|
negro<br />
{{Infotaula d'edifici}}
'''Le Chat noir''' (en català: ''El Gat negre'') va ser un cèlebre [[cabaret]] de [[Montmartre]], fundat el 18 de novembre de 1881 per [[Rodolphe Salis]] (1851-1897) i tancat l'any 1897 poc després de la mort de Salis, per a decepció de Picasso i d'altres que el van buscar quan van anar a l'[[Exposició Universal de París (1900)|Exposició Universal de París]] (1900).<ref>« Salis le Grand », in ''88 notes pour piano solo'', [[Jean-Pierre Thiollet]], Neva Editions, 2015, p. 146-147. {{ISBN|978 2 3505 5192 0}}</ref>
Situat al peu del turó, '''Le Chat noir''' fou un dels llocs de trobada de tot París i símbol de la bohèmia de la fi del segle XIX. El cabaret va ser molt conegut per l'actuació de cantautors com [[Aristide Bruant]], per presentar espectacles de [[Ombres xineses|teatre d'ombres]], creats principalment per [[Rodolphe Salis]] i [[Georges Henri Rivière|Henri Rivière]], i animats per [[Pere Romeu i Borràs|Pere Romeu]], i per la utilització del piano, i perquè entre els seus clients habituals hi havia molts artistes famosos o notables. Va servir d'inspiració a [[Els Quatre Gats]] de [[Barcelona]] o a [[El Gos esgarriat]], de [[Sant Petersburg]].
De 1892 a 1895 el cabaret va publicar una revista setmanal amb el mateix nom, ''Le Chat Noir'', amb escrits literaris, notícies del cabaret i Montmartre, poesia, i sàtira política.
En l'actualitat, molts establiments d'hostaleria tenen aquest nom o altres molt semblants, com el bar ''Chat noir'' de París, el restaurant ''Au chat noir'' a Brussel·les, el cafè ''Le Chat Noir'' de Corfú, Grècia, el cafè ''El Gato Negro'' de Buenos Aires, etc.
Alguns del clients més celèbres del cabaret van ser:
* [[Alphonse Allais]] (1854-1905), escriptor i humorista.
* [[George Auriol]] (1863-1938), cantautor, poeta i pintor.
* [[Aristide Bruant]] (1851-1925), cantautor.
* [[Caran d'Ache]] (1858-1909), caricaturista francès d'origen rus.
* [[Coquelin Cadet]] (1848-1909), actor de teatre.
* [[Émile Cohl]] (1857-1938), creador de dibuixos animats.
* [[Charles Cros]] (1842-1888), poeta i inventor.
* [[Claude Debussy]] (1862-1918), compositor.
* [[Maurice Donnay|Maurici Donnay]] (1859-1945), dramaturg.
* [[André Gill]] (1840-1885), caricaturista i cantautor humorístic.
* [[Émile Goudeau]] (1849-1906), periodista, novel·lista i poeta.
* [[Yvette Guilbert]] (1867-1944), cantant.
* [[Jules Laforgue]] (1860-1887), poeta francès d'origen uruguaià.
* [[Louis Li Cardonnel]] (1862-1936), poeta.
* [[Jean Richepin]] (1849-1926), poeta social, novel·lista i autor teatral francès d'origen algerià.
* [[Guy de Maupassant]] (1850-1893), novel·lista.
* [[Georges Henri Rivière|Henri Rivière]] (1827-1883), escriptor i periodista.
* [[Maurici Rollinat]] (1846-1903), poeta.
* [[Albert Samain]] (1858-1900), poeta.
* [[Erik Satie]] (1866-1925), compositor i pianista.
* [[Paul Signac]] (1863-1935), pintor.
* [[August Strindberg]] (1849-1912), escriptor i dramaturg suec.
* [[Paul Verlaine]] (1844-1896), poeta.
* [[Adolphe Léon Willette]] (1857-1926), pintor, il·lustrador et caricaturista.
== Context històric ==
Le chat Noir va ser fundat l'any 1881. En aquest moment a [[França]] ens trobem en el període històric de la [[Tercera República Francesa|Tercera República]]. L'Any 1871 l'Imperi de [[Napoleó III]] fracasa en la [[Batalla de Sedan]] contra [[Prússia|Prussia]]. No tothom accepta la derrota i a Paris es constitueix un [[Govern de Defensa Nacional]] que decideix continuar la guerra fins que [[Adolphe Thiers|Thiers]], anomenat cap del poder executiu, negocia i firma la pau amb [[Otto von Bismarck|Bismarck]] el maig del 1871. Això produeix la revolució de la [[Comuna de París|Comuna de Paris]] que acabara amb una forta repressió. Durant els primers anys de república, el govern esta dirigit per grups monàrquics que volen la restauració, però davant els desacords entre legitimistes i orleanistes l'any 1875 es voten les [[Lleis constitucionals franceses de 1875|Lleis constitucionals]] que confirmen la forma republicana del règim. Passaran una anys fins que a finals dels 70 del segle XIX la república caura en mans de republicans i això desencadenà un període d'estabilitat i prosperitat.
| 