Conill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Hola
Etiquetes: Substitució editor visual
m Revertides les edicions de 81.47.157.139. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{polisèmia}}{{nom vulgar|Conill|JumpingRabbit.JPG|[[Conill de Florida]]|
Es un conill sltarin :D{{polisèmia}}{{autoritat}}
Dins la família [[Leporidae]]:
* gènere ''[[Brachylagus]]''
* gènere ''[[Bunolagus]]''
* gènere ''[[Caprolagus]]''
* gènere ''[[Nesolagus]]''
* gènere ''[[Oryctolagus]]''
* gènere ''[[Pentalagus]]''
* gènere ''[[Poelagus]]''
* gènere ''[[Pronolagus]]''
* gènere ''[[Romerolagus]]''
* gènere ''[[Sylvilagus]]''
}}
Els '''conills''' són un grup de [[mamífers]] de la família dels [[lepòrids]] que no es correspon amb cap [[tàxon]] en particular. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s'anomenen «conills» es reparteixen en deu [[gènere (biologia)|gèneres]] diferents (tots els de la família Leporidae tret de ''[[Lepus]]'').
 
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una [[cua (anatomia)|cua]] molt curta i unes [[pavelló auricular|orelles]] molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament [[herbívor]]s i utilitzen el seu fi [[olfacte]] i els seus [[vibrisses|bigotis]] per buscar aliment.
 
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a [[animal de companyia]].
 
== Reproducció ==
Les femelles arriben a la maduresa sexual, en funció de la mida, entre els quatre i els vuit mesos<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gendron |nom2=Karen |cognom2=Parker |nom=Karen |títol=The Rabbit Handbook |url=http://books.google.cat/books?id=HEdZtZa9lwkC&dq=rabbit+sexual+mature&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Barron's Educational Series |data=2009 |pàgines=p.95 |isbn=0764142534}}</ref> i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l'any. El període de gestació dura entre trenta-un i trenta-tres dies;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Richardson |nom=V. C. G. |títol=Rabbits: health, husbandry, and disease |url=http://books.google.cat/books?id=vjDCWH04NgIC&pg=PA44&dq=rabbit+sexual+mature&hl=ca&ei=z58WTp3HCsWKswa6p_SVDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=rabbit%20sexual%20mature&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley and Sons |data=2000 |pàgines=p. 45 |isbn=063205221X }}</ref>
Els nadons són cecs i sense [[pèl]].[[Fitxer:Rabbit nest.JPG|thumbnail|Un niu de conill amb cries]]
== Nutrició ==
Els conills són [[herbívors]]. La dieta es compon de diversos vegetals amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de [[cel·lulosa]] i no gaires de [[sucres]] simples o [[midó]], que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar sovint perquè aquest trànsit es mantingui, i per això constantment n'ingereixen petites quantitats. S'ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds. Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta. Pel que fa a l'aigua, és convenient saber que requereixen de 3 a 5 litres d'aigua fresca.
 
== Hàbitat ==
Viu en àrees seques properes al nivell del mar amb un sòl arenós i tou on pot construir el [[Cau (d'un animal)|cau]]. Habiten boscos, tot i que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. Antigament també era freqüent de trobar-los en terres de conreu, però les arades modernes en destrueixen els caus. Tot i això, aquesta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana i viu en parcs, camps de gespa o fins i tot en cementiris. De vegades es troben en cultius agrícoles, on s'alimenten d'enciam, grans o arrels.
 
== Anatomia ==
Els ulls dels conills, són més laterals que els de molts altres mamífers; això els brinda una visió més panoràmica, amb la qual poden detectar qualsevol predador proper.
 
'''Vòmit''': Els conills no poden vomitar pel petit lumen pilòric que tenen, cosa que els predisposa a acumulació de pèl en l'[[estómac]]. També tenen pèl a l'estómac perquè quan es netegen les potes o qualsevol altra part del cos també llepen el pèl que els queda enganxat a la [[Llengua (múscul)|llengua]] i se'ls empassen i els queden a l'estómac.
 
