Viquipèdia

Camí de Sant Jaume: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Contingut canviat per «{{Camí de Sant Jaume}} {{Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Cami De Sant Jaume}} Categoria:Cristianisme Categoria:Rutes ...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{indret}}YA NO TENEIS INFORMACION XDDD :>
 
=== Descobriment del sepulcre ===
Vuit segles després de la mort de l'Apòstol, l'any [[813]], sent [[rei d'Astúries]] [[Alfons II d'Astúries|Alfons II el Cast]] i emperador d'Occident, [[Carlemany]], un ermità anomenat [[Ermità Pelai|Pelagi o Pelai]], va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al [[bisbe Teodomir]], [[bisbe]] d'[[Iria Flavia]], van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.
 
Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, convertint-se així en el primer [[pelegrinatge|pelegrí]] de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la [[Catedral de Santiago de Compostel·la]].
 
A la fi del [[segle VIII]] es difon al nord-oest de la [[península Ibèrica]] la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'[[Iria Flavia]], avui [[Padrón]], on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'[[Europa]] cristiana i els primers pelegrins comencen a arribar a [[Santiago de Compostel·la|Compostel·la]], al lloc del sepulcre denominat ''Campus Stellae''. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al [[regne d'Astúries]] dels [[mossàrabs]] fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.
 
El nombre de pelegrins augmentà extraordinàriament a partir del [[segle XI]], quan la població europea assoleix sortir de l'aïllament d'èpoques anteriors i inicia una sèrie de contactes i intercanvis que, en el camp religiós, duran a fer de la peregrinació la forma més difosa de devoció. [[Roma]], [[Jerusalem]] i [[Santiago de Compostel·la]] seran les destinacions més importants. Els [[croades|croats]] i les ciutats marítimes italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de [[Regne de Navarra|Navarra]], [[Regne d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Lleó|Lleó]] faciliten el viatge a Santiago mitjançant la construcció de ponts, reparació de camins i edificació d'hospitals. El recorregut que es feia per arribar-hi es podia fer des de tot arreu, però principalment començava des de França i recorria l'actual costa cantàbrica fins a la catedral. En el camí es va començar a edificar per la comoditat dels peregrins que feien el viatge i es van construir hostals, hospitals, mercats, etc.
 
Anys més tard, el caràcter apostòlic de la seva església i les riqueses acumulades gràcies als pelegrins, permetran a un bisbe [[emprenedor]], [[Diego Gelmírez]], convertir la seva seu en un [[arquebisbat]].
 
== El Camí modern ==
[[Fitxer:Camí de Sant Jaume.JPG|thumb|250px|Pal indicatiu del camí català a l'Alt Urgell.]]
Després de les edats [[Edat mitjana|mitjana]] i [[Edat moderna|moderna]], el Camí va perdent importància. Per a l'[[Any Sant Compostel·là]] de [[1993]], el govern autònom [[Galícia|gallec]] va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya ''Xacobeo 93'', restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles. El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Camí de Santiago és el sender de [[Gran Recorregut]] 65, amb les seves variants.
 
El [[1993]] fou considerat [[Patrimoni de la Humanitat]] per part de la [[UNESCO]], i el [[2004]] fou guardonat amb el [[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]] ''com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s'ha convertit en símbol de fraternitat i vertebrador d'una consciència europea''.
 
== Els camins de Sant Jaume ==
===Camí francès===
El camí francès sempre va ser la ruta de pelegrinatge de l’Europa medieval. Els pelegrins moguts per la fe caminaven fins a la tomba de l’apòstol. Va ser el més important de tots els camins.
 
===Camí portuguès===
A partir del [[segle XII]] van començar arribar els pelegrins, entre ells molts representants de la noblesa portuguesa que ajudaren a reforçar la importància d’aquest camí. El camí portuguès es caracteritza per no transcórrer per territoris molt abruptes, i per això és una bona ruta per a gaudir de paisatges, boscos i ponts medievals.
 
