Palau de la Música Catalana: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
| localitzacio = C. St. Pere més alt, 11 - c. Amadeu Vives, 1.
}}
Hola nens del cole El '''Palau de la Música Catalana''' és un [[auditori]] de música situat al barri de [[Sant Pere (Ciutat Vella)|Sant Pere]] ([[Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera]]) de [[Barcelona]]. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní [[Lluís Domènech i Montaner]], un dels màxims representants del [[modernisme català]]. La construcció es va portar a terme entre els anys [[1905]] i [[1908]], amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de [[contrafort]]s i [[voltes perimetrals]] d'inspiració [[arquitectura gòtica|gòtica]] i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les [[arts aplicades]]: [[escultura]], [[mosaic]], [[vitrall]] i [[forja]].<ref>Volum 9, ''Historia Universal del Arte, El siglo XX'', 1989, Barcelona, Editorial Planeta, pàg.96-97 {{ISBN|84-320-6689-3}}</ref> Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista [[Lluís Brú i Salelles|Lluís Bru]], els ceramistes [[Josep Orriols i Pons|Josep Orriols]] i [[Modest Sunyol]], els vitralls de la casa [[Antoni Rigalt i Blanch|Rigalt i Granell]] i el [[paviment hidràulic]] de la casa [[Paviments Escofet|Escofet]].<ref>{{ref-publicació|títol=Centenari del Palau de la Música Catalana|publicació="coup de fouet". La revista de la Ruta Europea del Modernisme|pàgines=20|exemplar=11| editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Ajuntament de Barcelona|any=2008}}</ref> I entre els escultors, [[Miquel Blay i Fàbregas|Miquel Blay]], [[Eusebi Arnau i Mascort|Eusebi Arnau]], [[Dídac Massana]] i [[Pau Gargallo i Catalán|Pau Gargallo]].
 
L'edifici va ser encarregat per l'[[Orfeó Català]], fundat el [[1891]] per [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]] i [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]], perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet [[Gran Teatre del Liceu]]. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la [[música clàssica]] com el de la música moderna.
Usuari anònim