'''Ossos:''' L'[[esquelet]] del conill és molt fràgil i representa solament el 8% del total del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan cobertes per una gran quantitat de múscul, són molt susceptibles de patir [[Fractura (medicina)|fractures]].
 
'''Papada:''' Les femelles de moltes espècies presenten [[papada]], provocada per una [[dermatitis]], especialment en conilles [[obesitat|obeses]], que -en climes humits i càlids- mantenen aquesta zona humida.
 
'''Dents:''' Els creixen contínuament (de 10 a 12 centímetres al llarg de la vida d'un conill). Els conills presenten 2 parells de dents [[incisives]]. El parell més petit d'incisius són darrere dels grossos i no posseeixen una vora filosa.
 
'''Orelles:''' A més a més de captar els sons, els ajuden a regular la [[temperatura]] corporal. Les [[orelles]] són fràgils i no han d'usar-se per a subjectar als conills. També hi tenen un líquid que els serveix per a protegir-se de malalties. Quan l'usen pot semblar que es rentin la cara, però en realitat s'hi estan escampant aquest líquid.
 
'''[[Aparell digestiu|Tracte gastrointestinal]]:''' Té un [[estómac]] únic i glandular, un llarg [[intestí]] i un gran [[Cec (intestí)|cec]]. La [[microflora]] intestinal és molt sensible a l'[[osmolaritat]] intestinal, al [[pH]] i a altres factors, com els canvis d'alimentació (especialment en conills de 4 a 12 setmanes).
 
'''Venes:''' Les [[vena|venes]] són primes i fràgils. La formació d'[[hematoma|hematomes]] després d'una [[vaccina]] és bastant comuna.
 
'''[[mamella|Mamelles]]:''' Les femelles en presenten 4 o 5 parells. Els mascles no tenen [[mugró|mugrons]].
 
'''Orina:''' Pot ser vermella, rosada o de [[color]] carabassa. Aquests colors es poden deure al metabolisme de l'aliment. L'[[orina]] és la via d'excreció del [[calci]] i el [[fòsfor]], a diferència d'altres mamífers que la fan per la [[bilis]].
 
'''Potes:''' Els conills no tenen [[Coixinet (zoologia)|coixinets]] com altres [[mamífers]]. Aquestes zones estan cobertes amb un pelatge abundant. Les potes del darrere són molt potents per poder saltar i córrer molt més.
 
'''Femta:''' Produeixen 2 tipus de [[femta]]: les mucoses o [[Cecotròfia|cecotrofs]], que provenen del cec, es produeixen al matí o a la nit. Els cecotrops es generen després de 4 a 8 hores de la ingesta i són ingerits directament des de l'[[anus]]. L'altre tipus de femta seca són les normals i es produeixen durant 1 a 4 hores després de la ingesta i no són reingerides pel conill.
 
== Caràcter ==
Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament el determina la necessitat de supervivència, és a dir, aquests animals són el principal objectiu de molts [[depredador]]s, com [[llop]]s, [[àguila|àguiles]], [[guineu]]s o [[llúdriga|llúdrigues]], per la qual cosa estar sempre vigilants és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dues úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. A la llar, es comporten de forma similar. Si percep sorolls estridents o molt forts el conill s'encongirà amb les orelles cap enrere, els ulls oberts de bat a bat i li tremolarà tot el cos. Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran per mitjà de la col·locació de branques o pedres entorn d'un cau, o bé per mitjà de secrecions corporals. A la vida casolana, al costat de nosaltres, aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, no són rars els enfrontaments amb els congèneres per defensar el seu espai.
 
