Revisió del 21:57, 14 gen 2019 mostra codi font PepCC (discussió \| contribucions) Autopatrullats 1.675 edits Es desfà la revisió 20686990 de 95.23.236.136 (Discussió) Etiqueta: Desfés ← Edició anterior		Revisió del 22:06, 14 gen 2019 mostra codi font 95.23.236.136 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia}}{{nom vulgar\|Conill\|JumpingRabbit.JPG\|[[Conill de Florida]]\|Dins la família [[Leporidae]]: ~~Dins la família [[Leporidae]]:~~ * gènere ''[[Brachylagus]]'' * gènere ''[[Bunolagus]]'' Linha 10 ⟶ 9: * gènere ''[[Pronolagus]]'' * gènere ''[[Romerolagus]]'' * gènere ''[[Sylvilagus]]''\|Génere=Pot ser masculí o femení\|Es molt mono=I ho saps}} }} Els '''conills''' són un grup de [[mamífers]] de la família dels [[lepòrids]] que no es correspon amb cap [[tàxon]] en particular. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s'anomenen «conills» es reparteixen en deu [[gènere (biologia)\|gèneres]] diferents (tots els de la família Leporidae tret de ''[[Lepus]]''). Linha 22 ⟶ 20: Els nadons són cecs i sense [[pèl]].[[Fitxer:Rabbit nest.JPG\|thumbnail\|Un niu de conill amb cries]] == Nutrició == Els conills són ~~[[herbívors]]~~carnivors. La dieta es compon de diversos vegetals amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de [[cel·lulosa]] i no gaires de [[sucres]] simples o [[midó]], que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar sovint perquè aquest trànsit es mantingui, i per això constantment n'ingereixen petites quantitats. S'ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds. Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta. Pel que fa a l'aigua, és convenient saber que requereixen de 3 a 5 litres d'aigua fresca. == Hàbitat == Linha 30 ⟶ 28: Els ulls dels conills, són més laterals que els de molts altres mamífers; això els brinda una visió més panoràmica, amb la qual poden detectar qualsevol predador proper. '''Vòmit''': Asco '''Vòmit''': Els conills no poden vomitar pel petit lumen pilòric que tenen, cosa que els predisposa a acumulació de pèl en l'[[estómac]]. També tenen pèl a l'estómac perquè quan es netegen les potes o qualsevol altra part del cos també llepen el pèl que els queda enganxat a la [[Llengua (múscul)\|llengua]] i se'ls empassen i els queden a l'estómac. '''Ossos:''' L'[[esquelet]] del conill és molt fràgil i representa solament el 8% del total del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan cobertes per una gran quantitat de múscul, són molt susceptibles de patir [[Fractura (medicina)\|fractures]]. Linha 59 ⟶ 57: === Gastronomia === [[Fitxer:Conill trossejat per cuinar.jpg\|thumb\|~~Conill~~Gent ~~trossejat per cuinar~~dolenta]] La [[carn de conill]] es menja en alguns països. == Marca Q== [[Fitxer:Logotip marca Q.jpg\|thumb\|Logotip marca Q\|alt=Es una lletra]] La carn de conill criada a Catalunya pot adherir-se al segell alimentari [[Marca Q]] de qualitat alimentària, certificació oficial atorgada pel [[Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya]] regulat per l'ordre de 29 de setembre de 2000,<ref>{{ref-web\|url=http://agricultura.gencat.cat/web/sites/agricultura/.content/01-departament/normatives/2000/enllacos-documents/fitxers-binaris/00265086.pdf\|consulta=28 desembre 2015\|títol=ORDRE de 29 de setembre de 2000, per la qual es reglamenta la utilització de la Marca Q per a la carn de conill. (DOGC núm. 3245, de 16.10.2000, pàg. 13213)\|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>

Conill: diferència entre les revisions