Gilbert Newton Lewis: diferència entre les revisions

Lewis va ser el primer a produir una mostra pura d'[[Aigua pesant|òxid de deuteri]] (aigua pesant) l’any 1933<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N.|cognom2=MacDonald|nom2=R. T|autor3=|article=Concentration of H2 Isotope|publicació=The Journal of Chemical Physics|url=|volum=1|exemplar=(6)|data=1933|pàgines=341|bibcode=1933JChPh...1..341L|doi=10.1063/1.1749300}}</ref> i el primer a estudiar la supervivència i el creixement de formes de vida en aigua pesant.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N|article=The biochemistry of water cantaining hydrogen isotope|publicació=Journal of the American Chemical Society|url=|volum=55|data=1933|pàgines=3503 - 3504|doi=10.1021/ja01335a509}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N|article=The biology of heavy water|publicació=Science|url=|volum=79|exemplar=(2042)|data=1934|pàgines=151 - 153|bibcode=1934Sci....79..151L|doi=10.1126/science.79.2042.151|pmid=10.1126/science.79.2042.151}}</ref> Accelerant [[deuterons]] (nuclis de [[deuteri]]) en el [[ciclotró]] d'[[Ernest Lawrence|Ernest O. Lawrence]] va ser capaç d'estudiar moltes de les propietats dels nuclis atòmics. Durant la dècada de 1930, va ser mentor de [[Glenn Theodore Seaborg|Glenn T. Seaborg]], que va ser retingut per a un treball post-doctoral com a ajudant d'investigació personal de Lewis . Seaborg va guanyar el Premi Nobel de Química l’any 1951. L’element 106, el [[seaborgi]], va rebre aquest nom en honor seu, mentre Seaborg encara era viu.