== En la cultura popular ==
En les representacions catòliques de l'[[edat mitjana]], el conill encarnava el mal a causa la seva fertilitat.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/mon_segles_ciencia?p_p_id=56_INSTANCE_bV6C&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-3&p_p_col_count=1&articleId=15715&globalArticleId=15715|consulta=17 gener 2014|títol=Comunicar un missatge|editor=Romànic Obert}}</ref><ref name="romànicobert1">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/capitells_romanics|consulta=11 gener 2014|títol=Interpretació dels capitells romànics|editor=Romànic Obert}}</ref>
 
=== Gastronomia ===
[[Fitxer:Conill trossejat per cuinar.jpg|thumb|Conill trossejat per cuinar]]
La [[carn de conill]] es menja en alguns països.
 
== Marca Q==
[[Fitxer:Logotip marca Q.jpg|thumb|Logotip marca Q]]
La carn de conill criada a Catalunya pot adherir-se al segell alimentari [[Marca Q]] de qualitat alimentària, certificació oficial atorgada pel [[Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya]] regulat per l'ordre de 29 de setembre de 2000,<ref>{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/web/sites/agricultura/.content/01-departament/normatives/2000/enllacos-documents/fitxers-binaris/00265086.pdf|consulta=28 desembre 2015|títol=ORDRE de 29 de setembre de 2000, per la qual es reglamenta la utilització de la Marca Q per a la carn de conill. (DOGC núm. 3245, de 16.10.2000, pàg. 13213)|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
La carn de conill emparada sota aquest distintiu prové d'animals de línies seleccionades per a producció càrnia, que procedeixen de granges de selecció. S'ha de garantir l'exclusivitat de les naus de la [[granja]] que es dediquen a la producció de conills amb la Marca Q. Després de les etapes d'alletament i engreix, els animals es sacrificaran amb un pes viu d'1,750 a 2,250 kg, i no seran sotmesos a cap tractament o alimentació medicamentosa durant els 20 dies anteriors al sacrifici. Les fórmules de pinso s'hauran de notificar al Servei de Producció Ramadera del Departament i complir els requisits de composició de [[proteïna]] bruta (15-18%) i [[Fibra alimentària|fibra]] bruta (13-17%). Les matèries primeres han de ser de primera qualitat. Pel que fa al transport dels animals a l'escorxador, la distància entre aquest i la granja mai no ha de superar el 300 km amb un temps màxim de 5 hores.
 
La comercialització de les canals de conill han tenir un pes entre 1 i 1,5 kg, seran de color rosat i no presentaran cap defecte ni contusió. Les presentacions han de ser: canal sencera individual, canal sencera trossejada en quarts i meitats, mitja canal i especejament del conill (espatlles, cuixes, lloms). L'envàs ha de portar una etiqueta identificativa amb la data de sacrifici, pes, número de lot que permeti fer el seguiment fins a la granja d'origen, nom de l'empresa adjudicatària i el distintiu de la Marca Q. En cas de congelació, les canals no es podran comercialitzar amb la Marca Q.
 
Es controla i certifica tot el procés productiu, des de la granja fins al punt de venda, així com la [[traçabilitat]] des de l'animal viu fins al producte final.<ref>{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_conill/|consulta=28 desembre 2015|títol=Bombons|editor=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|q=Conill}}
* [http://www.racesautoctones.com/index.php?id=29 Informació del conill pagès d'Eivissa]
* [http://www.sierradebaza.org/Fichas_fauna/04_11_conejo/conejo.htm Fitxa tècnica del conill, amb informació i dades per detectar la seva presència a la naturalesa per les seves empremtes i rastres] (en castellà)
* [http://www.anacweb.com ANAC: pàgina de la Asociación Nacional de Amigos del Conejo (d'Espanya); ofereix informació sobre el conill com a mascota] {{es}}
* [http://www.protectoraconejos.com APC: pàgina de la Asociación Protectora del Conejo. Informació sobre aquest animal, consells, adopcions, etc.] {{es}}
 
{{Lagomorfs}}
{{Marques de garantia alimentàries}}
{{Viccionari-lateral|Conill}}
{{autoritat}}
 
[[Categoria:Lepòrids]]