Ingmar Bergman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
- {{Portal|cinema}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 43:
[[Fitxer:Bergman Sjostrom 1957.jpg|thumb|left|Aquí en companyia de Victor Sjöström en el rodatge de ''Maduixes silvestres''. El veterà del cinema suec aconsella Ingmar Bergman en la seva primera pel·lícula]]
Paral·lelament, el municipi de [[Helsingborg]] busca salvar el seu teatre municipal i en proposa la direcció a Ingmar Bergman. El teatre és en un estat llastimós, però hi accepta. Llavors, estava casat amb una jove ballarina i coreògrafa, Else Fischer, que ha donat a llum una nena a
Al llarg de la prova, recull els consells del cineasta [[Victor Sjöström]] i els del seu muntador experimentat, [[Oscar Rosander]], que l'ajuda a posar la pel·lícula en marxa; col·laborarà en totes les pel·lícules d'Ingmar Bergman fins a ''[[Kris]]'', primera pel·lícula realitzada per Ingmar Bergman, el 1946. És la història d'una noia que, després de moltes aventures, finalment, retroba la seva mare i es casa amb el jove que feia molt de temps que estava enamorada d'ella. El tema de la pel·lícula és el xoc entre les generacions i, com escriu Alfonso Moscato,<ref name=Moscato>[[#Moscato|Alfonso Moscato]], pàg. 34</ref> es tracta d'''un xoc que, en l'equilibri de la normalitat, es veu agreujat pel materialisme rampant en la societat de postguerra''.
Línia 58:
=== Maduració ===
[[Fitxer:Filmstaden Solna Sweden.jpg|thumb|L'entrada de Filmstaden, els estudis de la Svensk Filmindustri a [[Råsunda]], a prop d'[[Estocolm]]. Ingmar Bergman hi va gravar la majoria de les seves pel·lícules]]
El [[1949]], Ingmar Bergman marxa a [[Cagnes-sur-Mer]] amb l'actor [[Birger Malmsten]] per escriure-hi un guió en el marc d'un nou contracte amb la Svensk Filmindustr. Signa per primera com a director i guionista amb ''Fängels'' (1949), i guanya en seguretat.<ref name=Conversa>[[#Conversa|Conversa amb Bergman]], pàg. 45-46.</ref> La seva activitat artística és desbordant, alternant escenificacions teatrals i cinematogràfiques amb anades i tornades constants entre [[Estocolm]] i [[Göteborg]], a costa de la seva relació amb Ellen Lundström, que el deixa (1950). En l'estada a la ciutat de la [[costa Blava]] es queda sol; Birger Malmsten de seguida és absorbit per una relació sentimental. Ingmar Bergman escriu, doncs, sol el guió de ''Till glädje'' (1950). En el transcurs del rodatge, rep la visita de Gun Hagberg, crítica d'una revista cinematogràfica. Seduït immediatament per ella, el realitzador en comença una relació i, tan aviat com s'acaba la pel·lícula, se'n va amb ella a París, trencant amb la seva esposa. A la tornada, s'instal·la amb la seva nova amant a Estocolm. La vida de la parella coneix alts i baixos. Finalment, els fills que Gun Hagberg ha tingut del seu precedent matrimoni es reuneixen amb ella a
El mateix 1950 va escriure ''[[Sommarlek]]'', que pateix intensament l'estat d'ànim de Bergman en aquell moment i que mostra, per la primera vegada, totes les seves possibilitats expressives. Declara en una entrevista amb Jörn Donner:<ref>{{ref-publicació|cognom=Donner |nom=Jörn |article=''Bergman: ''Jo sóc un impostor ''|publicació=Epoca |lloc= |volum= |exemplar= |data= 14 juliol de 1971|llengua=italià|pàgines= }}</ref> ''Va ser la primera pel·lícula en què vaig començar a sentir-me realment capaç d'expressar-me: era el més semblant a dirigir una pel·lícula. En aquell moment, jo estava en el que es coneix com a tècnica de preparació ràpida, i de fet en l'aspecte tècnic, jo estava preocupat, insegur i brut. Però hi ha una cosa a tenir en compte: que en aquell moment la tècnica era molt més complicada que avui en dia''.
Línia 133:
El 1976 Bergman tenia la seva companyia cinematogràfica, la ''Cinematograph'', que estava situada en un bell palau a Estocolm; acabava de finalitzar el guió de ''Cara a cara'' (1976), que coproduiria la societat de [[Dino de Laurentiis]].<ref name=Llanterna306>[[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 306-307</ref> Els suports eren considerables. L'estada a [[Los Angeles]] per a dirigir un seminari sobre el cinema li proporciona contactes amb els productors [[Estats Units d'Amèrica|estatunidencs]]. Coneix cineastes com [[William Wyler]] i [[Billy Wilder]].<ref name=Llanterna305>[[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 305</ref> [[Dino De Laurentiis]] havia acordat produir el guió de ''Das Schlangenei'' i ''L'últim matrimoni'' (1971) amb Ingrid von Rosen semblava sòlid: no es podia imaginar la tempesta que s'acostava.
Tanmateix, un control fiscal de l'empresa posa un final brutal als seus projectes, i fins i tot va portar a la detenció del cineasta el 30 de gener de 1976. Inculpat de frau fiscal, l'escenògraf llavors en plena posada en escena d'un espectacle,<ref>la ''[[Dansa de la Mort]]'' d'[[August Strindberg]], al teatre ''Dramaten''</ref> és portat per la policia a un interrogatori. És deixat anar quan acaba l'entrevista. El fet surt als diaris i engendra una verdadera publicitat mediàtica. Fortament emocionat, el cineasta s'enclaustra a casa seva; sota la impulsió de la seva dona, és conduït a l'hospital psiquiàtric Karolinska alguns dies després. Ingmar Bergman sap que la investigacions són finalment abandonades un mes més tard, mentre que reposa a la seva casa a l'illa de Fårö. No lliure, però, dels seus problemes, es va capbussar intensament en la feina i, en aquest període, va néixer el tema de ''[[Sonata de tardor]]'' amb el títol provisional de ''Mare, filla i mare''. El 22 d'abril, publica en la premsa una carta oberta en la qual explica els seus embolics amb el tresor públic i anuncia que se'n va de Suècia.
El 1978, després de la pel·lícula alemanya ''[[Das Schlangenei]]'', Bergman, que mentrestant havia resolt els seus problemes amb l'IRS, va dirigir una pel·lícula noruega, ''[[Sonata de tardor]]''. La pel·lícula suposa la trobada amb [[Ingrid Bergman]], que no treballa a [[Escandinàvia]] des del 1940, a excepció d'un episodi de ''Stimulanzia'' dirigit per Gustaf Molander.
| |||