Diferència entre revisions de la pàgina «República d'Irlanda»

cap resum d'edició
 
A l'inici de la guerra, l'[[Exèrcit Republicà Irlandès (1917–22)|Exèrcit Republicà Irlandès]] (IRA, per les seves sigles en anglès) es va separar entre els dos bàndols: un IRA partidari del tractat i un [[Exèrcit Republicà Irlandès (1922–1969)|IRA contrari al mateix]]. Els membres de l'IRA favorables al tractat es van dissoldre i van passar a formar part del recentment creat [[Exèrcit Nacional (Irlanda)|Exèrcit Nacional]]. Tot i així, com que l'IRA contrari al tractat no tenia una estructura de comandament efectiva, així com per la tàctica defensiva adoptada per les forces favorables al tractat, Michael Collins i els seus aliats van aconseguir formar un exèrcit amb desenes de milers de veterans de la Primera Guerra Mundial provinents dels regiments irlandesos de l'exèrcit britànic desmobilitzats el 1922, capaç de superar àmpliament les forces anti-tractat. A més, els britànics van aportar artilleria, aviació, armes automàtiques i munició a les forces pro-tractat; això, juntament amb l'amenaça del retorn de forces de la corona a l'Estat Lliure va comportar que la majoria de la població acceptés la necessitat de reforçar el tractat. La manca de suport públic de les forces anti-tractat, que sovint eren anomenats com ''irregulars'', i la determinació del govern per eliminar-los, va contribuir significativament en la seva derrota.
 
=== Constitució d'Irlanda de 1937 ===
 
Després de la celebració d'un plebiscit nacional el juliol de 1937, la nova [[Constitució d'Irlanda]] (''Bunreacht na hÉireann'') [[Adopció de la Constitució d'Irlanda|va entrar en vigor]] el 29 de desembre d'aquell any.<ref>{{cite web|url = http://www.irishstatutebook.ie/eli/cons/en/html | publisher = Irish Statute Book | title = Constitution of Ireland, 1 July, 1937 | accessdate = 6 September 2018 }}</ref> Aquesta va reemplaçar la [[Constitució de l'Estat Lliure d'Irlanda]], a més de passar a anomenar l'estat com ''Irlanda'' (''Ireland'', en anglès, o ''Éire'', en irlandès).<ref name="1937rename">T. Garvin, ''1922: the birth of Irish democracy'', Gill & Macmillan: Dublin, 2005.<br />{{cite book |title=The Irish Civil War 1922–23 |author=Peter Cottrell |page=85 |isbn=978-1-84603-270-7 |publisher=Osprey Publishing |year=2008 |quote=Irish voters approved a new constitution, ''Bunreacht na hÉireann'', in 1937 renaming the country Éire or simply Ireland.}}<br />{{cite web |title=Guide to Irish Law |author=Dr. Darius Whelan |date=June 2005 |url=http://www.nyulawglobal.org/globalex/Ireland.htm |accessdate=11 September 2009 |quote=This Constitution, which remains in force today, renamed the state ''Ireland'' (Article 4) and established four main institutions&nbsp;– the President, the Oireachtas (Parliament), the Government and the Courts.}}<br />John T. Koch, Celtic culture: a historical encyclopedia, ABC-CLIO: Santa Barbara, 2006.</ref> Mentre que els [[Articles 2 i 3 de la Constitució d'Irlanda|Articles 2 i 3]] de la Constitució definien el territori nacional com la totalitat de l'illa, també definien la jurisdicció de l'estat en aquells territoris que havien format part de l'Estat Lliure irlandès. L'antic govern de l'Estat Lliure havia abolit amb anterioritat el càrrec de governador-general el desembre de 1936. Tot i que la constitució establia el càrrec de [[President d'Irlanda]], la qüestió de si Irlanda havia d'esdevenir una república va quedar sense resoldre. Els diplomàtics eren acreditats per part del rei, però el president exercia totes les funcions internes d'un cap d'estat.<ref>{{cite journal |last=Daly |first=Mary E. |authorlink=Mary E. Daly |date=January 2007|title=The Irish Free State/Éire/Republic of Ireland/Ireland: "A Country by Any Other Name"?|journal=Journal of British Studies|volume=46|issue=1|pages=72–90|doi=10.1086/508399|jstor=10.1086/508399|quote=After the enactment of the 1936 External Relations Act and the 1937 Constitution, Ireland's only remaining link with the crown had been the accreditation of diplomats. The president of Ireland was the head of state. When opposition deputies asked de Valera whether Ireland was a republic—a favorite pastime in the mid-1940s—he tended to resort to dictionary definitions showing that Ireland had all the attributes of a republic.}}</ref> Per exemple, el president donava el consentiment a les noves lleis sota la seva pròpia autoritat, sense fer referència al [[Jordi VI del Regne Unit|rei Jordi VI]], el qual només era un "òrgan" previst pels estatuts legals.
 
[[Neutralitat irlandesa durant la Segona Guerra Mundial|Irlanda es va mantenir neutral]] durant la Segona Guerra Mundial, un període que a l'illa va ser conegut com "[[L'Emergència]]".<ref>{{cite book | title = The Emergency: Neutral Ireland 1939-45 | author = Girvin, Brian |publisher = Pan | date = 2007 | isbn = 9780330493291}}</ref> Els llaços d'Irlanda amb la Commonwealth es van trencar mitjançant la [[Llei sobre la República d'Irlanda de 1948]], que va entrar en vigor el 18 d'abril de 1949, declarant-se l'estat com una república. En aquell moment, la declaració d'una república acabava automàticament amb la pertanyença a la Commonwealth. Aquesta normativa es va canviar deu dies després que Irlanda es declarés com una república, mitjançant la [[Declaració de Londres]] del 28 d'abril de 1949. Irlanda no va respondre quan la normativa va canviar per permetre a les repúbliques afegir-se a la mancomunitat. Més tard, la Llei sobre la Corona d'Irlanda va ser substituïda per la Llei sobre la Revisió dels Estatuts Legals (Estatuts Irlandesos previs a la Unió) de 1962.<ref>{{cite web| url = http://www.irishstatutebook.ie/eli/1962/act/29/enacted/en/html | publisher = Irish Statute Book | title = Statute Law Revision (Pre-Union Irish Statutes) Act, 1962 | accessdate = 6 September 2018 }}</ref>
 
== Geografia ==
16.352

modificacions