Mary Santpere: diferència entre les revisions

| imatge = Als Santpere P1160444.JPG

| peu = Mary Santpere al monument als Santpere situat a [[la Rambla]] de Santa Mònica de Barcelona, obra de l'escultor Juan Bordes i dels arquitectes [[Óscar Tusquets]] i Carlos Díaz<ref>[http://www.bcn.cat/artpublic Art públic a Barcelona], al web de l'ajuntament.</ref>

| nom_naixement = Maria Santpere Hernáez

| alies = La reina del Paral·lel

| lloc_naixement = [[Barcelona]]

| lloc_defuncio = [[Madrid]]

| sepultura = [[Cementiri del Poblenou]] (Dep. I, illa 3a interior, tomba menor 6, amb el nom Josep Santpere)

}}

'''Maria Santpere Hernáez''',<ref name=":0">{{GEC|0060563|Maria Santpere i Hernáez}}</ref> coneguda com a '''Mary Santpere''', va néixer en un tren, camí de [[Barcelona]], l'[[1 de setembre]] del [[1913]] i va morir en un avió, camí de [[Madrid]], el [[23 de setembre]] del [[1992]].<ref>{{Ref-web|url=http://elpais.com/diario/1992/09/24/cultura/717285610_850215.html|títol=La actriz Mary Santpere fallece mientras dormía en un vuelo de Barcelona a Madrid|consulta=15 agost 2016|obra=El País|data=24 de setembre de 1992}}</ref> Va ser una polifacètica [[actriu]], vedet i humorista catalana, filla d'en [[Josep Santpere i Pey|Josep Santpere]], famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní i de na [[Rosa Hernáez Esquirol]]. Va tocar tots els registres (especialment la [[comèdia]]) i tots els mitjans ([[teatre]], [[ràdio]], [[cinema]] i [[televisió]]).<ref name="gencat1307">{{citar ref|url=http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/index52ec.html?vgnextoid=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=2521968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|títol=Els grans mites de la interpretació: les estrelles|consulta=15 agost 2016|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data=2012}}</ref>

== Biografia ==

Va aparèixer en una primera pel·lícula com actriu de repartiment en 1938, amb [[Paco Martínez Soria]], heroi maldestre de «Paquet, el fotògraf públic número u» amb qui va treballar posteriorment al teatre i cinema amb obres com “Las siete mujeres de Adán”,”Un señor dentro de un armario” i “El difunto es un vivo”.<ref>{{Ref-web|url=http://www.donpacomartinezsoria.com/index.htm|títol=Don Paco Martínez Soria|consulta=2017-03-22|cognom=ITANETS2004|llengua=Spanish}}</ref> Va ser el català [[Ignasi F. Iquino|Ignasi Ferrés Iquino]] (més conegut com a Ignacio F. Iquino) que va dirigir l'obra d'uns cinquanta minuts produïda pel Sindicat de la Indústria de l'Espectacle, una de les molt poques ficcions, ''[[a fortiori]]'' humorístiques, realitzades durant la guerra civil a la zona republicana. En 1939, mentre que els colpistes desmunten tota la república, Mary Santpere que acabava de perdre el seu pare, va treballar amb Eduardo García Maroto, en una altra comèdia, ''Los cuatro robinsones'' amb Antonio Vico. L'actriu es va trobar després de nou Iquino (serà un dels seus directors de predilecció durant 4 dècades) i les seves tres pel·lícules de pura comèdia, entre les quals ''Boda accidentada'' (1942) amb Luis Prendes. Durant els anys quaranta Mary va tenir també com a col·lega de cinema favorit a Fernando Freyre d'Andrade amb qui es va posar a la primera plana i gairebé es va fer estrella del film ''Ángela es as''í (1945) de Ramón Quadreny, en comptes de Josita Hernán, la veritable vedet de la història. Podem també esmentar el seu paper de ''nurse'' anglesa en el drama de Florián Rei, «Audiencia pública» (1946) amb Alfredo Mayo, Paola Bàrbara i Alicia Palacios.