Revisió del 12:35, 11 gen 2019 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m -enllaç extern, VP:EE ← Edició anterior		Revisió del 12:20, 18 gen 2019 modifica desfés Xabier Armendaritz (discussió \| contribucions) 471 edits m ortografia Edició següent →
Línia 7: \|regió = Alt [[Aragó]] \|parlants = Entre 10.000 i 30.000 parlants(2017)<ref>[https://zaguan.unizar.es/record/60448] Informe sobre el Cens de població i habitatges de 2011 del Seminari Aragonès de Sociolingüística i la Universitat de Saragossa</ref> \|regulat = [[Academia Aragonesa de la Lengua]] (BOA 24/05/2013) \|iso1 = an \|iso2 = arg (ex roa) Línia 16: Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: [[Graus]], [[Montsó]], [[Barbastre]], [[Fonz]], [[Valle de Hecho\|Echo]], [[Estadilla]], [[Sabiñánigo\|Samianigo]], [[Jaca]], [[Plan]], [[Ansó]], [[Ayerbe]], [[Panticosa]], [[El Grado\|Lo Grau]] i [[Osca]]. Per tot el [[domini lingüístic]], s'hi reconeixen diversos [[dialectes de l'aragonès]], que alguns consideren com a meres parles locals. Hi ha varietats occidentals ([[Ansó]], Echo, Tena, [[Ayerbe]]) i varietats orientals ([[Gistau]], [[Fueva]], [[Benasc]], [[Ribagorça]]) caracteritzades per trets compartits amb el català com l'ùs del passat ~~perifrastic~~perifràstic. El [[benasquès]] (parlat a l'entorn de la vall de [[Benasc]]) és un dialecte de transició entre l'aragonès i el català, amb trets gascons, i amb alguns trets en ~~comù~~comú amb el [[català ribagorçà\|dialecte del ribagorçà]] tenint fortes influències catalanes, aragoneses i occitanes (gascones).<ref>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Revista de filologia española \|volum=vol.3 \| llengua=castellà \| data=1966 \|pàgines=75 }}</ref> Aquesta parla té tres zones, la nord té més trets catalans, i les altres dues zones, sud i est, tenen més trets aragonesos. La principal ~~caracteristica~~característica aragonesa del benasquès és la diftongació de vocals: ''uello, hue, vediello, viengo, tiengo, quiero, puesco, nuevo, fuella, martiello, ye, yes.'' == Història de la llengua == [[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif\|thumb\|300px\|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de l'aragonès]] Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles [[segle VII\|VII]] i [[segle VIII\|VIII]] sobre un [[Substrat (lingüística)\|substrat]] acusadament vascó. Entre els ~~linguïstes~~lingüistes, l'aragonès també rep, en el seu període medieval, la denominació de ''navarroaragonès'' per la inicial dependència aragonesa del [[Regne de Navarra]]. L'expansió del [[Regne d'Aragó]] cap al sud sobre terres musulmanes portaria aquesta la llengua per tot el territori conquerit, i foren els segles [[segle XIII\|XIII]] i [[segle XIV\|XIV]] quan la llengua hi va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el [[comtat de Barcelona]] en el que seria la [[corona d'Aragó]] va suposar una important influència de la [[llengua catalana]] sobre l'aragonesa. La [[Cancelleria Reial\|cancelleria reial]] tindria el [[llatí]], el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'[[occità]], si bé s'utilitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets [[castellà\|castellans]]. Línia 43: <center> <gallery> Fitxer:Evolución cheografica de l'aragonés.svg\|Evolució ~~geografica~~geogràfica de l'aragonès. Fitxer:Varietats lingüístiques de l'Aragó.png\|Varietats lingüístiques de l'Aragó Fitxer:Aragon languages.svg\|[[predomini lingüístic\|Predominis lingüístics]] de l'Aragó segons la ''Llei de llengües''

Aragonès: diferència entre les revisions