Palau de la Música Catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 65:
[[Fitxer:Palau Musica Catalana a.JPG|thumb|Façana principal coberta amb la pantalla de vidre d'[[Òscar Tusquets i Guillén]].]]
[[Fitxer:PalauMusicaNovaFacana-1650b.jpg|thumb|Extrem de la façana nova. Angle amb el carrer de Sant Pere més Alt.]]
Està viva cataluña situada en el carrer [[Sant Pere més Alt]], únic accés fins a l'any [[1989]], fa cantonada amb el carrer [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]], que es resol amb la inclusió del grup escultòric ''[[La cançó popular|La cançó popular catalana]]'', de l'artista [[Miquel Blay]] i reproduïda a mida superior al natural per [[Frederic Bechini]], on estan representats un [[Sant Jordi]], sota una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d'un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l'ancià i els nens. És considerada l'obra cabdal de l'escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia.{{sfn|Fontbona|2003|p=212}} Segons consta a una inscripció al peu de l'escultura, va ser pagada pel [[marquès de Castellbell]] (Joaquim de Càrcer i d'Amat), i va ser inaugurada el dia [[8 de setembre]] de [[1909]]. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt.
 
Altres elements d'aquesta façana són els [[Arc (arquitectura)|arcs]] amb grans columnes de [[maó]] vermell i [[ceràmica]]. Dins de dues d'aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb [[mosaic]], totes amb dibuix diferent; al segon pis els busts dels músics sobre columnes, realitzats per [[Eusebi Arnau]]: d'esquerra a dreta són [[Giovanni Pierluigi da Palestrina|Palestrina]], [[Johann Sebastian Bach|Bach]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de [[Richard Wagner|Wagner]] ja al carrer Amadeu Vives. A la part superior d'aquesta façana un gran frontó en mosaic de [[Lluís Brú i Salelles|Lluís Bru]]<ref>Bru va tenir treballant en exclusiva fins a 14 tècnics durant varios anys. Per tota la façana va cobrar 9.000 pessetes. Font:Lluís Permanyer. [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/04/19/pagina-17/32995803/pdf.html?search=lluís%20bru La Vanguardia 19-04-1987]. Entrevista a Lluís Bru i Borrell nét de Lluís Bru i Salelles.</ref> simbolitza la senyera de l'Orfeó d'[[Antoni Maria Gallissà i Soqué|Antoni Maria Gallissà]] i en el centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a ''[[La Balanguera]]'', poema de [[Joan Alcover i Maspons]], amb música del compositor [[Amadeu Vives]], una peça de les que més interpretava l'Orfeó i que des de [[1996]] és l'himne oficial de [[Mallorca]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Pi de Canamyes|nom=Oriol|títol=Cases modernistes de Catalunya|any=1992| editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=53|isbn=84-297-3607-7}}</ref>
Usuari anònim