Bombardejos del Maestrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
La Legió Còndor tenia com a Comandant al tinent coronel [[Wolfram von Richthofen]] (cosí de l'històric aviador de la [[Primera Guerra Mundial]] [[Manfred von Richthofen]], més conegut com el Baró Roig). Segons algunes interpretacions d'informes existents en l'arxiu militar de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], els bombardejos d'[[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benassal]] i [[Vilar de Canes]], duts a terme durant maig de [[1938]], tenien com a principal objectiu provar les característiques dels nous bombarders alemanys [[Junkers Ju 87]]''.<ref name=":0" />''<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/21/castellon/1345549938.html El 'guernica' valenciano], diario ''El Mundo'', 21 de agosto de 2012.</ref> Les localitats, situades a l'actual comarca de l'[[Alt Maestrat]], es trobaven en la mateixa línia del front, coincidint amb el desenvolupament de l'''[[Ofensiva del Llevant]]'' per part de l'[[Bàndol nacional|exèrcit nacional]]. Al novembre de 1936 s'havia traslladat la capital i el govern de la República de [[Madrid]] a [[València]], i a l'octubre de [[1936|1937]] es traslladaria al seu torn de [[València]] a [[Barcelona]].
 
Els bombardejos es van iniciar el [[21 de maig]] de 1938, quan van caure tres bombes a Albocàsser, seguides el sendemà passat altres nou. El dia 24 van bombardejar [[Ares del Maestrat]], el dia 25 [[Benassal]] i el 26 [[Vilar de Canes]]. El dia 28 de maig van caure altres sis bombes a [[Benassal]] i el 29 tres més en Ares i altres tres el dia 31 a Vilar. Els bombardejos es van produir durant 10 dies, en un radi de poc més 30 quilòmetres, morint almenys 38 persones.<ref name="mundo3mundo2">[http://www.elmundo.es/papel/historias/2016/09/11/57d290b9e5fdea48158b460c.html El misterio Stuka: cuando los nazis bombardearon Castellón], diario ''El Mundo'', 11 de septiembre de 2016.</ref>
 
=== Context ===
Alguns autors opinen que els bombardejos del Maestrat van ser atacs contra objectius civils realitzats amb la finalitat de provar noves tècniques i tecnologies per part de l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]].<ref>ABC «[https://sevilla.abc.es/historia/abci-desprecio-oculto-hacia-franco-nazi-dirigio-legion-condor-201812270118_noticia.html#ns_campaign=mod-outbrain&ns_mchannel=abc.es&ns_source=organico&ns_linkname=desktop-tablet&ns_fee=AR23_1fila El menyspreudesprecio ocultoculto cap ahacia Francisco Franco del nazi que va dirigirdirigió la LegióLegión CòndorCóndor aen EspanyaEspaña.]» consultatconsultado el 31 de desembrediciembre de 2018</ref> El [[bombardeig de Guernica]] d'abril de [[1937]] per exemple va ser un [[bombardeig en estora]] per destruir una població civil.<ref>{{Harvtxt|Arias Ramos|2003}}</ref><ref>{{cita|[L'atacEl vaataque serfue] un tributtributo excessiuexcesivo per apara una vilavilla que finshasta llavorsentonces no haviahabía tinguttenido capningún valor militar iy que s'haviase caracteritzathabía percaracterizado por una vivènciavivencia bèl·licabélica excepcionalmentexcepcionalmente tranquil·latranquila|{{Harvtxt|Solé i Sabaté|Villarroya|2003|p=91}}}}</ref> Un mes abans avions italians havien bombardejat [[Durango (Biscaia)|Durango]] el [[31 de març]] en tres onades al llarg de tot el dia, [[Bombardeig de Durango|causant uns 294 morts.]]
 
Tampoc va ser el primer bombardeig contra civils que havien dut a terme els aliats dels ''nacionals'' a les regions del Mediterrani, atès que al gener de [[1938]] es va iniciar la campanya de Bombardejos a la costa mediterrània, a la qual cal sumar l'ofensiva llançada a l'abril. Al mes de maig, a més del Maestrat, es van produir nombrosos bombardejos a ciutats mediterrànies: [[Alacant]], amb el [[Bombardeig d'Alacant (1938)|bombardeig del 25 de maig]], o el [[bombardeig de Granollers]] una setmana més tard van ser també objectius.