|
Entre els anys 1004 i 1006, les tropes sarraïnes, compostes per uns 20.000 andalusins i dirigides pel mateix Abd-al-Màlik, realitzaren una nova incursió a Catalunya contra la [[Segarra]] i la [[Ribagorça]]. S'enfrontaren als exèrcits reunits pels comtes Ermengol I d'Urgell, [[Ramon Borrell]] de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú i Guifré II de Cerdanya en la població de [[Torà]]. La cavalleria pesant catalana, formada per uns 500 cavallers, va fer estralls en la formació d'avantguarda dels musulmans, que devia estar composta per uns 3.000 combatents, provocant una desbandada i repel·lint la incursió. Bernat fou considerat l'heroi de la jornada.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Francesc Fité i Eduard González.|nom = |títol = Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera del segle XI|url = https://books.google.cat/books?id=7wy6u9R0s6gC|edició = |llengua = català|data = 2010|editorial = Univ. de Lleïda|lloc = |pàgines = |isbn = 978-84-8409-355-8}}</ref> Abans de la batalla, Bernat arengà els catalans dient que si sant Pere, sant Miquel i la Verge Maria, cadascú matava 5.000 musulmans, quedaria un nombre d'enemics prou baix per poder ser vençut.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Erdmann|nom = Carl|títol = The Origin of the Idea of Crusade|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1977|editorial = Princeton University Press|lloc = Princeton|pàgines = 99–100|isbn = }}</ref>
=== Saqueig de Còrdova ===
Després de la mort d'Abd al-Malik, el caos polític s'apoderà del califat de Còrdova. El seu germanastre, [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd-al-Rahman Sanjul]], es féu proclamar ''hàjib'' i, aprofitant la manca de descendents directes d'[[Hixam III|Hixam II]], aconseguí que aquest l'anomenés el seu successor. Aquest fet fou considerat una usurpació de poder califal i produí una reacció de la nissaga legítima. Es produí una guerra civil entre els amirites (de la nissaga d'Almansor) i els omeies. Els eslaus proamirites i àrabs s'enfrontaren en una lluita en la qual participaren tropes mercenàries cristianes a favor d'un o altre bàndol i que finalitzà amb la fragmentació del califat en una vintena de petits territoris independents coneguts com a ''[[regnes de taifes]]''. L'any 1010, un exèrcit català actuà a favor de la facció proamirita de [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad al-Mahdí]] contra els berbers liderats per [[Sulayman al-Mustaín]]. L'exèrcit, organitzat pel comte de Barcelona Ramon Borrell, es reuní a [[Montmagastre]] el maig del 1010. El formaven les tropes del comte [[Ermengol I d'Urgell]], del comte [[Hug I d'Empúries]] i del comte de Bernat Tallaferro, que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels seguicis del bisbe Aeci de Barcelona, del bisbe Ot de Girona, del bisbe Sal·la d'Urgell, i el bisbe Arnulf de Vic. El preu dels seus serveis consistia en 100 dinars diaris per a cada comte i dos per a cada combatent. En la seva incursió, arribaren fins a Còrdova, que fou saquejada. Finalment, foren derrotats per un exèrcit berber aquell mateix any prop del riu [[Guadiaro]], on morí un terç de l'exèrcit, entre ells el comte Ermengol. Les pagues que reberen i el fabulós botí fruit del saqueig realitzat van permetre reforçar els comtats cristians que, des d'aquell moment, portarien la iniciativa en les relacions de frontera.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sancho i Planas Barcelona|nom = Marta|títol = Catalunya any zero. El paper de l’islam en els nostres orígens|url = https://books.google.cat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA66&lpg=PA66#v=onepage&q&f=false|edició = |llengua = català|data = 2005|editorial = UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-9788-145-1}}</ref>
== Vida política ==
|
