Ultrasò: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referència |
Ampliació i treure Esborrany i Inacabat |
||
Línia 1:
Un '''ultrasò''' és una vibració de la mateixa natura que el [[so]], és a dir, composta d'ones de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible, que és de 20 k[[Hz]] per a l'orella humana.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Codina i Banti |nom=Joan |cognom2=Muñoz Chaín |nom2=José Luis |títol=Programació multimèdia |url=https://books.google.es/books?id=aiGSrsyfv7EC&pg=PA20&dq=Ultras%C3%B2+20.000+Hz&hl=ca&sa=X&ei=HLsJVbzKDoPpUoWSgMAL&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ultras%C3%B2%2020.000%20Hz&f=false |llengua= |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |data=2011 |pàgines=20 |isbn=8449026369}}</ref>
[[Fitxer:Big-eared-townsend-fledermaus.jpg|miniatura]]▼
Ultrasò prové del prefix llatí ''ultra-'', que significa, "en grau extrem", i de so.
== Ultrasons naturals ==
Alguns animals poden sentir-los, és el cas dels gossos, que poden percebre ultrasons de fins a 50 kHz o els ratolins que els detecten fins a 100 kHz; i fins i tot n'hi ha que els empren com a mètode de localització d'obstacles o de preses, és els cas dels [[ratpenats]] o dels [[dofins]], aquests detecten ultrasons fins als 150 kHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=FERNÁNDEZ|nom=Javier BUCETA|cognom2=KOROUTCHEVA|nom2=Elka Radoslavova|cognom3=RUIZ|nom3=Juan Manuel PASTOR|títol=Temas de biofísica|url=https://books.google.es/books?id=cw3NIrx4u5AC&pg=PT180&dq=ultrasonidos+animales&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiMtZDQyfrfAhWj1eAKHevLD844HhDoAQgvMAE#v=onepage&q=ultrasonidos%20animales&f=false|llengua=es|data=2012-06-01|editorial=Editorial UNED|isbn=9788436263237}}</ref> Malgrat els poden percebre algunes freqüències els resulten doloroses, la qual cosa s'empra per espantar-los. Entre 13,5 kHz i 19,5 kHz espanta rates, ratolins, cans i guineus, entre altres; entre 19,5 kHz i 24,5 kHz repel·leix gats, ossos rentadors, teixons i mofetes; entre 24,5 kHz i 45,5 kHz s'empra contra ratapinyades i ocells.<ref>{{Ref-web|url=https://www.amazon.es/dp/B07DVB3RCD/ref=sspa_dk_detail_0?psc=1&pd_rd_i=B07DVB3RCD&pd_rd_w=t6qZY&pf_rd_p=6d677afd-64cf-48fe-9556-faf126f8d23c&pd_rd_wg=nvg2u&pf_rd_r=WKFKRFT6TM8NTJDVM0SF&pd_rd_r=9c08e35c-1c20-11e9-95bf-f9da1b08efaf|títol=Repelente de Gatos, Kaifire Solar Ahuyentador Ultrasónico para Animales|consulta=2019-01-19|llengua=|editor=|data=}}</ref>▼
▲
# Els anomenats clics curts (espetecs).
Linha 13 ⟶ 11:
# Polsos de freqüència constant.
Hi ha dos subordres, [[Megaquiròpters|megaquirópters]] i [[microquiròpters]]. Els primers usen els clics curts, els segons utilitzen els altres dos. Els clics amb la boca, produeixen parells de clics separats per uns 30 ms, amb 140-430 ms entre parells, amb una freqüència d'escombrat entre 10 kHz i 60 kHz. Un tipus de
== Aplicacions ==
[[Fitxer:Collecting Multibeam Sonar Data.jpg|miniatura|Vaixell explorant el fons marí mitjançant un sonar]]
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou el físic francès [[Paul Langevin]] (1872 - 1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al [[sonar]]) per a la detecció de [[Submarí|submarins]], basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels [[Eco|ecos]] provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua. És la mateixa tècnica que empren
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’[[Piezoelectricitat|efecte piezoelèctric]], en aplicar-li un camp elèctric altern. Hom arriba a produir ultrasons de 600 [[Hertz|MHz]] de [[freqüència]], que, en l’aire, correspon a [[Longitud d'ona|longituds d’ona]] d’uns 0,5 [[Micròmetre|μm]].<ref name=":2" />
▲El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou el físic francès [[Paul Langevin]] (1872 - 1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al [[sonar]]) per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua. És la mateixa tècnica que empren certs animals per a orientar-se (ratapinyades, dofins, etc.). El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s’utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D’altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l’[[ecografia]]. Els ultrasons també poden ser utilitzats per a mesurar les velocitats d’objectes mòbils. Aquesta aplicació es basa en l’[[efecte Doppler]], fenomen pel qual la freqüència dels ecos es modifica en funció de la velocitat de desplaçament de l’objecte.
[[Fitxer:Apikal4D.gif|miniatura|[[Ecocardiografia]] en 3D]]
El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s’utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D’altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l’[[ecografia]], que empra ultrasons entre 1 MHz i 10 MHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Schmidt|nom=Günter|títol=Ecografía: De la imagen al diagnóstico|url=https://books.google.es/books?id=QgsXptHgyS0C&printsec=frontcover&dq=ecografia&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiKmtHv5PrfAhVeAWMBHX10CcQQ6AEILzAB#v=onepage&q=ecografia&f=false|llengua=es|data=2007-12|editorial=Ed. Médica Panamericana|isbn=9788498351545}}</ref> Els ultrasons també poden ser utilitzats per a mesurar les velocitats d’objectes mòbils. Aquesta aplicació es basa en l’[[efecte Doppler]], fenomen pel qual la freqüència dels ecos es modifica en funció de la velocitat de desplaçament de l’objecte.<ref name=":1" />
== Referències ==
| |||