] de 1916, juntament amb l'[[Exèrcit Ciutadà Irlandès]]. Aquest va començar el 24 d'abril de 1916 amb la [[Proclamació de la República irlandesa|declaració irlandesa d'independència]]. Després d'una setmana de combats intensos, principalment a Dublín, els rebels supervivents es van veure obligats a rendir les seves posicions. La majoria d'ells van ser empresonats, però quinze dels presoners (inclosos la majoria dels seus líders) van ser executats com a traïdors al Regne Unit. Entre els assassinats es trobaven [[Patrick Pearse]], portaveu de l'alçament i la persona que havia assenyalat el començament del mateix als voluntaris, així com [[James Connolly]], destacat socialista i fundador del sindicat [[Treballadors Industrials del Món]], així com dels moviments sindicals d'Irlanda i Escòcia. Aquests esdeveniments, juntament amb la [[crisi conscriptiva de 1918]], van tenir un efecte molt profund en el canvi de pensament de l'opinió pública irlandesa.<ref>{{cite web |url=http://www.waterfordmuseum.ie/exhibit/web/Display/article/283/1/The_Hay_Plan__Conscription_In_Ireland_During_WW1_Introduction.html |title=The Hay Plan & Conscription in Ireland During WW1 |last1=Hennessy |first1=Dave |publisher=Waterford County Museum |accessdate=6 September 2018 }}</ref>
 
El gener de 1919, després de les [[Eleccions al Dáil Éireann de 1918|eleccions generals]] del desembre anterior, 73 dels 106 membres del Parlament elegits a Irlanda formaven part del [[Sinn Féin]], els quals van negar-se a prendre els seus escons a la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]]. En lloc d'això, van formar un Parlament irlandès que van anomenar [[Dáil Éireann (República Irlandesa)|Dáil Éireann]]. Aquest ''[[An Chéad Dáil|primer Dáil]]'', el gener del 1919, va emetre una [[declaració d'independència]] i va proclamar la [[República Irlandesa]]. La declaració era, principalment, una reafirmació de la [[Proclamació de la República irlandesa|Proclamació del 1916]], amb la provisió addicional de que Irlanda ja no formava part del Regne Unit. La nova República Irlandesa va ser reconeguda internacionalment només per la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|República Soviètica de Rússia]].<ref>{{cite book |first=Desmond |last=Fennell |title=Heresy: the Battle of Ideas in Modern Ireland |publisher=Blackstaff Press |location=Belfast |year=1993 |isbn=0-85640-513-2 |page=33 |quote=Both the new Irish Republic and the labour movement were sympathetic to the new soviet regime in Russia. The government of the Soviet Union recognised the Republic, and the Dáil authorised the establishment of diplomatic relations.}}</ref> L{{'}}''{{lang|ga|[[Aireacht]]}}'' (Ministre) de la República Irlandesa va enviar una delegació liderada per un ''{{lang|ga|[[Ceann Comhairle]]}}'' (Cap del Consell, o portaveu,m del Daíl) [[Seán T. O'Kelly]] a la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París]] del 1919, però no va ser admès.
[[File:Dáil Chamber.jpg|thumb|left|El 1922 es va establir un nou parlament, anomenat ''[[Oireachtas de l'Estat Lliure Irlandès|Oireachtas]]'', del qual el [[Dáil Éireann]] es va convertir en la [[cambra baixa]].]]
 
16.352

modificacions