Obre el menú principal

Canvis

→‎Biblioteca: Actualització de les dades
La Col·lecció d'Art Modern del MNAC neix a partir de l'[[Exposició Universal de 1888]], moment en què l'Ajuntament de Barcelona instal·la la llavors petita col·lecció d'[[art modern]], en aquell moment contemporani, en el [[Palau de les Belles Arts]]. La col·lecció es va ampliar considerablement amb les adquisicions que el mateix Ajuntament feia a les exposicions de belles arts. L'actual fons d'art modern reuneix un conjunt del millor art català des del començament del segle XIX fins als anys 40 del [[segle XX]]. El recorregut s'inicia amb els artistes que van seguir els postulats del [[neoclassicisme]], el [[romanticisme]] i el [[realisme]]. Entre els neoclàssics destaquen el pintor [[Josep Bernat Flaugier]] i l'escultor [[Damià Campeny]]. Pel que fa al [[romanticisme]], cal esmentar els pintors [[natzarenisme|natzarens]], com ara [[Claudi Lorenzale]], que va conrear especialment el retrat, i [[Lluís Rigalt]], que inaugura la tradició del paisatgisme català; aquesta tindrà continuïtat, ja a l'època del realisme, amb [[Ramon Martí Alsina]], introductor a Catalunya de les idees de [[Courbet]], i amb [[Joaquim Vayreda]], fundador de l'[[Escola d'Olot]], entre d'altres. Un capítol a part mereix [[Marià Fortuny]], el millor pintor català del segle XIX, que va triomfar internacionalment amb la pintura de gènere i que va apuntar plantejaments avançats en les seves darreres produccions. També hi són presents pintors que van optar pel realisme anecdòtic, com són [[Romà Ribera]] i [[Francesc Masriera]], així com els «luministes» de l'[[Escola de Sitges]], hereus de la tradició fortuniana; mentre que en escultura destaquen els germans [[Agapit Vallmitjana i Barbany|Vallmitjana]] com els millors representants de la tradició realista. La col·lecció del segle XIX inclou també una mostra de fotografia històrica amb obres d'[[André-Adolphe-Eugène Disdéri|A.A.Disdéri]], [[Jean Laurent]], [[Claude Le Jeune|Le Jeune]] i [[Charles Clifford]], entre d'altres, amb imatges de diversos indrets de la geografia espanyola.
 
<gallery mode="packed">
File:Campeny-Lucrecia 0002.JPG|[[Damià Campeny]] - ''[[Lucrècia morta]]''
File:Ruïnes_-_Lluís_Rigalt.jpg|[[Lluís Rigalt]] - ''[[Ruïnes (Rigalt)|Ruïnes]]''
També hi figuren pintors espanyols com [[Julio Romero de Torres]], [[Joaquim Sorolla]], [[Ignacio Zuloaga]], [[Darío de Regoyos]] i [[José Gutiérrez Solana]], el fotògraf [[Ortiz Echagüe]] i els artistes francesos [[Louis-Eugène Boudin|Boudin]], [[Sisley]] i [[Rodin]]. Pel que fa a l'escultura modernista convé destacar les creacions de [[Miquel Blay]] i [[Josep Llimona]], amb una clara influència de Rodin. La col·lecció d'arts decoratives modernistes mostra alguns conjunts excepcionals d'interiorisme de [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Gaspar Homar]] i [[Antoni Gaudí]], procedents, respectivament, de les [[Casa Amatller|cases Amatller]], [[Casa Lleó Morera|Lleó Morera]] i [[Casa Batlló|Batlló]], del [[passeig de Gràcia]] de Barcelona; així com notables exemplars d'arts de l'objecte en forja, ceràmica, vidrieria i joieria, sense oblidar els conjunts de mobiliari de [[Joan Busquets i Jané|Joan Busquets]] i de l'arquitecte [[Josep Maria Jujol]].
<gallery mode="packed">
File:Casas tandem.jpg|[[Ramon Casas]] - ''[[Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem]]''<ref>{{ref-publicació | cognom = Hurtado | nom = Joana | enllaçautor = | article = Un 10 en Art | publicació = Time Out Cultura | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 006| data = 2 de gener de 2011 | pàgines = pàg. 70-77 | id =ISSN 2014-010X}}</ref>
File:Santiago Rusinol Moulin de la Galette Kitchens.jpg|[[Santiago Rusiñol]] - ''[[Laboratori de la Galette]]''
 
