Hedy Lamarr: diferència entre les revisions

A l'heroïna de ''[[The Strange Woman]]'', ''[[Experiment perillós]]'', ''[[Samson and Delilah]]'', ''[[Dishonored Lady]]'', ''[[Lady of the Tropics]]'', ''[[Tondelayo]]'', li han faltat certament clàssics, però ha interpretat des d'Helena de Troia fins a Joana d'Arc, passant per nombrosos gèneres, del ''western'' a l'espionatge, del melodrama a la comèdia. La seva destacable bellesa està sempre incontestada. La seva mala reputació tendeix a esborrar-se.

 

[[Fitxer:Hedy Lamarr Argentinean Magazine AD.jpg|thumb|220px|Hedy Lamarr el 1934]]Al final dels anys trenta, una nova generació d'actors i d'actrius envaeix Hollywood per a felicitat dels estudis i del públic, grans consumidors de carn fresca. Una multitud de joves belleses s'imposen ràpidament: la desvergonyida [[Lana Turner]], nova Harlow platí, l'atordidora [[Rita Hayworth]], la misteriosa [[Gene Tierney]], la rossa irlandesa [[Maureen O'Hara]], que en technicolor evoca una posta de sol, [[Betty Grable]], que precedia [[Marilyn Monroe]], [[Linda Darnell]], «l'àngel de Hollywood», [[Ida Lupino]], [[Vivien Leigh]]... Entre totes aquestes dones, dos productors, i no menors, distingeixen Hedy Lamarr, que es beneficia no sols de la seva bellesa espectacular, sinó igualment de la seva distinció europea i d'una experiència ja llarga, puix havia debutat en el cinema el 1930. Esdevé per a [[Louis B. Mayer]], el president de la [[Metro-Goldwyn-Mayer]], i per a [[Walter Wanger]], destacable descobridor de talents, «la dona més bella del món» —cosa que significa «la dona més bella de la pantalla»— succeint una [[Greta Garbo]] que trontollava sobre el seu pedestal, considerada desgastada als trenta-dos anys.