Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
 
== Situat políticament ==
El nou primerPrimer ministreMinistre [[James Ramsay MacDonald]] el designà pel lloc de sots secretari de Guerra per llurs ja notables dots d'organitzador. Fou un dels membres de la comissió Simon, la qual havia d'estudiar la possibilitat d'atorgar autogovern a l'Índia, i romangué en el gabinet "d'<<Unió nacional>>Nacional", que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.
 
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la segonaSegona guerraGuerra mundialMundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del creixement feixisme continental; elldefensà mateixla participà,causa juntde alsla republicans,[[Segona enRepública Espanyola|República]] durant la [[guerraGuerra civilCivil espanyolaEspanyola]], essent un ferm crític de la política de no intervenció que promovia el govern britànic. Ocupava encara el càrrec de líder de l'oposició quan va esclatar [[segona guerra mundial|la guerra contra]] l'[[Alemanya]] [[nazi]], i en formar-se el gabinet d'[[Unió nacional]] presidit per [[Winston Churchill]], Attlee fou nomenat viceprimer ministre d'aquest; llavors substituiria al cap conservador en les absències motivades per conferències i viatges; una vegada més, des d'un lloc tant important, provà llurs dots d'organitzador i estadista. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.
 
== Cap del Govern Britànic ==
[[Fitxer:Bevin Attlee Hwith 42138GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|ElAttlee Secretariamb d'AfersJordi ExteriorsVI, Ernestreunits Bevindesprés (adel l'esquerra),triomf amblaborista Attleea les eleccions elde 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, Herbert Morrisson va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del [[Govern]], en uns moments què, a pesar de la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
 
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[Guerra Freda]]. Com a primerPrimer ministreMinistre, portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[Britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1949, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]].
 
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta al [[Pla Marshall]] i a la recentment fundada [[OTAN]].
 
== Retir ==
925

modificacions