== Biblioteca ==
La [https://www.museunacional.cat/ca/biblioteca-i-arxiu Biblioteca Joaquim Folch i Torres] és la [[biblioteca]] del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La seva missió principal és donar suport als tècnics del Museu, tot i que el seu patrimoni bibliogràfic i documental també està a disposició del públic extern.
El MNAC disposa d'una [[biblioteca]] centenària especialitzada en [[història de l'art]], adreçada a un públic professional i als afeccionats a la [[història de l'art]] (investigadors, conservadors, estudiants, docents, crítics, col·leccionistes o artistes...). Gràcies al seu ampli fons bibliogràfic, és un centre de referència pel que fa a la investigació artística.
 
És un centre de referència per a la investigació de l’art català que aplega un fons especialitzat de més de 150.000 volums sobre [[art]], [[història]], [[arqueologia]], [[museologia]], [[conservació i restauració]], [[fotografia]] i [[numismàtica]] —entre d’altres—, una àmplia col·lecció de revistes nacionals i estrangeres, un apartat de fons especials que inclou manuscrits, incunables, [[targetes postals]], edicions de bibliòfil i obres editades abans del 1900, a més d’un arxiu de premsa i una secció de petits catàlegs d’exposicions. El seu patrimoni bibliogràfic és un bon exemple de la historiografia artística i esdevé un fons de gran valor pels estudiosos.
La biblioteca ha estat ubicada a diferents espais de Barcelona sota diversos noms durant els seus cent anys d'història, fins que el 16 de desembre de 2004 es va inaugurar a la seva ubicació actual. Està ubicada a la primera planta del Palau Nacional, amb vistes al [[Palauet Albéniz]], en un espai de gran lluminositat.
 
El seu passat és centenari i sempre ha estat lligat als museus de la ciutat. Durant un llarg període va ser de titularitat municipal fins que l’any 1990, amb la promulgació de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus<ref>{{Ref-web|url=https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=59538&language=ca_ES|títol=LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus.|consulta=19 de gener de 2019|llengua=|editor=Generalitat de Catalunya|data=}}</ref>, es va integrar en l’organigrama del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Al llarg d'aquest temps, ha tingut diverses seus i noms diferents fins que el 16 de desembre de 2004 es va inaugurar a la seva ubicació actual.
El fons està format per uns 105.000 documents que tracten temes d'art, [[museologia]], [[conservació i restauració]], fotografia, numismàtica, arqueologia, humanitats i història local. Entre aquests documents es poden trobar [[incunable]]s i manuscrits.
 
Dins del seu ampli fons, la Biblioteca està més especialitzada en història de l'art occidental des de l'alta edat mitjana fins a finals del segle XX.
Actualment es troba ubicada a la primera planta del [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], en un espai de gran lluminositat que durant l'[[Exposició Internacional de Barcelona|Exposició Internacional de 1929]] va funcionar com a Sala de Te.
 
=== Història ===
 
El [[1926]] la biblioteca fou traslladada al Pavelló del Governador de la Ciutadella, i el 1933 al [[Poble Espanyol]]. Durant la guerra es va guardar a la Casa Solà Morales d'[[Olot]]. Un cop finalitzada la guerra i fins al 2004, la biblioteca va passar per diverses ubicacions i va ampliar substancialment els seus fons, fins a esdevenir un espai de referència.
 
Des dels seus inicis la biblioteca va realitzar molts intercanvis amb diferents institucions tant nacionals com internacionals, sistema que va servir d'instrument de consolidació del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
 
=== Fons ===
5

modificacions