Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
 
El 1920, mentre exercia alcalde, va escriure el seu primer llibre, ''The Social Worker'' ("El Treballador Social"), on va exposar molts dels principis que conformaven la seva filosofia política i que en els quals s'havien de basar les accions del seu govern en anys posteriors. El llibre va atacar la idea que tenir cura dels pobres s'havia de deixar a la caritat.<ref>[https://archive.org/details/socialworker00attliala ''The Social Worker Attlee''] archive.org</ref>
 
[[James Ramsay MacDonald]] el va nomenar ([[1924]]) el seu secretari parlamentari en la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit]]; fou per aquest temps quan aprengué aquells mecanismes i subtilitzes del joc polític que li servirien posteriorment per assolir talla d'estadista internacional.
 
== Situat políticament ==
A les eleccions generals de 1922, Attlee es va convertir en diputat del Parlament per la circumscripció de Limehouse a Stepney. En aquells moments admirava a [[James Ramsay MacDonald]] i li va ajudar a ser elegit com a líder del Partit Laborista en les eleccions internes de 1922. Va servir com a Secretari Privat Parlamentari de MacDonald per al breu parlament de 1922. El seu debut en una oficina ministerial es va produir el 1924, quan va exercir com a Sots secretari d'Estat per a la Guerra en el primer govern laborista de curta durada, liderat per MacDonald, per llurs ja notables dots d'organitzador.{{sfn|Beckett|1998||pp=74–77}}
El nou Primer Ministre [[James Ramsay MacDonald]] el designà pel lloc de sots secretari de Guerra per llurs ja notables dots d'organitzador. Fou un dels membres de la comissió Simon, la qual havia d'estudiar la possibilitat d'atorgar autogovern a l'Índia, i romangué en el gabinet "d'Unió Nacional", que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.
 
El nou Primer Ministre [[James Ramsay MacDonald]] el designà pel lloc de sots secretari de Guerra per llurs ja notables dots d'organitzador. Fou un dels membres de la comissióComissió Simon, la qual havia d'estudiar la possibilitat d'atorgar autogovern a l'Índia, i romangué en el gabinet "d'Unió Nacional", que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.
 
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del creixement feixisme continental; defensà la causa de la [[Segona República Espanyola|República]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]], essent un ferm crític de la política de no intervenció que promovia el govern britànic. Va viatjar a Espanya a finals de 1937, visitant el Batalló Britànic de les Brigades Internacionals. Una de les companyies del batalló fou batejada "Major Clement Attlee" en el seu honor.{{sfn|Beckett|1998||pp=134–135}}
 
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del creixement feixisme continental; defensà la causa de la [[Segona República Espanyola|República]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]], essent un ferm crític de la política de no intervenció que promovia el govern britànic. Ocupava encara el càrrec de líder de l'oposició quan va esclatar [[segona guerra mundial|la guerra contra]] l'[[Alemanya]] [[nazi]], i en formar-se el gabinet d'[[Unió nacional]] presidit per [[Winston Churchill]], Attlee fou nomenat viceprimer ministre d'aquest; llavors substituiria al cap conservador en les absències motivades per conferències i viatges; una vegada més, des d'un lloc tant important, provà llurs dots d'organitzador i estadista. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.
 
== Cap del Govern Britànic ==
{{commonscat}}
 
* {{ref-llibre|cognom1= [[Francis Beckett|Beckett]]
|nom1= [[Francis Beckett|Francis]]
|data= 1998
|títol= Clem Attlee: A Biography
932

modificacions