Exclusió social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.0.198.114. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Marginacion mexico02.JPG|thumb|260px|Habitatge en un assentament marginat de [[Nuevo León]], [[Mèxic]].]]
En [[ciències socials]], la '''marginació''' o '''exclusió''' és unaun situació socialprocés demultidimensional, desavantatgemultifactorial econòmic,i professionaldinàmic que, políticmitjançant ola d'[[estatuscoacció social]],exercida produïdatant per lales dificultatinstitucions quecom unapel personaconjunt odel grupcos social, pergenera integrar-seuna asituació algunsde delsprecarizació sistemesi deexclusió funcionamenteconòmic, socialjurídica, (cultural, professional, polític o d'[[integracióestatus social]]) en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,. La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de [[discriminació]]-que deixen efectivament la [[classe social]] o [[grup social]] segregat al marge del funcionament [[social]] en algun aspecte- o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. Per tant, l'exclusió social deriva en una marginació o allunyament respecte als drets ciutadans, generant tant una devaluació és estatus social com una estigmatització social.
 
La marginació pot definir-se com [[segregació]] social, fins i tot en termes espacials o geogràfics,<refsup>{{Ref[[Exclusió social#cite%20note-llibre 1|cognom=Johnston |nom=R. J. |títol=The Dictionary of Human Geography |url= |llengua=anglès |editorial=Blackwell |data=1981 |pàgines=372 |isbn=}}[1]]]</refsup> encara que el terme [[segregació]] s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipus racial ([[apartheid]]), sexual ([[sexisme]]), religiós ([[intolerància religiosa]]) o ideològic ([[repressió política]]). La marginació que comporta l'exclusió social respon a un patró de comportament generat des de la desigualtat social i que es manifesta en l'accés diferencial a béns i serveis, tangibles i intangibles, que la societat valora. Per això, encara que la pauperització econòmica i les disfuncionalitats dels Estats de Benestar solen situar-se com les principals causes d'exclusió social, aquest fenomen pot ser degut a molts altres fenòmens de desprestigi que escapen del marc institucional de la política, per situar-se a nivell de xarxes comunitàries i parentiu.
 
LaUn altre concepte vinculat amb l'exclusió social és la [[discriminació]] marginal. Aquest és un fenomen vinculat amb l'estructura social, i està associat amb retard que s'originen en patrons històrics i desenvolupament d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipus cultural, social, educacional, econòmic, entre d'altres. La [[pobresa]] pot ser un estat de la marginació i viceversa, encara que el fet que hi hagi una, no necessàriament implica que existeixi l'altra.
La marginació consisteix en la separació efectiva d'una persona, una comunitat, o un sector de la [[societat]], pel que fa al tracte social, el procés pot mostrar diferents graus i mecanismes, des de la indiferència fins a la repressió i reclusió geogràfica, i sovint porta aparellada la desconnexió territorial. El seu caràcter definitori, però, no és l'aspecte geogràfic, sinó l'[[aïllament]] social.
 
<br />
La [[discriminació]] marginal és un fenomen vinculat amb l'estructura social, i està associat amb retard que s'originen en patrons històrics i desenvolupament d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipus cultural, social, educacional, econòmic, entre d'altres. La [[pobresa]] pot ser un estat de la marginació i viceversa, encara que el fet que hi hagi una, no necessàriament implica que existeixi l'altra.
 
== Marginació i exclusió social ==
La [[Unió Europea]] defineix l''''exclusió''' com "la impossibilitat de gaudir dels [[drets socials]] sense ajuda, a la imatge desvalorada de si mateix i de la capacitat personal de fer front a les obligacions pròpies, en el risc de veure's relegat de manera duradora a l'estatus de persona [[assistència social|assistida]] i en l'estigmatització que tot això comporta per a les persones i, en les ciutats, per als barris en què resideixen ".<ref> [http://www.jccm.es/social/aintegracion/plan/uno.htm''La integració de persones i famílies socialment vulnerables o en situació d'exclusió social''], ''II Pla d'Integració Social'' de la Conselleria de Benestar Social de la Junta de Castilla la Mancha. [http://www.onbide.net/es/PDF/InsercionSocial.pdf''Inserció Social''] Onbide.net </ref> Aquesta noció s'entén com a concepte dinàmic molt més ampli que el de mera pobresa. L'individu no serà integrat pels avantatges de la [[Treball (economia)|feina]] ni encara que millori l'ús de manera generalitzada. El concepte d'exclusió social es refereix a l'acció i l'efecte d'impedir la participació de certes categories de persones en aspectes considerats com valuosos de la vida col·lectiva.
 
