Diferència entre revisions de la pàgina «Aragonès»

m
ortografia
m (-enllaç extern, VP:EE)
m (ortografia)
|regió = Alt [[Aragó]]
|parlants = Entre 10.000 i 30.000 parlants(2017)<ref>[https://zaguan.unizar.es/record/60448] Informe sobre el Cens de població i habitatges de 2011 del Seminari Aragonès de Sociolingüística i la Universitat de Saragossa</ref>
|regulat = [[Academia Aragonesa de la Lengua]] (BOA 24/05/2013)
|iso1 = an
|iso2 = arg (ex roa)
Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: [[Graus]], [[Montsó]], [[Barbastre]], [[Fonz]], [[Valle de Hecho|Echo]], [[Estadilla]], [[Sabiñánigo|Samianigo]], [[Jaca]], [[Plan]], [[Ansó]], [[Ayerbe]], [[Panticosa]], [[El Grado|Lo Grau]] i [[Osca]]. Per tot el [[domini lingüístic]], s'hi reconeixen diversos [[dialectes de l'aragonès]], que alguns consideren com a meres parles locals.
 
Hi ha varietats occidentals ([[Ansó]], Echo, Tena, [[Ayerbe]]) i varietats orientals ([[Gistau]], [[Fueva]], [[Benasc]], [[Ribagorça]]) caracteritzades per trets compartits amb el català com l'ùs del passat perifrasticperifràstic.
 
El [[benasquès]] (parlat a l'entorn de la vall de [[Benasc]]) és un dialecte de transició entre l'aragonès i el català, amb trets gascons, i amb alguns trets en comùcomú amb el [[català ribagorçà|dialecte del ribagorçà]] tenint fortes influències catalanes, aragoneses i occitanes (gascones).<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Revista de filologia española |volum=vol.3 | llengua=castellà | data=1966 |pàgines=75 }}</ref> Aquesta parla té tres zones, la nord té més trets catalans, i les altres dues zones, sud i est, tenen més trets aragonesos. La principal caracteristicacaracterística aragonesa del benasquès és la diftongació de vocals: ''uello, hue, vediello, viengo, tiengo, quiero, puesco, nuevo, fuella, martiello, ye, yes.''
 
== Història de la llengua ==
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb|300px|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de l'aragonès]]
Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles [[segle VII|VII]] i [[segle VIII|VIII]] sobre un [[Substrat (lingüística)|substrat]] acusadament vascó. Entre els linguïsteslingüistes, l'aragonès també rep, en el seu període medieval, la denominació de ''navarroaragonès'' per la inicial dependència aragonesa del [[Regne de Navarra]].
 
L'expansió del [[Regne d'Aragó]] cap al sud sobre terres musulmanes portaria aquesta la llengua per tot el territori conquerit, i foren els segles [[segle XIII|XIII]] i [[segle XIV|XIV]] quan la llengua hi va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el [[comtat de Barcelona]] en el que seria la [[corona d'Aragó]] va suposar una important influència de la [[llengua catalana]] sobre l'aragonesa. La [[Cancelleria Reial|cancelleria reial]] tindria el [[llatí]], el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'[[occità]], si bé s'utilitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets [[castellà|castellans]].
<center>
<gallery>
Fitxer:Evolución cheografica de l'aragonés.svg|Evolució geograficageogràfica de l'aragonès.
Fitxer:Varietats lingüístiques de l'Aragó.png|Varietats lingüístiques de l'Aragó
Fitxer:Aragon languages.svg|[[predomini lingüístic|Predominis lingüístics]] de l'Aragó segons la ''Llei de llengües''
465

modificacions