===Camí del nord===
El camí del nord recorre tota la costa del cantàbric per a acabar la ruta xacobea a [[Santiago de Compostel·la]]. Es tracta d’un dels camins amb més història junt amb el camí primitiu. Solia ser la via més utilitzada pels reis de tota Europa per a arribar a Santiago. Aquesta ruta és menys transitada en l’actualitat i permet gaudir de bonics paisatges entre el mar i la muntanya. També és reconegut per una gran gastronomia.
 
===Camí primitiu===
El camí primitiu va ser usat per Alfons II, rei de Galícia, per a presenciar el descobriment de la tomba de l’apòstol Santiago l’any 813. Aquest recorregut es caracteritza pel fet que té pocs trams d’asfalt, recorre ciutats monumentals com Oviedo, Lugo i la mateixa Santiago de Compostel·la. Però també és un dels més durs perquè té pujades i trams que es poden complicar en èpoques de pluja, ja que es converteixen en tolls replets de fang.
 
===Camí anglès===
El camí anglès va nàixer gràcies a la posició de [[Ferrol]] i [[la Corunya]] com a ports importants d’entrada per als vaixells de mercaderies. Els anglesos aprofitaren aquesta ruta creada per al comerç per a establir la ruta xacobea.
 
===La via de la plata===
Aquest camí existeix des de l’època romana, l’imperi romà la va usar per a travessar des de Mèrida fins a [[Astorga]]. Aquesta ruta ha de ser combinada amb el camí francès o el camí sanabrès quan s’arriba Astorga (uns 700 km) per a acabar a [[Santiago de Compostel·la]]. Aquest camí es especialment dur en èpoques de calor per les poques zones d’ombra que té, i per això es recomana fer-lo amb temperatures mitjanes-baixes.
 
===Camí sanabrès===
Aquesta ruta també és coneguda com el camí mossàrab i transcorre des de [[Zamora]] fins a [[Santiago de Compostel·la]], però entra a Galícia per [[Ourense]]. Aquesta ruta és molt recomanable per als ciclistes, ja que discorre en gran part per carretera nacional. Es podria enllaçar amb el camí portuguès si anem fins a [[Verín]] des d’on enllaça des de [[Chaves]] amb la ruta lusitana.
 
===Camí d’hivern===
Amb aquesta variant del camí, els pelegrins miraven de fugir de les fortes nevades i el fred entrant a [[Galícia]] per la [[comarca de Valdeorras]] seguint la via romana. D’aquesta manera evitaven ascendir fins a [[O Cebreiro]].
Aquest camí es l’únic que discorre per les quatre províncies gallegues: primer entra per la [[província d'Ourense|Ourense]], després passa per les de [[Província de Lugo|Lugo]] i [[Província de Pontevedra|Pontevedra]] per a acabar a la [[província de la Corunya]].
 
===Camí de Santiago a Fisterra===
Molts historiadors consideren [[Fisterra]] com la destinació final dels pelegrins pagans abans de la cristianització. 88 quilòmetres separen [[Santiago de Compostel·la]] de [[Fisterra]]. S'hi pot gaudir de costes escarpades i vegetació abundant.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Camins de Sant Jaume a França]]
*[[El Camí|El Camí dels Països Catalans]]
 
== Bibliografia ==
* ''El Camí de Sant Jaume des de Roncesvalles i des de Somport''. Barcelona. [[Cossetània Edicions]], 2009
* ''[http://www.camisantjaume.com La Guia Oficial del Camí de Sant Jaume]''. Editada per l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume
* ''El Camí de Sant Jaume des de Montserrat i des de Roncesvalles''. Barcelona. [[Cossetània Edicions]] Edicions, 2006
* ''[http://www.peregrinoslh.com La Guia del Camí de Sant Jaume des de Barcelona]''. Editada por la Asociación de Amigos del Camino de Santiago de L'Hospitalet de Llobregat
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.caminodesantiago.gal/es Pàgina oficial]
 
{{Camí de Sant Jaume}}
{{Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Camí_de_Sant_Jaume»