Croades: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació
Línia 70:
{{principal|Cinquena Croada}}
 
Va ésser promoguda pel mateix Innocenci III amb la intenció de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa. La primera ofensiva de la Cinquena Croada tenia com a objectiu capturar el port egipci de DamiettaDamieta, la qual cosa s'aconseguí el [[1219]]. L'estratègia posterior requeria un atac contra el poderós [[Dinastia aiúbida|califat aiúbida]] d'[[Egipte]], la presa del [[El Caire|Caire]] i una altra campanya per assegurar el control de la península del Sinaí. Tanmateix, l'execució d'aquesta estratègia no va obtindre tots els seus objectius. L'atac contra El Caire es va abandonar quan els reforços que havia promès l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Frederic II, no es van materialitzar i el riu Nil va experimentar una crescuda. L'agost de 1221 els croats es van veure obligats a retre DamiettaDamieta als egipcis i al setembre l'exèrcit cristià es dispersà.
 
=== Sisena Croada ===
Línia 78:
 
== Lluís IX ==
Van transcórrer gairebé 20 anys entre la croada de Frederic i la següent gran expedició a l'Orient Mitjà, organitzada i finançada pel rei [[Lluís IX de França|Lluís IX]] de França i motivada per la [[Setge de Jerusalem (1244)|reconquesta de Jerusalem]] per part dels musulmans el 1244. Lluís IX va passar quatre anys fent curosos plans i preparatius per a la seua ambiciosa expedició. Al final d'agost de 1248, Lluís i el seu exèrcit van anar fins a l'illa de Xipre, on van romandre tot l'hivern i van continuar els preparatius. Seguint la mateixa estratègia que a la Cinquena Croada, Lluís i els seus seguidors van desembarcar a Egipte, el 5 de juny de 1249, i l'endemà van prendre DamiettaDamieta. El següent pas en la seua campanya, l'atac al Caire en la primavera de 1250, va acabar sent una catàstrofe. Els croats no van poder mantenir els seus flancs, de manera que els egipcis van retenir el control dels dipòsits d'aigua al llarg del Nil. Els egipcis van obrir les rescloses per causar inundacions, les quals van atrapar a tot l'exèrcit croat i Lluís IX va ser forçat a rendir-se l'abril de 1250. Després de pagar un enorme rescat i lliurar DamiettaDamieta, Lluís va marxar per mar a Palestina, on va passar quatre anys edificant fortificacions i consolidant les defenses del regne llatí. A la primavera de 1254 va tornar amb el seu exèrcit a França.
 
El rei Lluís IX també va organitzar la darrera gran croada a Terra Santa el 1270. En aquesta ocasió la resposta de la noblesa francesa va ser poc entusiasta i l'expedició es va dirigir contra la ciutat de Tunísia i no contra Egipte. Va acabar sobtadament quan Lluís va morir a Tunísia a l'estiu de 1270.
Línia 113:
 
=== Conseqüències de les croades ===
La fi dels principats llatins d'Orient no va posar fi als esforços dels croats, però la resposta dels reis europeus i de la noblesa a noves convocatòries de croades va ser feble, i les posteriors expedicions es van dur a terme sense cap èxit. Dos segles de croades havien deixat poca empremta a Síria i Palestina, llevat de nombroses esglésies, fortificacions i una sèrie d'impressionants castells, com els de Marqab (a la costa de Síria), Mont-real (a la Transjordània), el ''krak''[[Krak dels Cavallers|Crac dels Cavallers]] (a prop de Trípoli) i Monfort (prop de Haifa, a Israel). Els efectes de les croades es van deixar sentir principalment a Europa, no pas al Pròxim Orient. Els croats havien apuntalat el comerç de les ciutats italianes, havien generat un interès per l'exploració de l'Orient i havien establert mercats comercials de certa importància. Els experiments del papat i dels monarques europeus per obtindre els recursos monetaris per finançar les croades van conduir al desenvolupament de sistemes d'impostos directes de tipus general, els quals van tindre conseqüències a llarg termini per a l'estructura fiscal dels estats europeus. Encara que els estats llatins a l'Orient van tindre una curta vida, l'experiència dels croats va establir uns mecanismes que generacions posteriors d'europeus emprarien i millorarien amb l'objectiu de colonitzar els territoris descoberts pels exploradors dels segles XV i XVI.
 
== Cronologia de les batalles ==
[[Fitxer:Ciutats dels estats llatins2.png|thumb|290px]]
{{columnes}}
; [[primera croada]] (1095-1099)
* [[Setge d'Antioquia (1097-1098)]]
* 1097 [[Setge de Nicea]]
* 1097 [[Batalla de Dorilea]]
* 1098 [[Setge de Maarat an-Numan]]
* 1099 [[Batalla d'Ascaló]]
* 1099 [[Setge de Jerusalem]]
; període intermedi
* 1102 [[Setge de Trípoli]]
* 1109 [[Batalla de Formentera]]
* 1111 [[Batalla de Xaizar]]
* 1119 [[Batalla d'Ager sanguinis]]
* 1144 [[Setge d'Edessa]]
; [[segona croada]] (1047-1049)
* 1147 [[Setge de Lisboa]]
* 1147 [[Batalla de Dorilea]]
* 1148 [[Batalla del Mont Cadmos]]
* 1148 [[Batalla de Damasc]]
* 1149 [[Setge de Damieta]]
; segon període intermedi
* 1153 [[Setge d'Ascaló]]
* 1177 [[Batalla de Montgisard]]
* 1179 [[Batalla de Marj Ayyun]]
* 1179 [[Batalla del Gual de Jacob]]
* 1182 [[Batalla de Belvoir]]
* 1183 [[Batalla d'Al-Fule]]
* 1187 [[Batalla de Cresson]]
* 1187 [[Batalla de Hattin]]
* 1187 [[Setge de Jerusalem (1187)]]
* 1187 [[Setge de Tiberíades]]
 
{{Columna nova}}
; [[tercera croada]] (1089-1092)
* 1189 [[Setge d'Acre]]
* 1190 [[Batalla d'Iconium]]
* 1191 [[Batalla d'Arsuf]]
* 1192 [[Batalla de Jaffa]]
 
; [[quarta croada]] (1202-1204)
* 1204 [[Batalla de Pemaneo]]
 
; [[cinquena croada]] (1217-1221)
 
; [[sisena croada]] (1228-1244)
* 1244 [[batalla de la Forbie|Batalla de La Forbie]]
* 1244 [[Setge de Jerusalem]]
 
; [[setena croada]]
* 1250 [[Batalla de Mansura]]
* 1250 [[Batalla de Fariskur]]
* 1268 [[Setge d'Antioquia (1268)]]
 
; [[vuitena croada]] (1270)
 
; [[novena croada]] (1271-1272)
; darreres batalles
* 1291 [[Setge d'Acre]]
* 1396 [[Batalla de Nicòpolis]]
{{Final columnes}}
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}