Ultrasò: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Ampliació |
||
Línia 3:
Un '''ultrasò''' és una vibració de la mateixa natura que el [[so]], és a dir, composta d'ones de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible, que és de 20 k[[Hz]] per a l'orella humana.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Codina i Banti |nom=Joan |cognom2=Muñoz Chaín |nom2=José Luis |títol=Programació multimèdia |url=https://books.google.es/books?id=aiGSrsyfv7EC&pg=PA20&dq=Ultras%C3%B2+20.000+Hz&hl=ca&sa=X&ei=HLsJVbzKDoPpUoWSgMAL&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ultras%C3%B2%2020.000%20Hz&f=false |llengua= |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |data=2011 |pàgines=20 |isbn=8449026369}}</ref>
[[Fitxer:Big-eared-townsend-fledermaus.jpg|miniatura]]
Ultrasò prové del prefix llatí ''ultra-'', que significa, "en grau extrem", i de so
Alguns animals poden sentir-los, és el cas dels gossos, que poden percebre ultrasons de fins a 50 kHz o els ratolins que els detecten fins a 100 kHz; i fins i tot n'hi ha que els empren com a mètode de localització d'obstacles o de preses, és els cas dels [[ratpenats]] o dels [[dofins]], aquests detecten ultrasons fins als 150 kHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=FERNÁNDEZ|nom=Javier BUCETA|cognom2=KOROUTCHEVA|nom2=Elka Radoslavova|cognom3=RUIZ|nom3=Juan Manuel PASTOR|títol=Temas de biofísica|url=https://books.google.es/books?id=cw3NIrx4u5AC&pg=PT180&dq=ultrasonidos+animales&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiMtZDQyfrfAhWj1eAKHevLD844HhDoAQgvMAE#v=onepage&q=ultrasonidos%20animales&f=false|llengua=es|data=2012-06-01|editorial=Editorial UNED|isbn=9788436263237}}</ref> Malgrat els poden percebre algunes freqüències els resulten doloroses, la qual cosa s'empra per espantar-los. Entre 13,5 kHz i 19,5 kHz espanta rates, ratolins, cans i guineus, entre altres; entre 19,5 kHz i 24,5 kHz repel·leix gats, ossos rentadors, teixons i mofetes; entre 24,5 kHz i 45,5 kHz s'empra contra ratapinyades i ocells.<ref>{{Ref-web|url=https://www.amazon.es/dp/B07DVB3RCD/ref=sspa_dk_detail_0?psc=1&pd_rd_i=B07DVB3RCD&pd_rd_w=t6qZY&pf_rd_p=6d677afd-64cf-48fe-9556-faf126f8d23c&pd_rd_wg=nvg2u&pf_rd_r=WKFKRFT6TM8NTJDVM0SF&pd_rd_r=9c08e35c-1c20-11e9-95bf-f9da1b08efaf|títol=Repelente de Gatos, Kaifire Solar Ahuyentador Ultrasónico para Animales|consulta=2019-01-19|llengua=|editor=|data=}}</ref>
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou el físic francès [[Paul Langevin]] (1872 - 1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al [[sonar]]) per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua. Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se (ratapinyades, balenes, dofins, etc.). El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s’utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D’altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l’[[ecografia]]. Els ultrasons també poden ser utilitzats per a mesurar les velocitats d’objectes mòbils. Aquesta aplicació es basa en l’[[efecte Doppler]], fenomen pel qual la freqüència dels ecos es modifica en funció de la velocitat de desplaçament de l’objecte.▼
Hi ha al voltant de 800 espècies de ratpenats agrupades en 17 famílies. Els senyals d'ultrasò utilitzades per aquests ratpenats, es divideixen en tres categories principals.
# Els anomenats clics curts (espetecs).
# Polsos d'escombrat de freqüència.
# Polsos de freqüència constant.
Hi ha dos subordres, megaquirópters i microquiròpters. Els primers usen els clics curts, els segons utilitzen els altres dos. Els clics amb la boca, produeixen parells de clics separats per uns 30 ms, amb 140-430 ms entre parells, amb una freqüència d'escombrat entre 10 kHz i 60 kHz. Un tipus de ratpenat,el verspertilionidae, tenen polsos d'escombrat de freqüència de 78 kHz a 39 kHz a 2,3 ms. Emet polsos de 8 a 15 vegades per segon, però pot augmentar a 150-200 / s quan ha de fer una maniobra difícil.
▲El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou el físic francès [[Paul Langevin]] (1872 - 1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al [[sonar]]) per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’[[Piezoelectricitat|efecte piezoelèctric]], en aplicar-li un camp elèctric altern. Hom arriba a produir ultrasons de 600 [[Hertz|MHz]] de [[freqüència]], que, en l’aire, correspon a [[Longitud d'ona|longituds d’ona]] d’uns 0,5 [[Micròmetre|μm]]. Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc, en la mesura industrial del gruix de les peces metàl·liques i la detecció de bombolles, bufats, esquerdes i d’altres defectes interns, en l’homogeneïtzació de dissolucions i d’emulsions, en la dissipació de la boira i coagulació d’aerosols, en l’activació de reaccions químiques, en la soldadura de peces metàl·liques, etc.<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0149152.xml|títol=ultrasò {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2019-01-18|llengua=|editor=|data=}}</ref>
|