 
El fet de patir una privació econòmica de forma duradora suposa la no participació en la societat. Es considera l'exclusió com una falta de participació tant en l'econòmic com en el polític, el cultural i el social. L'exclusió social és més que mera pobresa, es tracta per tant d'una acumulació de problemes. Des d'aquesta perspectiva és part d'un procés dinàmic i multidimensional, propi de les [[societats postindustrials]].
La [[Unió Europea]] defineix l''''exclusió''' com "la impossibilitat de gaudir dels [[drets socials]] sense ajuda, a la imatge desvalorada de si mateix i de la capacitat personal de fer front a les obligacions pròpies, en el risc de veure's relegat de manera duradora a l'estatus de persona [[assistència social|assistida]] i en l'estigmatització que tot això comporta per a les persones i, en les ciutats, per als barris en què resideixen ".<ref> [http://www.jccm.es/social/aintegracion/plan/uno.htm ''La integració de persones i famílies socialment vulnerables o en situació d'exclusió social''], ''II Pla d'Integració Social'' de la Conselleria de Benestar Social de la Junta de Castilla la Mancha. [http://www.onbide.net/es/PDF/InsercionSocial.pdf ''Inserció Social''] Onbide.net </ref> Aquesta noció s'entén com a concepte dinàmic molt més ampli que el de mera pobresa i vinculat amb les institucions. D'aquesta manera, a nivell institucional, en els últims anys l'increment de l'exclusió social guarda relació amb les transformacions en l'ocupació i la família, antics pilars de la integració social dins del marc oficial de l'Estat. L'individu no serà integrat pels avantatges de la [[Treball (economia)|feina]] ni encara que millori l'ús de manera generalitzada. El concepte d'exclusió social es refereix a l'acció i l'efecte d'impedir la participació de certes categories de persones en aspectes considerats com valuosos de la vida col·lectivacollectiva i que en moltes ocasions són de caràcter subjectiu. Per tant, la marginació i l'exclusió social, com a element subjectiu, es cinvula amb la precarietat, com a element objectiu que disminueix la protecció, suport i integració d'un individu per part de la seva comunitat i institucions
 
ElAmb tot això, el fet de patir una privació econòmica de forma duradora suposa la no participació en la societat. Es considera l'exclusió com una falta de participació tant en l'econòmic com en el polític, el cultural i el social. L'exclusió social és més que mera pobresa, es tracta per tant d'una acumulació de problemes. Des d'aquesta perspectiva és part d'un procés dinàmic i multidimensional, propi de les [[societats postindustrials]].
 
== Pobresa ==
Linha 21 ⟶ 23:
 
== La marginació en els camps d'estudi ==
Les ciències socials són la principal disciplina que s'encarrega de l'estudi de la marginació. El terme de "exclusió social" va ser definit per autors com Marx o Durkheim, quan els efectes de la Revolució Industrial i l'auge de l'obrerisme estaven transformant la base social. Tant la pobresa com la marginació són fenòmens multidimensionals l'anàlisi i mesura és una tasca complexa, a causa dels diferents marcs analítics i criteris utilitzats per al seu estudi. No hi ha una sola forma ni acord quant a la [[metodologia]] i el tipus d'indicadors que hagin d'utilitzar-se per mesurar la seva dimensió. Alguns estudis s'enfoquen més en els aspectes econòmics de la marginació, mentre que altres donen més importància als aspectes socials, per tant, tampoc hi ha una manera única de combinar la [[informació]] o generar indicadors per obtenir una mesura del grau de marginació.
 
Cal esmentar que l'exclusió social és un procés, no una condició, per tant les seves fronteres canvien constantment, i qui és exclòs o inclòs en el grup d'aïllament social pot variar amb el transcurs del temps; depenent del grau d'educació, les característiques demogràfiques, els prejudicis socials, les pràctiques empresarials i les polítiques públiques. Finalment, cal remarcar que no existeix un concepte únic de marginació que sigui universalment acceptat.